Text del 2004
Tenim el plaer de treballar en un dels aspectes més importants dels humans, la sexualitat.
La doctora Ana Puigvert, andròloga, va conèixer la medicina de mà de la seva família. El seu avi, l’il·lustre uròleg doctor Puigvert, i el seu pare, que malgrat tenir la carrera de medicina va optar per dedicar-se a la indústria i que actualment és president de la Fundació Puigvert, van marcar-la profundament. Ja de ben joveneta sentia que la medicina era la seva vocació: “Jo només tenia catorze anys i ja sabia que seria metge. No és que no m’agradessin altres coses, al contrari, però era un sentiment que tenia molt endins, en la meva més profunda intimitat. I qui va influir molt perquè em dediqués plenament a la medicina va ser el meu pare: ell és un home seriós, metòdic, que sap què significa estudiar medicina i exercir-la i portar el cognom Puigvert, i que havia arribat a viure a la clínica. El meu avi tenia molt clar que s’ha de començar per baix de tot perquè un bon metge ha de saber què és una guàrdia i què és canviar els llits, i que si vols aconseguir alguna cosa te l’has de guanyar.”
Aquesta és la filosofia que el doctor Puigvert Serés va transmetre a la seva filla i que la va ajudar a estimar cada vegada més la medicina: “Segurament hom estima la seva feina a mesura que l’aprèn i això és el que em va passar a mi a la facultat. La veritat és que els primers anys descobria especilaitats que m’encantaven i em semblava que volia fer allò tota la vida, perquè m’apassionava.”
Fins que va decidir-se per l’andrologia, una especialitat molt nova, que no té més de trenta anys i que va néixer a la Fundació Puigvert: “L’any 1974 va aparèixer el primer comitè d’andrologia internacional del món i va néixer a la nostra Fundació, una fundació que sorgeix de la meva família, però que ja pertany a tots els barcelonins i a tots els catalans. Estem molt orgullosos de rebre cada any gent de tot el món que ve a formar-se a casa nostra perquè saben que estem treballant cada dia per millorar aquesta especialitat.”
Però aconseguir aquest nivell de qualitat demana un fort compromís amb allò que es fa: “El meu avi era un home molt dur i exigent amb tots els seus col·laboradors, però és que també ho era amb ell mateix. Era el primer d’arribar a la clínica i l’últim de marxar, però un cop acabada la feina sabia transmetre una tendresa enorme, una tendresa de la qual et parlen els seus antics pacients i també tots aquells que van fer la residència amb ell.”
L’Ana, per tant, sap que com a docent de la Fundació ha d’exigir el màxim als seus alumnes: “Tots aquests nois i noies portaran el nom de la Fundació Puigvert arreu del món i no volem que siguin bons, sinó que siguin els millors, per això sóc molt exigent amb ells. Suposo que es tracta de l’esperit Puigvert!”
L’andrologia és aquella especialitat que tracta les alteracions de l’esfera sexual i reproductiva dels homes, una especialitat que toca molts aspectes diferents, des de medicina interna fins a cirurgia peneana, reconstrucció genital, microcirurgia i també investigació, perquè encara hi ha molts aspectes desconeguts que cal descobrir: “Som dels pocs metges que podem fer medicina clínica hospitalària i a més investigació, perquè hi ha moltes coses que no se saben, encara hi ha neurotransmissors dels mecanismes responsables de l’erecció que estan en estudi. Pel que fa a la infertilitat, a més, també podem entrar en la intimitat del pacient, tenim el plaer de treballar en un dels aspectes més importants dels humans, la sexualitat.”
Sexualitat masculina, que no sabem si ha portat cap problema de relació amb els pacients pel fet de ser una dona: “La veritat és que, tot al contrari del que es pugui pensar, ha estat un gran avantatge ésser una dona andròloga, mai cap pacient m’ha dit que no volia que el visités, en canvi sí que m’han dit que els costava més parlar de determinats problemes davant d’un home, perquè els donava la sensació que es podia comparar més amb el que els passava.”
La infertilitat és un dels temes que preocupen als andròlegs i per això s’està treballant en estudis que investiguen quina és la raó que fa que la taxa de fertilitat hagi baixat tant en els darrers anys: “L’Organització Mundial de la Salut considerava que hi havia d’haver seixanta milions d’espermatoziodes per mil·límetre i en aquests moments estem parlant de vint milions. El problema és que trobar les causes que porten a això no és gens senzill, perquè hi ha moltíssims factors que intervenen en la fertilitat i els estudis no ens donen dades objectives per poder començar a treballar en la prevenció.”
La infertilitat masculina, però, continua essent un tema una mica tabú per a molta gent: “Gairebé totes les parelles que consulten amb l’andròleg vénen després d’haver passat pel ginecòleg i que els hagi dit que ella no té cap problema d’infertilitat. La societat encara comença l’estudi de la infertilitat per la dona i això vol dir moltes coses.”
La veritat és que els tabús i la desinformació que encara envolten determinats aspectes de la sexualitat masculina són importants: “Fa uns anys que vénen molts pacients per demanar un allargament de penis o un engruiximent perquè pensen que el seu penis no té una mida normal i en molts casos no és així, però la publicitat, les pel·lícules pornogràfiques i el culte al cos que estem vivint els porten a pensar que no són normals i això els causa un patiment psicològic molt gran.”
Aquests casos van sobretot a la consulta privada de la doctora Puigvert, perquè la sanitat pública no inclou aquest tipus de cirurgia: “L’única diferència entre la consulta privada i el sector públic és la llista d’espera, no hi ha cap altra diferència, però sí que hi ha casos d’aquest tipus que vénen de forma privada perquè la sanitat pública no inclou el problema que tenen o que pensen que tenen.”
Quant al futur, del que es tracta és de continuar avançant en la investigació, però no oblidar que, en els temes de fertilitat, “estem jugant amb el futur de la raça humana i no podem deixar de banda la part ètica i moral de la medicina.”
