Text del 2004
El futur de l’odontologia s’encamina cap a la superespecialització.
.
Sense tenir cap familiar relacionat amb l’àmbit de la medicina, sabia des de molt jove que volia fer alguna especialitat que tingués a veure amb la patologia de la cavitat oral. “Quan vaig acabar l’antic COU, la nota que vaig treure no em va permetre fer odontologia. Llavors, vaig començar a estudiar medicina, però els primers anys eren molt generals i la carrera no va acabar d’atreure’m. Alhora que estudiava, feia totes les sol·licituds que calien per poder començar la llicenciatura d’odontologia. Per fi, a tercer de medicina, vaig començar a fer-la. Vaig agafar el canvi d’adaptació a la normativa europea mitjançant la qual l’especialitat d’estomatologia havia de desaparèixer per sortir com a carrera d’odontologia.” El Dr. Sergi Torné Duran pertany a la sisena promoció d’odontòlegs que es va formar a la facultat d’odontologia de Bellvitge, Universitat de Barcelona. Actualment treballa a la seva consulta privada i en un CAP, dins l’àmbit de la sanitat pública.
L’any 1996, quan va acabar la carrera, va continuar vinculat a la universitat. Volia continuar aprenent i es va matricular per fer-hi un postgrau i el doctorat. Més endavant, va obrir una consulta a Igualada. “Mentre feia la tesi i el doctorat, per formar-me com a professional, treballava per a altres companys. Quan feia un any que havia acabat la llicenciatura, em vaig adonar que havia de buscar un lloc per poder desenvolupar la meva professió i fer les coses a la meva manera. La solució va ser muntar una clínica privada. Llavors no tenia família, i tot el que guanyava ho invertia en aquest projecte.”
Va començar en solitari i poc a poc hi ha anat incorporant professionals. “Hi treballem varies persones. M’he envoltat de gent jove, de la meva edat més o menys. Alguns són professors universitaris o tenen alguna relació amb la universitat, gent amb una formació continuada i un bon tracte amb els pacients. Hi ha diferents especialistes: un ortodoncista, un periodoncista especialista en genives, un odontopediatre i tres auxiliars.” Excepte algunes proves específiques com els TAC o les ressonàncies magnètiques, la resta de proves com les radiografies panoràmiques o les intraorals es fan al consultori.
Considera molt important crear un entorn adequat perquè la gent es trobi còmoda a la clínica. “Al principi, vam començar com vam poder, creàvem zones de treball, però sense un plantejament global. Amb el temps, he remodelat l’espai. Aquest any vam fer-hi una transformació total per tal de fer una bona distribució, en funció de les necessitats de la feina i dels pacients. Hem tingut en compte aspectes que poden relaxar el pacient, com el color de les parets, el tipus de música ambiental o la decoració de la sala d’espera. Totes aquestes coses fan que la gent s’hi trobi més a gust i disminueixi l’estrès que de vegades té.”
Actualment treballa a la universitat com a professor associat de pràctiques de pròtesis. “El fet d’estar en contacte amb la universitat et permet mantenir un vincle amb les noves generacions i formar-te i a actualitzar-te; a llegir les publicacions, perquè els alumnes et pregunten i has de saber respondre’ls. També tens contacte amb altres professionals, tant de la teva especialitat com d’altres. És un punt d’unió, estàs dintre de la teva especialitat, però fora de la rutina de treball diari.”
Creu que arriba un moment en què és impossible assolir totes les subespecialitats. “Has de limitar el teu radi d’acció. El futur de l’odontologia s’encamina cap a la superespecialització.”
Pel que fa al nivell de l’especialitat al nostre país, opina que “la situació de l’odontologia a Espanya i a Catalunya en aquests moments és molt bona. Tenim molts bons professionals. Es pot estudiar qualsevol aspecte de l’especialitat sense necessitat de sortir a l’estranger.”
Quan un pacient arriba a la consulta el més important és saber quines malalties té. “Durant la primera visita fem la tasca bàsica de registrar l’historial del pacient. Les dades mèdiques són necessàries per conèixer el tipus de persona que tens al davant i saber quin és el seu estat general de salut, si té cap malaltia i si pren alguna medicació que pugui ser important per al tractament. Una simple extracció d’un queixal es pot complicar en el cas d’una persona que pren anticoagulants. Al pacient, se l’ha de valorar com un tot.”
L’ortodòncia és una especialitat amb una part estètica i una altra de funcional. “L’ortodòncia no és solament posar les dents bé, implica també que es puguin raspallar millor, que hi hagi menys càrrega, que permetin menjar millor, que funcionin totes per un igual i que no es desgastin i es trenquin amb els anys, i també posar les dents de forma adequada, que no surtin més les de davant per evitar que es trenquin amb un traumatisme. També hi ha problemes de l’articulació temporomandibular que se solucionen amb ortodòncia.”
La implantologia no està exempta de complicacions. “Les persones creuen que els implants duren per sempre. No hi ha res que duri per sempre. És un tractament més que té una durabilitat i unes complicacions. Si les genives no estan de forma adecuada, l’implant no hi està indicat. En persones fumadores, el pronòstic que l’implant funcionibé disminueix. L’ideal seria un pacient no fumador i que tingui les genives bé, per poder fer-li un tractament adequat. Cada un dels passos que no es fa de forma correcte és un risc que el tractament no surti satisfactoriament.”
La prevenció ha de començar a la infància, sobretot en l’àmbit familiar. “Normalment, els pares vénen a la consulta quan el nen ja té un problema, o quan té set o vuit anys. Però el nen té dents des dels dos anys. Per fer una bona prevenció, hem d’educar els pares, perquè sàpiguen com cal raspallar les dents del seu fill, quines dents ha de tenir, com li han de sortir, com canviaran, perquè vigili si el nen té les dents adequades segons l’edat. A partir dels dos anys, els pares han de començar a ensenyar al nen a raspallar-se les dents, com si fos un joc, perquè vagi agafant-ne l’hàbit. L’alimentació també és fonamental. S’han de fer els àpats que toquin al dia i evitar el consum de brioixeria industrial i el menjar entre hores. Les dents hi són perquè funcionin, perquè triturin. La importància de les dents és preservar-les i conservar-les el màxim de temps possible.”
Creu que els tractaments odontològics tenen uns preus lògics. “S’ha de pagar per la feina que es realitza. Necessites unes instal·lacions adequades, desinfecció, higiene del material i del local, maquinària nova que es devalua molt ràpidament; això és car. Té el preu que ha de tenir i que ens recomana el Col.legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Abaixar el preu significa reduir la qualitat del servei.”
El Dr. Torné considera que fins ara ha treballat molt i que li toca descansar una mica. “D’ara endavant el meu propòsit és poder dedicar més temps a altres aspectes, com la família.”
De moment, hi ha un parèntesi que fa que s’oblidi de la feina. “El temps que puc el dedico a fer de jardiner. Aviat deixaré la tasca del CAP, i podré dedicar més hores al jardí.”
