Dr. Joan Rodés i Teixidor
Dr. Joan Rodés i Teixidor
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. JOAN RODÉS I TEIXIDOR

HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA

Text del 2003

 El principi de l’Hospital Clínic de combinar l’assistència mèdica i la recerca ha estat clau per convertir-se en una entitat d’excel·lència.

L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és un centre sanitari que ostenta un segell de qualitat que n’acredita l’excel·lència en el marc de l’Estat espanyol. L’activitat assistencial que du a terme és més gran que la de la majoria d’hospitals i atén pacients més complexes, la qual cosa implica la necessitat de ser més eficient en la gestió dels recursos i les despeses. El Dr. Joan Rodés i Teixidor, un dels grans especialistes del país en patologies del fetge, està avui al capdavant de la direcció general de l’Hospital Clínic. Ha estat responsable del servei de malalties del fetge de l’Hospital Clínic des que hi arribà el 1968, i des del 2003 s’encarrega de la direcció de l’entitat hospitalària. És també catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer –consorci fundat per l’Hospital Clínic, la Universistat de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Generalitat de Catalunya. La nova etapa que enceta el Clínic amb la direcció general del Dr. Rodés l’ha de portar a remuntar un període de certa crisi econòmica. El coneixement que té de la realitat hospitalària i, en concret, d’aquesta entitat seran factors clau per revitalitzar un hospital d’excel·lència i de màxim nivell dins de la xarxa sanitària pública de l’Estat. “S’ha d’aconseguir que l’hospital sigui econòmicament sostenible i que el pla de sanejament no impliqui acomiadament de personal. La majoria d’hospitals públics topen amb problemes de viabilitat econòmica que s’han d’afrontar amb el màxim de racionalitat i, sobretot, amb l’esforç de tot el personal hospitalari.”

Són molts els professionals mèdics que desenvolupen un doble vessant com a metges i directors d’hospital. Aquesta combinació professional s’està mostrant molt adequada. “Tots els metges són gestors, gestors de malalties. Els investigadors són gestors perquè han d’adaptar els seus projectes a unes possibilitats econòmiques i això requereix una finura d’administració extraordinària. A vegades aquest projecte es converteix en la gestió de tot un hospital. De fet, tothom qui intervé en la dinàmica diària de funcionament de l’hospital desenvolupa algun aspecte que hi té a veure. Un cap de servei ha de fer gestió, altrament no serà eficient.”

A l’hora de reconduir el camí d’un hospital de gran envergadura cal fer un diagnòstic molt precís de les seves característiques. “L’Hospital Clínic forma part de l’antic Insalud i, per tant, no ha estat transferit a l’Institut Català de la Salut. Està regit per un patronat presidit pel delegat del govern a Catalunya, dos vocals que són el rector de la Universitat de Barcelona –pel fet de ser hospital universitari– i el president de la Diputació –per ser hospital provincial. L’Hospital Clínic funciona segons una llei establerta el 1955. El pressupost de l’entitat es cobreix amb els guanys provinents de l’assistència mèdica i els dèficits que es puguin generar anualment els cobreix la Diputació, el Ministeri d’Educació i el Ministeri de Sanitat –inicialment també l’Ajuntament de Barcelona perquè el Clínic era aleshores l’únic hospital de beneficiència de la ciutat.”

Les transferències dels anys vuitanta al govern català en matèria de sanitat van comportar la introducció d’un model sanitari per Catalunya i la creació de l’Institut Català de la Salut. “Aquesta nova etapa no va comportar el naixement de nous hospitals. L’Administració catalana va decidir arribar a convenis amb els hospitals ja existents per cobrir la demanda sanitària. La pressió assistencial s’ha fet tan gran que quasi tots els hospitals concertats fan més feina que la contractada. Aquí neix el concepte de marginalitat. Moltes vegades, i el Clínic n’és un paradigma, no es cobra res per una tasca assistencial, cosa que dóna lloc a un dèficit econòmic molt important. Amb la transferència de tota l’assistència a les comunitats autònomes, l’Estat va deixar de cobrir el dèficit que acumulaven els hospitals, entre els quals el Clínic. Si bé és cert que es donen subvencions a l’excel·lència de l’hospital, no van dirigides a cobrir un dèficit sinó a la recerca de nivell internacional competitiva que s’hi desenvolupa.”

