Text del 2003
La pràctica de la medicina requereix la combinació d´alt nivell de coneixements a l’àmbit de les ciències mèdiques i de la salut, junt amb habilitats socials , actualització i maduració de la pròpia personalitat a fi de mantenir contactes interpersonals de caràcter qualitatitu, pròxim i humà.
La Fundació DOMO neix fruit de l’experiència acumulada d’acompanyar a persones greument malaltes i llurs famílies que han volgut compartir i fer-nos participar de la seva experiència de malaltia i de vida. L’observació sistemàtica de fenòmens i processos que es donen en aquest tipus de situacions, evidencia la capacitat del ésser humà per fer front a situacions de gran dificultad. Agraïm a tots aquells professionals (metges, infermeres, assistents socials, psicòlegs, pedagogs, entre altres) que han optat per seguir formació continuada i postgraduada impartida a partir del model, coneixements i tecnologia que ofereix, el nostre centre. L’aportació de les seves experiencies i dificultats per afrontar situacions que generen molta pressió en l’exercici de la seva pràctica ha estat valuós per la construcció del model que guia tant els processos formatius com terapèutics d’acompanyament i ajuda. “La globalitat de les nostres observacions mostren distorsions, mancances i buits que es produeixen com a conseqüència de falta d’una major competència a nivell de la persona greument malalta, la seva família i també els professionals que intervenen en el procés terapèutic.” comenta la Sra. Teresa Piulachs.
Les dificultats son multifactorials i que per la seva extensió es fa pràcticament impossible, tractar-los a un nivell descriptiu per l’espai limitat que disposem en la pressent edició.No obstant això podem assenyalar patrons universals de comportament fonamentats en els trets i característiques més representatives que esdevé de la “cultura de mercat “ on el consum, el poder, el prestigi, acumular béns materials i posseir persones son, només, una petita mostra, dels trets més evidents. Pel que fa a la experiència d’estar greument malalt el sistema, en el conjunt de les prestacions de salut, pot transformar el subjecte en objecte de tractament que sovint queda introduït en la cadena productiva de prestacions sanitaries. L’usuari de prestacions en el sistema de salut entra en una dinàmica de passivitat, dependència i consum de prestacions, mentre la cadena productiva ( actors del sistema sanitari ) es posa actiu prenent decisions, realitzan intervencions puntuals i aplicant tot tipus de protocols per resoldre el problema del “pacient “.“Una de les dificultats més observades és que els sanitaris podem deixar-nos portar per la creença que ja sabem què és el que les persones nessesiten quan estan en situació de dificultat i/o alt risc. Verifiquem si el que creiem coincideix amb el que aquestes persones pensen, senten i necessiten?, els hem preguntat?, els hem demanat que ens expressin quines dificultats tenen? que els pot alleujar o consolar?, que necessiten?…. L’ experiència ens ha permès veure que, la major part de les vegades, el que creiem, pot no coincidir amb la realitat viscuda per la persona malalta i llur família.”
Afrontar amb actitud oberta, observadora i permissiva el que ens han de manifestar els protagonistes (malalt i família) que viuen situacions de risc i de gran patologia, no només arribarà a modifica les nostres actituds algunes vegades controladores sinó que, modifica ,les nostres formes d’observar, de comprendre el que està succeint i també la nostra resposta al respecte, de tal forma que retorni el poder i la responsabilitat del guarniment al autèntic protagonista: l’usuari, facilitant a la persona que experimenta una situació de malaltia descobreixi el seu propi i particular camí cap al guariment. En aquest escenari, les aportacions tant dels uns com dels altres ens han proporcionat els aspectes més significatius de la seva vivència que ens ha servit de reflexió per orientar i guiar de forma permanent els processos tan terapèutics com educatius del nostre centre. Els seus testimonis han estat la llavor que anat germinant per, finalment, convertir-se amb el que avui és la Fundació DOMO. Un dels propòsits de l ‘equip humà de la nostra fundació és fomentar el diàleg i l’interacció a nivell intra i interprofessional i en un pla de relacions laterals a fi de crear actituds d´intercanvi plural del saber que arribin a materialitzar els principis bàsics de complementarietat, corresponsabilitat i cooperació mútua per a mantenir una praxi d´exel.lència i aterrada a la realitat de l’ usuari i la seva família. Basant-nos en aquests principis i guiant-nos per valors que giren entorn a mantenir una actitud de gran respecte, valoració de la condició humana, protecció de la vida i dignitat de la persona, pilars que configuren no, només, el paradigma que guia la nostra pràctica clínica i formativa sinó que, també, tot el conjunt que constitueix el nostre projecte.
El centre ofereix dues línies bàsiques d´actuació:
- Una línia clínica, configurada pel “Pla Terapèutic”. S´adreça a tota persona que passa per situacions de dificultat i/o malaltia greu que ofereix vuit programes: suport als tractaments mèdics, educació per a la promoció de la salut i canvis d´estils de vida, psicoteràpia clínica, informació i suport a la família, acompanyament en els processos de dol i aproximació a la mort, voluntariat i ajuda pràctica, formació especialitzada en el tractament del càncer, i altres malalties greus, recerca i garantia de qualitat.
- Una línia formativa dirigida a professionals de la salut que experimenten buits i mancances en la formació rebuda. Sovint aquests professionals manifesten dificultats en veure’s confrontats a situacions complexes que requereixen domini i una certa expertesa en el terreny del contacte humà, interactiu i relacional.
Els programes formatius desenvolupen, processos d´autoconeixement i maduració de la personalitat, desenvolupament de capacitats i habilitats socials i interactives així com expertesa en l´acompanyament terapèutic. La fundació ofereix també programes que fan èmfasi en la necessitat de canvi cultural per a crear estils de vida més saludables, adreçat a pedagogs, mestres, pares i població en general a fi d´incidir a les escoles de nens de totes les edats fins a l´adolescència a la correcció de distorsions i dificultats en els comportaments inherents a la població infantil i adolescent per esdevenir adults més sans. La globalitat de la formació s´orienta a potenciar intervencions terapèutiques de caràcter multifactorial.El model terapèutic del centre, ofereix la possibilitat de recollir les experiències reals que son analitzades, meditades, sintetitzades i compromeses. Ofereix llibertat per a la individualitat, creativitat, estils en les múltiples formes del saber, legítima la intuïció, el rigor, l´ajuda, l´ètica, la moralitat i fa possible que la formació sigui una autèntica possibilitat de creixement, i d’ una maduració personal i professional: “Anem cap a nous paradigmes i nova pedagogia per a professionals de la salut.”
Això demana assolir compromisos institucionals per desenvolupar programes formatius que cobreixin els buits i mancances abans esmentades i produeixin un canvi d´actituds en la forma de practicar llur professió. Ja que, actualment, la formació permanent que s´imparteix no ho garanteix: “Posem una gran esperança en els professionals d´avui dia que malgrat el gran espai que ocupa el coneixement i l´alta tecnologia en la practica no invalidin el desenvolupament de capacitats i actituds que afavoreixin un terreny de contacte interactiu d´alta qualitat i resolutiu.”
