Text del 2004
L’individu ha de tenir cura d’ell mateix però també cal que tingui cura del seu entorn.
Les societats modernes han posat especial atenció en el concepte de salut pública i cada vegada es confeccionen més programes amb l’objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de la població. La importància de la salut no va passar desapercebuda a M. Mercè Tor i Palau, ben al contrari, des de petita va sentir una profunda admiració pel col·lectiu mèdic i va decidir que el seu futur professional havia d’estar-hi plenament vinculat. Avui la doctora Tor exerceix com a metgessa de medicina general a Lleida, on també intervé en programes de salut pública des de l’administració local, un aspecte de la sanitat que defensa amb fermesa. A més, disposa d’una dilatada experiència en el món de la cirurgia plàstica i reparadora.
Es considera metgessa per vocació, perquè és l’única professió que s’ha plantejat a la vida i perquè la viu amb passió. “Des dels deu o dotze anys vaig dir que seria metgessa cirurgiana. No va ser fàcil portar-ho endavant perquè per circumstàncies familiars i socials primer vaig cursar la carrera de magisteri i durant alguns anys vaig fer de professora. Mentre treballava vaig estudiar la carrera de medicina i una vegada finalitzats els estudis em vaig lliurar plenament a la praxi mèdica. Des d’aleshores he estat vinculada a la medicina general, a la endocrinologia, traumatologia i a la cirurgia plàstica i reparadora, àmbits diferents però que mostren el meu interès per tot el que fa referència a la medicina i que va des de l’atenció individual a la persona que té un problema de salut fins a l’atenció col·lectiva en temes de salut pública. L’ésser humà em desvetlla molts interrogants i interessos d’investigació. Sobretot desitjo poder tractar el pacient i ajudar-lo.” Formada a la Universitat de Barcelona, va treure’s el títol de puericultora i posteriorment va iniciar la formació en matèria de cirurgia plàstica i reparadora, l’especialització en la qual està en vies d’aconseguir per via Mestos.
La seva tasca en el camp de la salut pública des de l’Ajuntament de Lleida li permet aportar el seu coneixement i experiència per millorar una parcel·la que en els darrers anys està ressorgint. “La salut pública engloba els esforços de la comunitat per tal de tenir una millor salut i evitar tots aquells riscos als quals de manera involuntària estem exposats i aquells que de manera voluntària provoquem. L’individu ha de tenir cura d’ell mateix, però també cal que tingui cura del seu entorn. La salut es manifesta en totes les actuacions personals i col·lectives i això fa que sigui un concepte molt ampli. El més important que tenim les persones és la salut i n’hem de tenir cura.”
La salut pública com a línia de treball i actuació de les administracions està despertant i això és molt positiu. “Fins ara la salut pública s’ha desenvolupat des dels municipis a través dels tècnics dels ajuntaments, però no ha estat suficient. Cal una visió més global. Aviat tindrem una agència catalana de salut pública que de ben segur permetrà establir programes i línies de treball que beneficiaran el conjunt de la població.”
La doctora M. Mercè Tor és secretària general de l’Associació de Professionals de Salut Municipal, entitat d’àmbit nacional des de la qual intenten promocionar i portar endavant plantejaments sobre salut pública. “Els professionals de la salut no sols hem de parlar de salubritat sinó també de salut pública. Cal motivar els polítics i fer estudis per conèixer la situació real de la salut pública als municipis i les actuacions que s’hi realitzen. El suport econòmic que requereixen tots els programes és difícil d’assolir, i més tenint en compte que els resultats són a llarg termini, amb la qual cosa els polítics no en valoren la prioritat.”
Les mancances pel que fa a promoció i protecció de la salut són diverses: “l’educació sanitària, de salubritat, control de plagues, control d’aliments, control d’aigües, prevenció de malalties, vacunacions…”
És fonamental, doncs, engegar campanyes de prevenció de la salut. “Se n’han fet però encara cal incidir-hi més, per exemple en la prevenció del càncer. Hem de donar informació sobre el fet que aquesta malaltia no significa mort però s’ha de detectar i tractar a temps. Els controls i revisions són una manera de detectar anomalies. Si malauradament es diagnostica un càncer, millor agafar-lo de forma precoç. En el cas del càncer de mama s’ha treballat i avançat molt. He participat molts anys en la reconstrucció de mames amputades i he pogut veure una evolució positiva en la curació d’aquesta patologia. També hem treballat de valent per fer que la dona a la qual s’amputa una mama passi de forma immediata per una reconstrucció. Cap dona ha de sortir d’un quiròfan amputada, es tracta de buscar la qualitat de vida, física i psíquica, de la persona, i actualment això és possible perquè disposem dels mitjans per dur-ho a terme. També s’ha de plantejar el futur d’una societat que va envellint i que necessitarà uns serveis i programes de salut específics basats en les limitacions pròpies de l’edat, psíquiques, físiques i anímiques.”
La prevenció és una eina fonamental del metge, és un plantejament que s’intenta introduir amb resultats cada vegada més satisfactoris: “No obstant això, molta gent només participa en programes de prevenció quan es produeix un senyal d’alarma. La persona que es troba bé pensa que no cal passar per controls. En aquest sentit és bàsic potenciar l’educació sanitària; s’ha de formar l’individu per tal que utilitzi correctament la informació. Precisament, vaig participar en un programa d’educació sanitària a la República Dominicana en què vam detectar que les mares dels nadons no tenien senyals d’alarma d’emmalaltiment dels fills i la causa d’aquesta situació era la falta d’educació.”
La Dra. M. Mercè Tor dedica una bona part de la seva jornada professional a la consulta privada de medicina general i cirurgia plàstica i reparadora que té a la ciutat de Lleida. “La consulta pretén atendre qualsevol tipus de persona. M’agrada molt la proximitat amb el pacient i m’agrada poder tranquil·litzar-lo quan arriba angoixat a la consulta. A cadascun se li ha de dedicar el temps necessari. La relació d’empatia entre metge i pacient ha d’existir i basar-se en una comunicació fluïda i de confiança mútua.”
En el camp de la cirurgia plàstica i reparadora la seva trajectòria és àmplia. “Més de vint anys treballant amb un cirurgià plàstic, el doctor Miguel Ángel Andreu Galón i més de dues-centes comunicacions avalen una tasca mèdica complexa que m’ha portat a fer reconstruccions de mames, amputacions i canvis de sexe integrals de dona a home.”
Una trajectòria que es manté plenament activa i plena d’inquietuds per millorar el món de la salut. No és una empresa fàcil, ni ho ha estat mai. Per això ha tingut el suport primer dels seus pares, Mateu i Paquita, i avui del seu marit, Joaquim, i dels seus dos fills, el Quim i la Mercè, “que han sabut entendre la meva professió i m’han ajudat a portar-la endavant.”
