Text del 2004
Els odontòlegs han d’adquirir una formació quirúrgica bona i avançada per poder donar un servei de qualitat i amb garanties.
L’estomatologia és una especialitat mèdica que en els darrers anys ha passat per una important transformació vinculada a la incorporació de les noves tecnologies i de noves tècniques quirúrgiques. La formació d’alt nivell dels seus professionals, la voluntat d’oferir un servei assistencial d’excel·lència i les tècniques de treball avançades defineixen un col·lectiu mèdic compromès amb la salut de la població. Tot i tenir un destacat valor mèdic i social, l’estomatologia no està integrada en la medicina pública i això fa que socialment s’hagin generat opinions sovint pejoratives vers aquesta professió. “L’atenció odontològica és costosa per al client perquè l’odontòleg ha de disposar d’una tecnologia avançada que implica inversions molt elevades. Caldria que la sanitat pública s’encarregués de donar aquest servei a la societat, però això avui per avui sembla impossible ja que els pressupostos sanitaris difícilment poden cobrir una inversió tan alta.”
Ho explica el doctor Víctor Manuel Salagaray Baldellón, estomatòleg tarragoní amb una dilatada experiència mèdica i quirúrgica molt centrada en el camp de la implantologia. El doctor Salagaray desenvolupa la seva labor professional en el marc d’un equip de treball hiperespecialitzat que ofereix un servei ampli d’odontoestomatologia. “Sols queda una parcel·la per cobrir, la periodòncia, que espero que el meu fill Óscar, que està acabant la formació en odontologia, pugui desenvolupar. Realitzem un servei d’odontologia general i tractem de forma especial la cirurgia implantològica, una branca de l’estomatologia que vam iniciar el 1985 i que es basa en les tècniques més avançades.”
La medicina va impregnar les seves expectatives professionals i personals de ben petit quan va descobrir la màgia intrínseca d’aquesta dedicació. “El meu avi va ser metge i el pare va seguir els seus passos. Recordo els esforços del pare per convèncer-me que no fos metge. Als tretze anys em va portar a veure una autòpsia que realitzava amb l’esperança que allò em fes desdir dels meus propòsits. No va ser així. He valorat sempre la tasca mèdica, sobretot la de metge rural, com el meu pare, Manuel Salagaray Lafargue, un heroi de la medicina de poble. Els metges rurals han estat uns grans clínics, capaços de fer diagnòstics sense mitjans analítics. I la nissaga familiar continua: dos dels meus tres fills, l’Óscar i la Maria Teresa, també han seguit els meus passos dedicant-se al món de l’odontologia. A més gaudeixo del suport de la meva esposa, Maria Teresa, que també col·labora a la Clínica. El meu fill Víctor Manuel, en canvi, ha preferit especialitzar-se en un altre camp, l’economia.”
Seguint la tradició formativa i acadèmica familiar, aquell jove aspirant a metge va iniciar la carrera de medicina a la Universitat de Saragossa. “El meu avi, el meu pare i dos dels seus germans també van estudiar-hi. En acabar la carrera vaig desplaçar-me a Madrid, on aleshores hi havia l’escola d’estomatologia de més prestigi i antiguitat de l’Estat espanyol. Allà exercia el meu oncle, el doctor Feliciano Salagaray, pioner de tècniques implantològiques a escala mundial que em va donar l’oportunitat de poder formar-me clínicament a la seva consulta. El 1987 vaig realitzar una estada a la clínica del doctor Charles Weiss a Nova York per conèixer una àrea específica de la implantologia, els implants de làmines d’extensió. La formació ha de ser continuada i permanent perquè els descobriments són constants i exigeixen que el professional mèdic no perdi el tren del coneixement. He realitzat altres estades a l’estranger, especialment als Estats Units.”
La seva formació de base s’havia completat i la il·lusió per començar a exercir unida a la seguretat adquirida gràcies a la praxi realitzada amb el seu oncle van fer que el 1976 engegués la seva pròpia consulta a Tarragona. “Els principis no van ser fàcils. Només tenia un box i una cadira dental. Han passat gairebé trenta anys i aquella petita clínica ha crescut i s’ha adaptat a les necessitats assistencials i socials dels temps actuals. Els avenços científics i tecnològics han fet evolucionar notablement l’estomatologia i si fa trenta anys gairebé no es coneixia l’implant, avui es realitza a totes les clíniques.”
Una altra transformació que s’està operant en el món de la medicina és la formació de grups de treball, clíniques on s’integren diferents professionals que ofereixen una atenció mèdica integral. “Continua existint l’odontòleg de capçalera, però cada vegada és menys freqüent a causa de les dificultats empresarials de portar una consulta en solitari.”
L’estatus de cirurgià el dóna una bona formació al quiròfan. “No cal ser cirurgià maxil·lofacial per fer implants genèrics; ara bé, els odontòlegs que ja no han hagut de llicenciar-se en medicina i cirurgia han d’haver adquirit una formació quirúrgica bona i avançada per poder donar un servei de qualitat i amb garanties.”
L’odontologia també implica certs graus de subespecialització, “perquè el coneixement és cada vegada més ampli i ningú no pot abraçar-ho tot. L’especialista ha de reconèixer els seus límits i tenir un ètica professional que li permeti derivar un pacient que no pot tractar perquè planteja un problema que desborda els seus coneixements.”
La implantologia ha evolucionat de forma espectacular en els darrers anys i la clínica del doctor Salagaray ofereix un servei de màxima qualitat. “L’implant ha donat molts bons resultats i la majoria dels implantòlegs tenim un 98% d’èxit en aquest tipus d’intervencions. L’implant actual està molt evolucionat i és bastant definitiu. La part fonamental de la implantologia, com en tota la medicina, és fer un bon diagnòstic i tenir un bon hàbit quirúrgic. En funció de l’os, del substrat, de la cèl·lula proteica i de la dimensió vertical de la persona es podrà posar l’implant o no. Hi ha incompatibilitats locals a l’hora de posar un implant, però també hi ha contraindicacions generals, per exemple una malaltia cardíaca, determinats tipus de diabetis desconpensada. És bàsic que el metge tingui una ètica professional i que dediqui un temps al pacient per realitzar la història clínica, un pas fonamental que aporta molta informació.”
La realització d’un implant també implica el consentiment informat del pacient: “Es basa en el protocol de la Societat Espanyola d’implants, que imposa un seguiment posterior a la intervenció i una revisió periòdica per comprovar l’estat de l’implant.”
El futur de ben segur que portarà grans canvis. Informes científics ja parlen de les aplicacions de cèl·lules mare al món de l’odontologia: “Poder implantar cèl·lules a l’alvèol per fer sortir una dent encara està lluny de realitzar-se, però el que ja s’està fent és la regeneració tissular guiada que dóna la possibilitat de fer créixer l’os a partir de plasma ric en plaquetes.” Són les paraules d’un metge compromès amb la medicina i amb la salut bucal de pacients que han confiat en la seva labor mèdica al llarg d’una llarga i brillant trajectòria professional.
