Texto del 2003
És molt agraït treballar en un centre petit ubicat en una població que coneixes.
.
Farà vint-i-dos anys que la Dra. Imma Caubet, pediatra i directora mèdica de l’Espitau, exerceix a la Val d’Aran. Explica que, quan va acabar l’especialitat a Barcelona, l’any 1981, i es va plantejar d’anar a treballar a la Val d’Aran, d’on és originària, la van rebre amb els braços oberts. En aquells moments hi havia la Mancomunitat Assistencial, que aglutinava diversos ajuntaments i tenia certa responsabilitat en la sanitat. Gràcies, en part, a les peticions d’aquest organisme a la recentment inaugurada Conselleria de Sanitat, es va posar en marxa de manera pionera el Programa Sanitari Val d’Aran, el primer director del qual va ser el Sr. Enric Mayoles. En els primers anys es van estudiar les poblacions i els requeriments que hi anaven associats, i “ja van veure que la Val d’Aran s’encaminava a un creixement important i que tenia unes necessitats, determinades per la població i per l’aïllament geogràfic”, explica la Dra. Caubet.
En aquella època hi havia l’Hospital de Sant Antoni, regentat per l’Aliança des del 1937, però amb els serveis que oferia “no acabava de ser el que actualment s’entén per hospital”, explica la Dra. Caubet, i només s’hi atenien els socis de l’Aliança, no els malalts de la Seguretat Social, cosa que va canviar amb el nou centre.
Per l’Aliança hi passaven consultors i es disposava de dotze llits, però es tendia, davant de qualsevol incidència, a la derivació cap a França, seguint el riu Garona. En posar en marxa el Programa Sanitari es va voler remodelar i modernitzar l’Hospital de Sant Antoni però, ateses les dificultats que això representava, es van comprar uns terrenys adjacents i es va construir un edifici més funcional, seguint la línia de construcció de la Val. “Va ser el primer hospital que va construir la Generalitat a partir dels traspassos de competències en sanitat”, puntualitza el Sr. Lluís Jaureguízar, gerent de l’Hospital des de fa deu anys. S’hi va fer una planta baixa, dividida en vuit consultes externes, urgències i una planta d’aguts, amb 30 llits. Es va inaugurar el 31 d’agost del 1985 per l’Honorable President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol i pel Conseller de Sanitat, Sr Josep Laporte; es va anomenar Espitau Val d’Aran.
La gestió del nou centre va continuar en mans de l’Aliança, i l’Hospital de Sant Antoni, comunicat amb l’Espitau i amb el qual comparteix serveis com la bugaderia, la calefacció i la cuina, es va reconvertir en geriàtric. A l’hospital nou “es van començar a implantar pròtesis de cadera, entre altres operacions, i va ser un pas important, perquè fins llavors la gent havia de marxar fora”, diu la doctora.
A més, el centre va passar a integrar la globalitat de l’assistència mèdica de Vielha, a banda de coordinar els consultoris de Les i Bossòst. L’equip humà es va doblar i actualment disposen d’un total de dotze especialistes fixos, entre cirurgians, internistes, traumatòlegs, anestesistes, pediatres, ginecòlegs-obstetres, radiòlegs, laboratori i farmàcia. “Fan la feina a la consulta, al quiròfan, etc. i un de cada dos dies estan de guàrdia localitzable. Però hi ha moments que caldria un altre metge de cada especialitat”, assegura.
En aquests moments es dóna servei a uns 12.000 habitants estables, entre els de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, però amb el boom turístic aquesta xifra pot passar a ser d’unes 40.000 persones. Juntament amb el personal fix hi visiten especialistes consultors, amb una freqüència setmanal o mensual i que, en general, provenen de Barcelona o Lleida. La part negativa és que, com que treballen a altres ciutats, s’han de desplaçar a la Val d’Aran en cap de setmana, i això fa que calgui obrir consultes externes en dies festius. Al començament aquests consultors incloïen un otorinolaringòleg i un oftalmòleg, però la demanda va fer ampliar les especialitats a dermatologia, salut mental d’adults i infantil, hematologia, urologia, cirurgia vascular, endoscòpia… En total hi treballen unes 120 persones: “Es preveu augmentar el nombre de consultors, com ara incorporar-ne de pneumologia i cardiologia, però no el personal ni els llits. La medicina ha millorat la rotació dels malalts, i les noves tecnologies i els tractaments han fet progressar la medicina de manera que un hospital ja no és representatiu pels llits que té”, afirma Lluís Jaureguízar.
Pel que fa als accidents d’esquí, d’entrada s’atenen en un dispensari privat que hi ha a Baqueira 1.500, a peu de pista. Segons la gravetat de les lesions, es deriva a aquestes persones a l’Espitau. “Ens trobem amb molts politraumatismes, també causats per accidents de carretera i laborals, i en un futur ens convindria tenir un escàner”, diu la Dra. Caubet.
El febrer del 2002 la Generalitat va transferir les competències en sanitat al Conselh Generau d’Aran i es va constituir el Servici Aranes dera Salut (SAS). Des d’aleshores, l’Espitau ja no depèn directament del Servei Català de la Salut. Es va elaborar un projecte d’ampliació de l’edifici, quant a consulta externa i àrea d’urgències, inaugurat el mes de setembre de l’any 2003, i l’equip humà va passar a ser de deu metges i deu infermeres, per cobrir la urgència intrahospitalària, l’extrahospitalària i els trasllats. Aquest creixement és paral·lel al de l’empresa de transport sanitari, TESVA, que també depèn del Conselh Generau d’Aran. “Ara les competències de sanitat són pràcticament plenes del Conselh, de manera que el Servici Aranes dera Salut gestionarà, amb la creació de l’empresa Aran Salut, Servicis Sanitaris integrats, tots els recursos i el personal que treballa per a la sanitat a la Vall d’Aran, a partir del mes de febrer del 2004”, explica.
Tot i que avui en dia es pot dir que no hi ha diferències entre les possibilitats mèdiques a la Vall d’Aran i a França, hi ha persones que encara van a França per a certes qüestions. “A quaranta minuts tenim Saint Gaudens, on hi ha un hospital de nivell superior al nostre, però pretenem potenciar la utilització de recursos veïns. En cas d’urgència i emergència vital estem coordinats amb el SAMU de Toulouse”, aclareix la doctora.
Per la seva banda, Lluís Jaureguízar continua: “Fem uns tres-cents escàners a Lleida o Barcelona i unes cent ressonàncies. Però si has de fer que els malalts facin un dia de viatge, la inversió en equipaments està plenament justificada.”
Fa uns anys, com a ampliació de la infraestructura i del material mèdic, es va demanar l’equipament per fer cirurgia endoscòpica i laparoscòpica. “En defensava la necessitat per respecte al pacient, per poder-li oferir la mateixa assistència que en una altra lloc, i també per disposar d’instruments molt útils per a l’especialista”, explica la doctora.
La Dra. Caubet subratlla que, tot i les dificultats que comporta treballar en un hospital petit, “és molt gratificant exercir en una població petita, que coneixes.”
En aquest sentit, Lluís Jaureguízar afegeix: “La plantilla és la representació de la població. És difícil trobar un veí que no tingui coneguts treballant a l’hospital.”
Tanmateix, la doctora assegura que tenen dificultats per trobar persones que vulguin complir una part de la vida professional a la Vall: “Les grans àrees absorbeixen el personal mèdic i, a més, d’algunes especialitats manquen facultatius. Però si es fa un esforç per mantenir-se al dia i s’assisteix a reunions i congressos, a la Vall d’Aran no s’està necessàriament aïllat.”
