Text del 2003
La clau per a un bon seguiment de la pacient és la informació i la prevenció. Moltes pacients prefereixen visitar-se amb una ginecòloga perquè sol entendre millor els seus problemes que un ginecòleg.
La qualitat assistencial dels centres mèdics catalans arriba a captar professionals estrangers, que poden procedir dels països més avançats, com els Estats Units. La doctora Leila Catherine Onbargi és una ginecòloga de Chicago que el setembre de 1993 es va instal·lar a Barcelona amb el seu marit, Ignasi Faus, bioquímic directiu dels Laboratoris Uriach. El febrer de 1994 la doctora nord-americana va començar a treballar a la llavors recentment inaugurada Clínica Teknon, “després d’homologar la titulació americana, estudiar la terminologia mèdica en espanyol i examinar el mètode de treball d’aquí. Vaig voler introduir-me entre els professionals, el nivell dels quals és molt bo, amb l’actitud més respectuosa possible.”
El mateix any obrí la seva consulta privada a la Clínica i posteriorment formà un equip. Al cap dels anys, reflexiona: “La gent no et vindrà a veure només perquè tinguis diplomes dels Estats Units penjats a la paret, sinó pel treball fet amb insistència i la publicitat que donen els pacients, condicions que requereixen temps.”
L’equip de ginecologia treballa a la clínica barcelonina “per a mutualitats de salut i també per a privats, entre els quals tenim molts estrangers.”
La doctora Onbargi detalla la composició del grup: “Som dues ginecòlogues a temps complet, i comptem amb la col·laboració de dos cirurgians i un especialista en fertilitat.”
Per a la doctora, la formació d’un equip és bàsica per abastar totes les subespecialitats: A diferència dels Estats Units, aquí hi ha ginecòlegs que fan de tot, però he preferit muntar un equip d’especialistes per tractar aspectes com la fertilitat o l’oncologia, que als Estats Units requereixen una formació addicional de dos a tres anys més.”
D’aquesta manera l’equip de la doctora Onbargi abraça qüestions tan diverses com “la planificació familiar amb mètodes anticonceptius de darrera generació a través de la cirurgia endoscòpica, de la qual destaco l’innovador lligat de trompes amb estroscòpia sense amestèsia, un nou mètode anticonceptiu permanent no tan usat com als Estats Units, potser per motius culturals. També fem el seguiment de la menopausa, obstetrícia d’alt risc, diagnosi prenatal i tractem problemes de fertilitat, menorràgies, infeccions venèries i altres patologies i cirurgies ginecològiques.”
L’equip té un objectiu cabdal: “el nostre punt de vista és la salut integral de la dona, per això emfatitzem la medicina preventiva, les revisions anuals, de la importància de les quals les dones espanyoles en són ja més conscients. En les revisions, a més del control ginecològic, podem prescriure dietes a la pacient, si escau, o recomanar-li que deixi de fumar, i a partir dels quaranta anys n’examinem la densitat òssia per prevenir l’osteoporosi.”
La prevenció també és fonamental en el tractament dels càncers de la dona: “El càncer de mama es cura si es fa un diagnòstic precoç mitjançant controls estrets i una mamografia anual, i si hi ha antecedents familiars cal fer una ecografia sis mesos després. També ensenyem les pacients a distingir el bony benigne del maligne amb l’autoexploració. Aquest càncer, el d’úter i el de cèrvix, que ha disminuït molt, es poden evitar seguint controls periòdics.”
La doctora subratlla una altra característica de l’equip: “Donar informació és una de les grans tasques del meu consultori, que en fases com la menopausa ajuda la pacient a assumir-la de manera natural, sense tractaments hormonals, ja que un terç de l’actual esperança de vida que té hi transcorrerà. A més, és una època que pot resultar-li molt positiva, perquè té més temps per a ella mateixa, encara té salut i ja no té tantes responsabilitats de mare. Observo un cert prejudici sobre aquesta edat de la dona, que la mostra com a inútil i senil només perquè ja no és fèrtil.”
Segons la doctora Onbargi, aquest i altres prejudicis causen sovint “depressions en altres aspectes que interessen la ginecologia, com després del part o problemes de sexualitat.” Per aquest motiu, creu que “l’atenció psicològica a la pacient és important i, si cal, la derivo a una col·lega especialista”, tot i que afirma que ja l’ofereix pel fet de ser dona: “la ginecòloga acaba sent més confident de la pacient que el ginecòleg. Si la dona pot escollir, sol preferir anar a una ginecòloga, s’hi comunica millor. En el meu cas, per exemple, com que he tingut dos embarassos difícils amb dues cesàries, entenc una mica més els problemes de la pacient embarassada.”
L’equip de la doctora Onbargi acusa també “la gran demanda de la fecundació in vitro, pròpia dels països industrialitzats, perquè les dones hi són mares en edat cada vegada més tardana, amb la qual cosa augmenten els problemes de fertilitat. D’altra banda, em sobta molt la baixa natalitat catalana, la més baixa d’Europa, però alhora entenc que en el dia d’avui ser mare és un propòsit difícil, atès que la vida és cara, l’accés a l’habitatge també i aquí hi ha poc suport del govern, com als Estats Units. Una altra diferència entre ambdós països és que a Catalunya la dona embarassada és discriminada al món laboral, mentre que als Estats Units està protegida per la llei.”
Haver viscut en un i altre país permet a la doctora Onbargi fer diferents reflexions sobre les societats nord-americana i catalana: “les pacients americanes van a la consulta amb molta informació, amb una llista de preguntes per fer i estan acostumades a demanar segones opinions, sobretot davant la possibilitat d’intervenció. Tot i que això està canviant amb l’accés a Internet, les espanyoles no van tan informades i moltes vegades esperen que el metge els digui què han de fer, moltes volen que decideixi per elles, estan acostumades una actitud més paternalista.”
En el moment del part, la doctora també observa comportaments diferents: “molts familiars nord-americans acostumen d’anar a l’hospital i a les clíniques per participar en el part, i aquí aquest costum no està ben vist.”
En un i altre país la pràctica de la cesària també suscita controvèrsia; la doctora l’ha vist disminuir al seu país d’origen gràcies a campanyes de promoció del part vaginal. La doctora Onbargi, encara que li agradaria vueure que la taxa de cesàries també disminueix a Espanya, opina que “costa de promoure el part vaginal en parts difícils amb fòrceps, bebès grans o parts llargs que poden danyar el sòl pèlvic i comportar després incontinències i problemes sexuals, sobretot quan la pacient preveu tenir només un o dos fills.”
Així i tot, reconeix que avui dia l’alt índex actual de cesàries es deu més “a la proliferació de judicis i exigències de la pacient, més a EEUU que a Catalunya. També hi ha un moviment antiavortista més violent, ja que també hi ha més interrupcions de l’embaràs, sobretot entre les adolescents.”
Pel que fa a les cesàries que ella mateixa practica, la doctora Onbargi comenta que té un permís especial de la Clínica Teknon “perquè el pare hi sigui present, si vol. Penso que és important que ell hi sigui, ja que ella no controla la situació i el part és un gran moment de la vida de la parella, i per a nosaltres un moment preciós que compensa tots els esforços de la professió. Tot i les urgències o la disponibilitat de 24 hores, som professionals afortunats.”