L’Hospital Clínic ha engegat un pla de viabilitat que preveu que en un període de quatre anys el dèficit de l’entitat es redueixi totalment. “El Pla es durà a terme amb l’ajuda del Departament de Sanitat i no implicarà acomiadaments però sí un sacrifici important per part de tots els professionals. L’Estat ha deixat que grans hospitals d’excel·lència com l’Hospital General de Asturias, la Clínica de la Concepción o la Clínica Puerta de Hierro, entre d’altres, hagin perdut el nivell assistencial i investigador. Això no passaria si els que tenen el poder polític i econòmic contemplessin el món sanitari i assistencial com els que estem davant de la gestió hospitalària. L’excel·lència costa molt de guanyar i no es pot deixar perdre.”

Amb aquestes premisses de treball, l’Hospital Clínic afronta una nova etapa de gestió que tindrà com a principal prioritat mantenir l’excel·lència de la qual gaudeix. El personal hospitalari és el gran valor de l’entitat, i el metge és la peça clau de l’entramat assistencial. És qui marca la pauta. “L’hospital va endavant perquè els metges s’estimen el seu lloc de treball i l’entitat en la qual exerceixen. Estan disposats a fer el sacrifici que sigui necessari perquè el projecte hospitalari romangui viu. El 1979 es va crear el sindicat de metges de l’Hospital Clínic. Era una època de forta inflació al país que el col·lectiu mèdic va considerar seriosament decidint destinar un 1% de l’augment de salari previst per aquell any a beques postresidència per a formació en recerca i a la realització d’anys sabàtics. Des d’aleshores, cada any, quatre metges de l’hospital se’n van a l’estranger a desenvolupar algun projecte de recerca i tornen per aportar nou coneixement, nous mètodes i nova mentalitat a la resta de professionals. Ha estat la clau de l’èxit de l’Hospital Clínic. Metges, infermeres, investigadors… l’han convertit en un hospital capdavanter gràcies a la seva voluntat d’ajuda i estimació del centre.”

Aleshores, els professionals mèdics van ser conscients que es podia aportar quelcom a l’entitat. Avui, el col·lectiu assistencial pren consciència d’una nova realitat: “La despesa podrà disminuir si l’equip humà col·labora i és conscient del problema de l’entitat. El primer pas per assolir l’objectiu és convèncer el personal, especialment els metges, que cal ser eficients i estalviar. Hem de reduir la despesa eliminant o minimitzant aquells aspectes que facin mal a l’excel·lència. Reduir el número de suplències esdevé fonamental. Si es millora l’eficiència de gestió es podrà facturar més. El dèficit de l’entitat ja s’ha començat a reduir gràcies als ajustaments que s’estan duent a terme. Un altre aspecte serà ampliar els clients de l’Hospital, que avui es limiten al CatSalut.”

La creació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer ha permès separar la despesa dedicada a assistència de la de recerca. “És important aquesta distinció perquè evita el risc que diners destinats a assistència es recondueixin cap a la recerca, i al nostre país, actualment, hi ha suficients diners enfocats a la investigació.”

L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és un dels centres investigadors més importants de l’Estat. Compta amb 253 investigadors que contribueixen a donar el qualificatiu d’excel·lent a l’entitat hospitalària. “Perquè un centre sigui considerat investigador ha de tenir producció científica, generar publicacions d’impacte internacional i disposar de diners obtinguts a través de competència en una convocatòria pública. En els darrers anys s’ha fet un gran esforç per incrementar el nivell investigador dels centres hospitalaris catalans, que avui se situa entre els més destacats de l’Estat espanyol. Catalunya acaba de confirmar la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona, que representa la unió dels tres instituts més potents en recerca de la ciutat en una única entitat, el Parc Científic de Barcelona (depenent de la Universitat de Barcelona), l’IDIBAPS i el Parc Biomèdic de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra i IMIM). Aquesta estructura reuneix 2.500 investigadors de nivell que aportaran un coneixement i un esforç que seran decisius a l’hora de desenvolupar la recerca biomèdica al país.”

