SR. ESTEVE ORTIZ SECANELL
SR. ESTEVE ORTIZ SECANELL
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

SR. ESTEVE ORTIZ SECANELL

ASSISTENCIAL MONTANER

Text del 2003

Per obtenir un capital econòmic cal abans aconseguir un bon capital humà; és a dir, un grup de professionals cohesionats i compenetrats que treballin en equip i amb una mateixa finalitat.

El ritme de vida accelerat, determinades activitats professionals que comporten un desgast ossi, les males postures, l’augment de l’esperança de vida –no sempre paral·lel a l’increment de la seva qualitat– i les deformacions congènites són alguns dels factors que expliquen i condicionen que moltes de les afeccions més comunes entre la població estiguin relacionades amb l’esquelet i, més concretament, amb la columna vertebral. Tanmateix, però, tot i la seva importància quantitativa i qualitativa –ja que aquestes patologies poden arribar a comportar dolors extremadament aguts que fan necessària, en alguns casos, la ingestió de calmants– la medicina està encara estudiant i provant teràpies que donin una resposta definitiva i duradora per al tractament de totes aquestes afeccions. Els traumatòlegs, des de la seva tasca diària, són molt conscients d’aquesta limitació actual i treballen a llarg termini per tal de superar-la de manera definitiva, mentre que a curt termini s’esforcen per millorar la qualitat de vida de totes les persones afectades i de difondre la prevenció i uns hàbits de vida higiènics que permetin reduir el tant per cent d’incidència en la ciutadania. En aquest sentit, d’una banda, “la satisfacció i fidelització del malalt, que s’ha de sentir mèdicament i humanament ben atès en tot moment, i dels professionals encarregats de la seva curació, que han de percebre que reben un suport constant i atent per part de l’entitat mèdica en la que treballen i que han d’adonar-se que la seva tasca està monitoritzada i guiada per controls i protocols interns que no deixen res a l’atzar” i, d’una altra, “la utilització de tècniques innovadores compatibles amb uns preus raonables” són els trets diferencials i la clau de l’èxit d’Assistencial Montaner, un centre ambulatori especialitzat en la branca traumatològica que va ser creat l’any 1936 pel prestigiós cirurgià Joan Montaner Comas, “un dels primers metges en crear un servei exclusivament de traumatologia a la ciutat de Barcelona.”

Esteve Ortiz, l’actual gerent de la institució, hi va entrar a treballar amb 17 anys i s’hi ha format tant des del vessant humà com des de la perspectiva laboral. De manera paral·lela, ha pogut presenciar com l’entitat passava a ser propietat d’una societat que no guarda cap mena de relació amb els descendents del reconegut doctor: “atès el reconeixement de què gaudia, i gaudeix, el doctor Montaner, es va decidir de conservar la denominació inicial.”

També ha estat un testimoni directe de l’ampliació del nombre de serveis (radiologia, rehabilitació, medicina interna, cirurgia i cardiologia) que es presten a mútues laborals, mútues generals i a pacients particulars, tot i que aquest darrer col·lectiu és el menys nombrós: “hem optat per adreçar els nostres serveis cap a la sanitat privada (assegurances mèdiques i mútues) i laboral col·lectiva per raons diverses, però fonamentalment, perquè pensem que d’aquesta manera podem donar un millor servei als nostres pacients. El cost privat de determinats tractaments és tan elevat que es fa difícil que un malalt mitjà pugui assumir-lo.”

Malgrat aquesta ampliació en el nombre d’especialitats i serveis, encara avui “de les 400 persones que són ateses diàriament, el 90% acudeix al centre per diagnosticar-se o tractar-se una lesió traumatològica.”

Una xifra aproximada de 50.000 consultes anuals reflecteix la importància i volum de treball d’aquest centre assistencial que compta actualment amb una plantilla de: “25 metges, 4 fisioterapeutes, 9 professionals administratius i personal auxiliar divers.”

Un dels encerts de la institució ha estat adonar-se que: “En traumatologia existeixen diverses teràpies des de les quals es pot enfocar una mateixa patologia. Per aquest motiu, l’important no és la tècnica en si mateixa, sinó el component humà i l’especificitat i metodologia en el moment d’aplicar un tractament concret. La medicina, i més encara la traumatologia, té un important component humà que determina el nivell de benestar d’una societat perquè per desgràcia encara avui existeixen moltes malalties incurables en què el paper del facultatiu ha de ser suavitzar i fer més agradable la vida dels diagnosticats.” En aquest sentit, “nosaltres no apostem per la contractació de metges amb un currículum brillantíssim, sinó més aviat de metges joves sense gaire experiència pràctica. El desconeixement i la falta d’aclimatació a altres sistemes i ritmes de treball determina que siguin molt més mal·leables a l’hora de iniciar-los en les nostres dinàmiques i sistemes interns. Al mateix temps, però, també comporta per a l’empresa una despesa econòmica que aquesta ha d’estar disposada a assumir. Nosaltres ho fem encantats. Tenim molt present que per obtenir un capital econòmic cal abans aconseguir un bon capital humà, és a dir, un grup de professionals cohesionats i compenetrats que treballin en equip. Com a tota societat amb ànim de lucre, desitgem obtenir beneficis al final de cada exercici, però som conscients que quan es treballa en una branca com la sanitat aquests han de ser sempre moderats perquè estem duent a terme una tasca social.”

Aquest bon clima de treball i de mútua comprensió no es circumscriu exclusivament als metges, sinó a les diverses tasques que han d’assolir els diferents membres de la plantilla: des dels que s’encarreguen d’atendre els pacients quan arriben al centre fins als que els atenen quan l’abandonen: “El metge és l’element més important de la cadena que representa l’assistència sanitària, però no deixa de ser un component més. Hi ha funcions com les del recepcionista que han de ser valorades en tota la seva transcendència perquè representen la imatge del centre, en el sentit que són els encarregats de rebre i aconseguir que els pacients se sentin acollits i protegits. Molt sovint quan es produeixen en els centres mèdics queixes per part dels malalts és perquè no s’han sentit ben atesos o, fins i tot, s’han arribat a sentir abandonats o incompresos per part del conjunt de membres de la institució.”

La valoració, reestructuració i adequació d’aquesta organització es duu a terme mitjançant les estadístiques periòdiques que informen sobre l’eficiència dels mètodes de treball i dels tractaments aplicats. