DR. SERGI OLIETE PÉREZ
DR. SERGI OLIETE PÉREZ
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. SERGI OLIETE PÉREZ

OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Text del 2005

Mantenim un contacte directe amb les il·lusions i les esperances de les persones.

De totes les especialitats mèdiques, una de les que aporta més satisfaccions és la ginecologia i l’obstetrícia. “La ginecologia i, en particular, l’obstetrícia, mantenen un contacte directe amb les il·lusions i les esperances de les persones, especialment amb les de les dones. Es tracta d’una especialitat molt gratificant, ja que el fet de realitzar un seguiment en el procés de gestació i, posteriorment, assistir al part d’una pacient, suposa entrar en relació amb una futura vida i participar del primer instant de l’existència del nounat. A més a més, el nostre és un sector de la medicina habituat a obtenir resultats satisfactoris: aproximadament un 98% dels casos tenen sempre un desenllaç positiu; per aquest motiu, quan sorgeixen complicacions, es produeix una dificultat d’acceptació més acusada que en altres camps. L’especialista ha de ser molt conscient que les dones que formen part del desafortunat 2% restant necessiten el seu recolzament, no tan sols pel que fa al vessant mèdic, sinó també a l’humà.”

Actualment, el doctor Sergi Oliete és cap del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital General de Catalunya. La seva formació va desenvolupar-se a la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial de la Universitat de Barcelona. “Sempre he considerat que vaig rebre un formació molt profitosa, l’Hospital Clínic és sens dubte una gran facultat. Quan va arribar el moment d’especialitzar-me em vaig traslladar a l’Hospital Mútua de Terrassa, on vaig romandre cinc anys com a resident. En aquell moment aquest era un centre que utilitzava tècniques molt avançades pel que fa a la meva especialitat. Durant l’època d’estudiant també vaig treballar una llarga temporada a l’Institut Municipal de Maternologia de Barcelona, una experiència que recordo com a molt positiva ja que em va permetre participar activament en l’atenció al part de les pacients i va suposar que, en finalitzar els estudis, hagués adquirit un bon nivell pràctic per començar a exercir.”

Després de passar el període bàsic de formació va realitzar algunes estades a l’estranger. “El fet de marxar fora del país va fer possible que entrés en contacte amb certes tècniques que, en aquell moment, en el nostre país encara no es practicaven. Una d’aquestes tècniques és la cirurgia endoscòpica, un avenç que ha suposat tota una revelació en el camp de la medicina. Els professionals de la meva generació hem vist néixer i evolucionar aquest procediment. Actualment és del tot habitual que les intervencions es realitzin mitjançant una endoscòpia, però nosaltres vam viure el procés de canvi entre la cirurgia tradicional i la cirurgia endoscòpica. Amb el pas del temps les distàncies s’escurcen i, avui en dia, al nostre país trobem tècniques que abans s’havien d’anar a buscar a l’estranger.”

Fins al moment actual, el doctor Oliete ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional vinculat a l’Hospital General de Catalunya, on li van oferir de treballar quan encara estava acabant el període de residència. El passat mes de gener de 2004 el van nomenar cap del servei de ginecologia i obstetrícia d’aquest mateix centre. “La majoria dels meus companys de treball van començar al mateix moment que jo i, plegats, hem assistit al creixement de l’hospital. A l’Hospital General de Catalunya sempre m’hi he sentit molt còmode a l’hora de treballar.”

Paral·lelament a la labor que desenvolupa en l’àmbit públic, el doctor Oliete complementa la seva tasca professional amb una consulta privada. “Es tracta de dos tipus de feines necessaris i complementaris. A l’hospital es viu la professió d’una manera molt activa, el metge s’implica i actua, i també té la possibilitat de compartir opinions amb altres especialistes. És un bon espai per gaudir de la medicina d’una manera plena. A l’àmbit privat la feina no és tan gratificant, però econòmicament és més rendible. La consulta privada té la funció d’assessorar, però no és possible guarir el pacient d’una manera activa com es fa a l’hospital.”

Mantenir una correcta relació amb el pacient i brindar-li un tracte humà és una faceta imprescindible de la qual un bon metge ha de disposar. “El personal mèdic ha de transmetre tranquil·litat i això, principalment, és quelcom que s’aprèn amb el dia a dia, però també és un aspecte que s’ensenya durant la formació. El metge sempre ha de mostrar que és un professional i mai no ha de voler actuar com un familiar o un amic del pacient.”

Davant del diagnòstic d’un fetus amb deficiències sorgeix la possibilitat de l’avortament, un acte difícil d’afrontar per totes les implicacions ètiques i morals que conté. “Quan, malauradament, es produeix un cas d’aquests, la funció del metge radica a recolzar la pacient sigui quina sigui la seva decisió final. El professional l’ha d’informar, en tot moment, de la situació que viu i de les expectatives de futur tant si decideix seguir endavant amb l’embaràs com si decideix interrompre’l. És imprescindible que el metge sigui imparcial i mantingui al marge les seves creences personals i els seus punts de vista ètics.”

La maternitat tardana és un fenomen que s’està estenent en la societat actual i que té diverses implicacions mèdiques. “En certa manera podria dir-se que estem anant contra natura, però és obvi que la societat ha canviat molt, la majoria de joves d’avui dia es formen acadèmicament i quan s’assenten professionalment és a partir de la trentena. Moltes vegades, doncs, quan decideixen tenir un fill ja tenen al voltant de trenta-vuit anys i a partir d’aquesta edat comença a ser difícil poder concebre. El fet que actualment es produeixin més parts múltiples es deu que cada vegada s’apliquen més tècniques de fertilització a dones d’edat avançada.”