En un hospital d’excel·lència com el Clínic una base fonamental de treball és la recerca clínica. “Hem de continuar lluitant, com en els darrers 25 anys, per ser capdavanters en el descobriment de noves teràpies i procediments diagnòstics. El principi de l’Hospital Clínic de combinar l’assistència mèdica i la recerca ha estat clau per convertir-se en una entitat d’excel·lència. S’ha contemplat la investigació com una activitat més del centre hospitalari.”

Una de les àrees de treball més destacades del Clínic és la de programes de trasplantament: “Els de ronyó, fetge, cor, pulmó, pàncrees i moll de l’os han salvat moltes vides. Va ser el primer hospital de Catalunya i un dels primers del món en fer un trasplantament del moll de l’os, com també de ronyó i pàncrees. L’hematòleg Dr. Rozman ha estat un dels grans especialistes que ha atorgat prestigi a l’entitat.”

L’Hospital Clínic ha obert la cirurgia major ambulatòria, un nou servei que permet que el pacient pugui tornar a casa seva el mateix dia de la intervenció. “La tècnica anestèsica i la quirúrgica s’han perfeccionat tant que el patiment del malalt s’ha reduït dràsticament i això ha facilitat poder donar l’alta amb rapidesa. Les noves tecnologies aplicades al món de la medicina han contribuït a millorar molt aquesta ciència. Hi ha patologies agudes que pel seu procés i evolució requereixen ser tractades en un centre hospitalari. No obstant això, les cures mínimes que necessita el malalt agut es poden dur a terme des d’un hospital menys sofisticat. Els grans hospitals han de reduir despeses eliminant un cert número de llits que s’han de generar en els centres sociosanitaris. El pla de viabilitat de l’Hospital Clínic preveu racionalitzar l’oferta de llits tancant-ne cent en els propers quatre anys. És una tendència que s’està produint arreu del món. El progrés tècnic ha portat a reduir la estades hospitalàries.”

Davant d’un món canviant i en constant desenvolupament de noves eines tecnològiques, en qualsevol àmbit es produeixen novetats que contribueixen a millorar molts aspectes de la vida diària. La medicina és un dels àmbits que es preveu que evolucioni més en els propers anys. La recerca en cèl·lules mare embrionàries, en teràpia gènica, la descoberta del genoma humà… són peces clau en el futur de la ciència. “Les investigacions que s’estan realitzant arreu del món en aquestes matèries deixen veure que potser en un futur es podran aplicar a la tasca diària dels metges. De moment, aquests treballs són potencialment aplicables, encara resta molt per investigar. Formo part del Comitè d’Ètica del Ministeri de Ciència. Recentment hem recomanat al Govern espanyol que aprovi una llei per utilitzar per a recerca els embrions congelats que hi ha en molts laboratoris espanyols. Els estudis sobre cèl·lules mare embrionàries són molt esperançadors; sembla que tenen un gran potencial, però es desconeix si serà real. El mateix passa amb la genòmica: és un instrument de recerca molt important però de moment seria precipitat afirmar que permetrà concebre tractaments adaptats a cada persona. Un altre camp, els estudis sobre proteòmica, el perquè s’alteren els gens, tot just s’està iniciant. Convertir la medicina preventiva en predictiva succeirà, però en un futur. Tot plegat no podrà continuar endavant si no se segueix invertint en recerca i s’aposta decididament per la bioinformàtica. Els professionals que la desenvolupen són una combinació de matemàtics, informàtics i biòlegs, i a l’Estat espanyol encara n’hi ha pocs. El Clínic és l’únic centre que disposa de la tecnologia que permet identificar milers de gens en una hora perquè comptem amb un equip de genòmica i un de bioinformàtica. També s’ha creat un departament d’informàtica clínica per al desenvolupament de nous procediments que ajudin al diagnòstic i tractament del pacient.”

L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona s’erigeix com un centre de prestigi en l’àmbit de la recerca. Dotat d’un nivell assistencial de primera línia, és centre de referència a l’Estat espanyol per la seva qualitat assistencial i especialment pel domini d’unes especialitats que pocs hospitals poden desenvolupar amb el nivell d’excel·lència que el Clínic ha demostrat tenir al llarg de la seva història.