Text del 2003
La recerca mèdica busca un benefici social que hauria d’arribar no només als països avançats sinó al món sencer.
La neurociència és una de les àrees de la recerca biomèdica que més ha evolucionat en els darrers anys. Institucions i centres de recerca són conscients des de fa temps de la necessitat de crear equips investigadors que aprofundeixin en l’àmbit de les malalties dels mecanismes del cervell i de les patologies del sistema nerviós. A Catalunya el primer institut de recerca en neurociències va néixer el 2001 a iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El desenvolupament i pràctica de la recerca bàsica i aplicada relativa a les neurociències constitueix una de les finalitats de l’Institut de Neurociències de la UAB, dirigit pel Dr. José Rodríguez Álvarez. Aquest organisme ha permès la integració de tots els professionals de la recerca neurològica de la UAB i d’altres centres per tal de facilitar i potenciar la seva tasca. “La integració dels professionals en un únic espai de recerca fa possible la tasca conjunta i pretén optimitzar els recursos disponibles i afavorir-ne la captació de nous tant públics com privats.”
L’Institut forma part de l’estructura del Biocampus, complex de recerca dins del campus científic i tecnològic de la UAB. “L’objectiu de futur immediat és la consolidació de l´Institut com a centre d’excel.lència i referència en la recerca en neurociències.”
La transcendència mèdica i social de les malalties neurològiques i psiquiàtriques ha contribuït a prestar atenció a un àmbit tradicionalment poc atès. L’estudi del sistema nerviós esdevé una eina bàsica per poder millorar la qualitat de vida de molts malalts. “El coneixement del sistema nerviós, preferentment de les malalties neurodegeneratives, i el d’aspectes de comportament són dos dels àmbits principals de treball. L’estudi del funcionament normal i patològic del sistema nerviós requereix aproximacions multidisciplinàries per la multiplicitat de factors que poden intervenir com a desencadenants de la patologia. El component hereditari no és l’únic determinant. Els grups de treball enfoquen l’estudi de les neurociències des d’àmbits tan diversos com la biologia, la física, la matemàtica, la filosofia o la lingüística. Estudis bioquímics, farmacològics i morfofuncionals de la neurotransmissió i dels processos neurodegeneratius i regeneratius; de modelització molecular per al disseny de neurofàrmacs, i de les bases neurobiològiques del comportament emocional i de l’aprenentatge, entre d’altres, formen part del conjunt d’estudis que es realitzen a l’Institut.”
Les línies de recerca són molt diverses i requereixen un treball complex i laboriós: neurofarmacologia de malalties neurodegeneratives, neurofarmacologia del sistema vascular, lípids i transducció de senyals, neurotoxines clostridials, mort neuronal, neurobiologia de l’estrès, psicologia mèdica… “Són línies que desenvolupen equips d’investigació consolidats des de fa temps en el marc de les diferents facultats de la UAB. El fet d’aglutinar en un únic espai tots els equips de recerca també ha permès repescar investigadors catalans que havien anat a treballar a l’estranger o bé que hi estaven realitzant estudis de postdoctorat. Actualment, a l’Institut hi ha al voltant de cent vint investigadors. Hem apostat per investigadors joves formats a l’estranger. La majoria de grups d’investigació formen part de projectes finançats per administracions públiques en col·laboració amb altres grups. El finançament de la recerca ens preocupa especialment: la despesa pública espanyola en aquest camp és insuficient, molt per sota de la mitjana europea.”
En els darrers anys s’ha acumulat molt de coneixement en l’àmbit de les neurociències, “però és clarament insuficient per tractar les patologies que estan emergent. Hi ha dos vessants importants per investigar. Per una banda, comprendre com funciona el cervell (qüestions bàsiques com la memòria, l’aprenentatge, la consciència, saber on estan els records). Aquesta és una de les fronteres científiques més fascinants. Per l’altra banda, hi ha el camp de treball de l’impacte social, és a dir, el de les malalties associades al cervell. Els investigadors tenim una preocupació social i intentem trobar solucions. És un àmbit al qual s’estan dedicant grans esforços. No obstant això, avui encara no s’albira a curt termini trobar teràpies sòlides i eficaces per fer front a l’Alzheimer o al Parkinson, però, per contra, s’estan duent a terme molts passos per poder millorar significativament la qualitat de vida dels malalts. Són malalties tan complicades que serà difícil trobar una curació total.”
Un dels aspectes que es considera més important és poder detectar de forma precoç la malaltia. “Una detecció tardana de la patologia provoca danys cerebrals difícils de recuperar. El gran problema de les malalties neurodegeneratives és que les cèl·lules que moren no es regeneren. Busquem fàrmacs que millorin la vida de la persona malalta, que aturin la degeneració del sistema nerviós o puguin suplantar el dany cel·lular.”
El desenvolupament d’estudis sobre cèl·lules mare és una de les grans esperances del col·lectiu investigador: “Substituir cèl·lules vives per unes de mortes és teòricament possible, però complicat a la pràctica. Aplicar-ho al cervell serà especialment difícil, més que en altres parts del cos humà. Encara trigarem anys a comprendre i dominar aquesta tecnologia.”
La divulgació del coneixement que es genera en el marc de la universitat és un dels objectius prioritaris de l’Institut, ja que “contribueix a donar respostes als debats socials que sorgeixin i a aportar una visió científica. La recerca mèdica busca un benefici social que hauria d’arribar no només als països avançats sinó al món sencer. La societat no ha de tenir pors i dubtes entorn dels avenços científics. La divulgació a través de les publicacions és bàsica per donar a conèixer les troballes i saber què fan altres grups investigadors arreu del món.”
La recerca en neurociències és sens dubte una línia prioritària d’actuació que es desenvoluparà encara més en els propers anys. Les malalties neurològiques i psiquiàtriques estan augmentant, especialment al món occidental, i això ha provocat un replantejament de l’atenció dels malalts i més inversions per fer front a la despesa que implica. L’Institut de Neurociències és un projecte sòlid que s’està confirmant com un centre competitiu a nivell europeu amb treballs que poden contribuir a realitzar avenços en el coneixement dels mecanismes del cervell humà i de les patologies del sistema nerviós.
