Text del 2004
Ser bon metge no és curar-ho tot, sinó només allò per què estàs capacitat. Has de saber derivar el malalt cap a un altre especialista que té més coneixements i pot fer-ho millor.
El Dr. Xavier Bassas pertany a una nissaga de dermatòlegs de reconegut prestigi internacional. El seu pare i el seu oncle van iniciar la tradició mèdica familiar. Des de ben petit ja acompanyava el seu progenitor a la consulta i el sentia parlar de temes mèdics. Posteriorment, durant el batxillerat, va interessar-se per la biologia dels éssers vius, cosa que es fa refermar a la Facultat de Medicina de Barcelona.
La universitat catalana dels anys seixanta era excessivament teòrica, però els estudiants que desitjaven fer pràctiques s’introduïen en qualsevol dels serveis de l’Hospital Clínic. Tot i que el doctor Bassas es va orientar vers la neurocirurgia, els últims anys de carrera, fent pràctiques a la consulta del seu pare, va néixer la passió per la dermatologia. “El meu pare em va formar en dermatologia. Durant els tres últims anys de carrera vaig compartir amb ell el consultori privat.”
De la facultat recorda especialment un professor, el doctor Piñol. “Les sessions clíniques del Dr. Piñol em van impressionar perquè mai no deixava un cas sense resoldre. Era un metge excel·lent i una bellíssima persona.”
Un cop acabada l’especialització en dermatologia va voler continuar a l’Hospital Clínic durant sis anys com a assistent del servei. Més tard va treballar d’adjunt a l’Hospital de la Creu Roja d’Hospitalet. A més, durant vint anys va ocupar una plaça de medicina general a la Seguretat Social. “A la medicina pública veus moltes més patologies que en un consultori privat i aprens realment la medicina. A més, tens contacte amb altres professionals mèdics amb qui pots contrastar opinions.” En l’actualitat compagina l’activitat al seu consultori privat, les visites al centre mèdic Teknon i també al seu propi centre dedicat al làser.
“La gent es pensa que el dermatòleg només tracta els grans i la caiguda del cabell, però en realitat ens ocupem de moltes més patologies, algunes de les quals són cròniques i d’altres de pronòstic sever.” La patologia més comuna és l’acné, que afecta una part important de la població juvenil. Els problemes de cabell i els èczemes (psoriasis, neurodermitis, etc.) també són molt freqüents. “Darrerament ha crescut molt la patologia derivada de l’exposició solar. Aquestes malalties apareixen no per la quantitat de sol que es pren en un moment determinat sinó per l’exposició solar que ens ha afectat durant molts anys. Ara estem veient les conseqüències del sol acumulat dels anys setanta i vuitanta, quan no hi havia consciència del mal que produeix i no s’usaven protectors adequats. D’aquí a uns anys tornarà a disminuir aquesta patologia perquè ara tenim més informació i prenem mesures.”
La pell més o menys bruna té a veure amb les modes de cada moment. “Antigament la pell blanca denotava un status social elevat, propi de gent que no treballava. Posteriorment es va considerar la persona que no estava morena com el treballador que no tenia temps per a les activitats ocioses. Actualment comença a estar de moda una pell no excessivament morena.”
Una de les patologies més greus, el melanoma, també ha augmentat. “Cada cop veiem més casos de melanoma però, sortosament, el pronòstic ha millorat molt perquè la majoria els detectem en fases inicials.”
Una altra de les consultes més freqüents que atén el doctor Bassas és sobre l’estat de pigues i taques de la pell. “La població està molt informada gràcies als mitjans de comunicació i ha pres consciència que les pigues s’han de controlar. Quan vaig començar a exercir ningú no es preocupava per aquestes patologies i, en canvi, ara fem molta medicina preventiva en aquest sentit. No obstant això, encara hi ha menys preocupació de la que hi hauria d’haver.”
A la pell també es manifesten moltes malalties internes. Podem dir que la pell és el reflex de l’ànima. “La majoria de processos interns tenen manifestacions cutànies: la neurodermitis és un èczema de tipus nerviós, les alopècies areates sovint es donen en situacions d’angoixa… Nosaltres tractem aquestes malalties però aconsellem la consulta a l’especialista més indicat. Ser bon metge no és curar-ho tot, sinó només allò per què estàs capacitat. Has de saber derivar el malalt cap a un altre especialista que té més coneixements i pot fer-ho millor. Jo crec que el pacient agraeix aquesta actitud.”
Fa uns anys no es donava tanta importància a l’estètica. S’ha imposat el culte al cos i, com a conseqüència, l’addicció a la dermocosmètica. “Els tractaments dermocosmètics són com una droga. Els pacients s’habituen i és molt difícil posar-los un límit. Finalment, ens veiem obligats a derivar-los al cirurgià plàstic. El millor tractament d’una arruga és assumir-la, però no tothom ho fa.”
Tot i la reticència de molts dermatòlegs per la cosmètica, han hagut d’acceptar-la perquè la majoria de consultes hi tenen a veure. Fins i tot l’Academia Española de Dermatología hi presta atenció en diversos congressos. “La dermocosmètica és una part de la dermatologia que ha anat creixent els últims anys per la demanda dels pacients.”
El doctor Bassas ha creat un centre dermatològic a Barcelona format per un equip de professionals (cinc dermatòlegs i un cirurgià plàstic) que atenen tot tipus de consultes relacionades amb l’especialitat. El públic que hi passa és principalment femení, però a poc a poc hi ha més presència masculina. “Actualment un 20% dels meus pacients són homes. El tractament que més demanen és la depilació del cos.”
Ledcentre està especialitzat en els tractaments amb làser. “Molta gent creu que amb el làser es pot tractar tot. Se n’ha parlat tant que sembla una paraula màgica. De fet, els dermatòlegs tenim diversos tipus de làser, que usem en funció del cas (depilacions, lesions pigmentades i tatuatges, malalties vasculars, envelliment cutani, seqüeles de l’acné, arrugues, etc.).”
Tothom vol ser tractat amb làser però la majoria creu que és massa car. “No es té en compte que les màquines tenen un cost molt elevat i que són molt cares de mantenir. A més, com que cada dos o tres anys en surten de millors, s’han d’amortitzar ràpidament. Aquest va ser el motiu pel qual vam decidir ajuntar-nos un grup de professionals i crear el centre.”
La legislació actual no especifica qui ha de manipular una màquina de làser. “El Col·legi de Metges aconsella que els tractaments amb làser els faci un metge o qualsevol persona amb acreditació sanitària, sempre que la supervisi el metge. Tot això s’està legislant en l’actualitat i aviat sortirà una normativa que imposarà un criteri.” Malauradament, a vegades no s’intervé fins que no sorgeixen greus problemes de salut provocats per professionals no qualificats.
El Dr. Bassas és pioner en tractaments dermatològics amb làser, especialitat en què ha adquirit una gran experiència. L’aplicació d’aquesta tècnica i la seva docència són els dos projectes de futur que més l’apassionen. “El làser té un gran futur. En pocs anys hem avançat molt.”
