Text del 2003
La Asociación de Salud Mental Horta-Guinardó va presentar un projecte de treball i un equip multidisciplinari en una convocatòria de la Diputació de Barcelona. Va guanyar el concurs i inicià la seva tasca assistencial com a centre de salut mental l’any 1985. La col·laboració i el suport de les associacions de veïns i del districte d’Horta-Guinardó va ser fonamental en aquell període.La detecció de les necessitats en salut mental mitjançant reunions amb veïns, serveis socials i l’Ajuntament del Districte, fou un element valuós en el projecte. Aquest col·lectiu d’especialistes “defensàvem un model d’atenció psiquiàtrica que formés part del sistema sanitari públic, i no de la beneficència com havia estat fins aleshores, i en què els malalts fossin tractats en el seu territori.”
Aquesta metodologia terapèutica parteix del fet que: “Si l’afectat és aïllat del seu medi, se’l margina, de manera que estem convertint una malaltia en un estigma social, i la nostra tasca sempre ha de perseguir la reinserció plena de les persones tractades. Les entitats públiques, tot i que han fet un esforç, encara hi dediquen partides pressupostàries molt deficients. Si veritablement desitgem una atenció psiquiàtrica de qualitat que tingui en compte el vessant mèdic, farmacològic, psicoterapèutic i social són indispensables més inversions.”
Un altre vessant de la seva activitat és la contrastació dels casos: “mitjançant les trobades setmanals analitzem l’evolució dels pacients. Aquestes reunions no només són internes, sinó també externes, és a dir, amb altres institucions com la Coordinadora de Centres de Salut Mental, el Fòrum i el Circuit Assistencial.”
Dels anys d’experiència amb els afectats, qualsevol facultatiu en pot extreure la conclusió següent: “Aprenem constantment dels nostres pacients perquè cada persona és única i irrepetible.”
El Centre de Salut Mental Horta-Guinardó disposa de dos serveis des de l’any 1995, quan a més del ja existent a la zona del Carmel se’n va inaugurar un altre al districte del Guinardó. “Hi treballen dos equips, formats per nou psiquiatres, dos psicòlegs, dos treballadors socials, quatre infermers i quatre administratius. La tasca de tots aquests professionals és intensa; tanmateix, per augmentar el temps dedicat al pacient i la intensitat de l’atenció fóra convenient incrementar-ne el nombre. Aquest creixement també comportaria poder dedicar més hores a la recerca i a la prevenció. D’una banda, és cert que en l’actualitat es detecten més trastorns mentals, de manera que pot semblar falsament que avui n’hi ha més que en altres períodes. D’altra, però, s’ha de tenir en compte que vivim en una societat molt competitiva, canviant i inestable.”
Tots els treballadors d’aquesta entitat tenen en comú “el seu entusiasme. La nostra feina és força dura i comporta cert desgast ja que és difícil atendre totes les peticions que rebem. Cada psiquiatre té assignats de quatre-cents a cinc-cents pacients, de manera que hem d’establir un ordre de prioritat, la qual cosa pot crear un sentiment d’impotència, d’angoixa i d’insatisfacció en el treballador. Aquesta demanda no només fa referència a la tasca dels sanitaris, sinó també a la dels administratius que han de portar a terme una feina de contenció i reorganització que no sempre és prou valorada.”
A banda de l’atenció que presten al centre, l’Asociación de Salud Mental desenvolupa dos programes d’atenció intensiva a pacients amb trastorn mental greu i a les seves famílies, amb visites continuades, grups terapèutics a pacients i familiars amb orientació psicoeducativa i suport. La posada en marxa d’un nou programa PSI (Pla de Serveis Individualitzat) l’any 2003 adreçat a persones amb trastorn mental greu i carències socials i familiars, ha suposat un progrés indubtable en el seguiment domiciliari i comunitari, així com una millora important per a les famílies. El PSI contempla una atenció molt intensiva i està integrat per un petit nou equip d’infermeria, treballador social i educador. Conscients que els malalts psiquiàtrics requerien també una atenció social, l’Associación de Salud Mental va engegar un projecte d’integració a través de “la Fundació 3 Turons, creada un any després de l’associació, que desenvolupa programes de rehabilitació i reinserció social i laboral mitjançant el programa Itinere. Aquesta iniciativa es proposa fer un seguiment del pacient des de l’esclat de la malaltia fins a la posterior recuperació i reinserció laboral. Tanmateix, les condicions actuals del mercat de treball no faciliten la ubicació laboral d’aquestes persones. Nosaltres som partidaris de la integració total, de forma que ens sembla important la creació d’empreses socials que permetin cobrir una sèrie de llocs de treball amb afectats en període de reinserció laboral, tractant d’obtenir l’inserció plena en empreses normalitzades.”
Una altra necessitat imprescindible per millorar la situació dels pacients “és la construcció d’habitatges sociosanitaris per als afectats que no poden residir amb els familiars o amb absència de família.”
Tot i ser conscients de les mancances amb què treballen, se senten “satisfets de tot el que hem aconseguit i amb desig de continuar treballant per millorar la situació dels pacients del districte d’Horta-Guinardó.”
Per poder aconseguir-ho de forma plena fóra convenient la planificació i posada en marxa d’un Pla de Salut Mental per a tot Catalunya que coordinés i marqués les necessitats en salut mental dels sectors amb un augment dels professionals, atenció domiciliària continuada i una xarxa d’allotjaments: comunitats terapèutiques, petites residències de mitjana i llarga estada i pisos assistits, que en l’actualitat és una de les mancances més importants per millorar la continuïtat de les cures (continuïtat assistencial), com a objectiu fonamental de la salut mental comunitària.
