Text del 2003
Treballar en l’àmbit de la ginecologia i de les interrupcions d’embaràs és una manera de donar prestigi a la professió i de reconèixer el dret de les dones a prendre la decisió de tenir o no un fill.
La interrupció voluntària de l’embaràs és un tema delicat, conflictiu i obscur del qual, en general, es prefereix no parlar-ne. La resposta majoritària de la societat davant d’aquesta situació consisteix en ignorar-la. No obstant això, es tracta d’un problema real, d’una demanda clara i concreta que s’ha d’atendre. Adalia Centre Mèdic Girona i Centre Mèdic Les Corts de Barcelona són dues entitats, dirigides pel doctor especialista en obstetrícia i ginecologia Joan Rofes Sugrañes, on es practica la interrupció voluntària de l’embaràs i també es duen a terme controls ginecològics i seguiments de la gestació. Es tracta de centres privats acreditats que donen resposta a una necessitat social. El Dr. Joan Rofes porta més de trenta anys en el camp de la ginecologia. Ha viscut i viu diàriament casos de dones que han de passar per una experiència dura i difícil: l’avortament. “Conèixer la notícia d’un embaràs no desitjat, prendre la decisió d’interrompre’l, fer la demanda, passar per la intervenció, enfrontar-se al ‘després’ (possibles conflictes familiars o de parella)… és traumàtic. Si a tot això hi afegim la manca de suport, la incomprensió, la desinformació i les barreres per part d’alguns professionals i de la mateixa societat, el problema encara es fa més complex.”
Cap dona mostra serenitat davant el fet d’haver d’avortar. “És habitual que arribin a la consulta espantades, afligides, confuses i angoixades. I molt sovint soles davant d’aquesta solució. Cada vegada és més freqüent que aquestes dones siguin immigrants i tinguin problemes afegits de tipus social o econòmic. Moltes provenen d’ambients marginals i són víctimes de maltractaments. La dona que ve a avortar pot tenir problemes diversos: de parella, d’edat, econòmics, socials…”
Amb les constants onades migratòries arribades de països de l’Est, del Marroc o d’Amèrica del Sud s’ha detectat un augment de demandes d’interrupció de l’embaràs de dones immigrants. “Vénen a Espanya buscant una solució a la misèria que viuen en el seu país d’origen, es queden embaraçades i aleshores se’ls enfonsa el món. No tenen diners i amb aquesta intervenció no tindran la possibilitat d’estalviar.”
Els centres Adalia i Les Corts tenen un conveni amb l’Associació Salut i Família, entitat que dóna suport a dones sense recursos que necessiten avortar, per a la qual “treballem a uns preus especials mirant d’ajudar socialment a aquelles persones que no poden assumir el cost de la intervenció. Entitats com aquesta realitzen un gran bé a la societat donat que la Seguretat Social no cobreix la intervenció.”
L’actitud dels professionals que treballen en aquest àmbit és molt important ja que pot evitar seqüeles, sobretot de tipus emocional. En aquest sentit, “la tasca dels psicòlegs i dels treballadors socials és bàsica. La seva intervenció ha d’anar dirigida a calmar l’ansietat, ajudar a dissipar temors, informar clarament sobre les alternatives i acompanyar la dona en el procés. Tots plegats som al centre per facilitar les coses i ajudar les pacients a pensar amb claretat.”
El Dr. Rofes va obrir el primer centre ginecològic el 1994 quan es podia ja actuar en aquest àmbit en el marc de la legalitat. Abans, però, havia estat cap de servei de l’Hospital d’Igualada. “Treballar en l’àmbit de la ginecologia i de la interrupció de l’embaràs és també una manera de donar prestigi a la professió i de reconèixer el dret de les dones a prendre la decisió de tenir o no un fill. El més important i essencial és que, en el marc de la legalitat vigent, aquestes intervencions només poden ser practicades per metges ginecòlegs. Això és una garantia per a la dona; no és el mateix avortar en una consulta, en males condicions, que en un centre preparat. Quan les coses es fan d’amagat acostumen a fer-se malament perquè no hi ha els mitjans necessaris per dur-les a terme.”
Segons la llei orgànica de 1985 les interrupcions voluntàries de l’embaràs a Espanya queden despenalitzades en tres supòsits concrets: “Quan evitin un greu perill per la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada; si l’embaràs és conseqüència d’un fet constitutiu d’un delicte de violació prèviament denunciat; o bé pressumpció de greus tares físiques o psíquiques en el fetus. El primer supòsit és amb el que més es treballa. La legalitat vigent avui és suficientment àmplia perquè pràcticament qualsevol dona pugui avortar.”
Els centres on es practiquen aquestes intervencions han d’estar acreditats per poder dur-les a terme i aquesta acreditació és diferent depenent del tipus d’avortament que s’ha de realitzar: de baix risc (menys de dotze setmanes de gestació) o d’alt risc (més de dotze setmanes de gestació). Quan una dona arriba als Centres mèdics Adalia o Les Corts és atesa per un equip de professionals preparat específicament per aquests casos. “És fonamental que la dona tingui clara la seva decisió d’avortar. Nosaltres, ni dissuadim ni afavorim la interrupció de l’embaràs. El metge es limita a informar i a fer reflexionar. En el cas de menors que vénen a avortar, forçades pels pares que no volen que assumeixi la maternitat, se les fa recapacitar. Si decideix que volen tenir el fill, se les recolza, fins i tot davant els pares. La decisió última sempre ha de ser de la persona que està embarassada. La part humana de la nostra labor no s’ha de perdre mai de vista perquè, en definitiva, és l’eix central del problema. Abans de dur-se a terme la intervenció, la pacient ha de parlar amb el psicòleg i el psiquiatra que són els professionals que determinaran i avaluaran si l’embaràs suposa un perill per la seva salut psíquica.”
Una vegada superat aquest pas, té lloc la intervenció: “Quan la practico, parlo amb la persona. Treballem amb anestèsia local i aquest fet ens permet establir un contacte humà amb la pacient que fa més fàcil i aminora el petit dolor de l’operació. Només practiquem avortaments fins a 12 setmanes d’embaràs. De fet, el 92% dels avortaments que es realitzen a Espanya entren dins d’aquest marge. La intervenció es fa pel sistema d’aspiració que consisteix en introduir una cànula, dins la matriu, que aspira el contingut i que es controla per ecografia. Dues setmanes després de la interrupció s’ha de fer una revisió que és una fórmula per fer entrar la dona en la roda ginecològica i que s’utilitza també per parlar sobre el que s’ha de fer perquè no es torni a repetir la situació. L’educació anticonceptiva és molt important i juga un paper essencial en la nostra tasca.”
Fill de mestres, el Dr. Joan Rofes té molt present la postura pedagògica de la seva professió. Educar la societat sobre la necessitat de tenir consciència que hi ha maneres d’evitar un embaràs no desitjat és important, com també ho és reconèixer que la ginecologia resol una problemàtica social i una necessitat que, fins fa alguns anys, es duia a terme en el marc de la clandestinitat.
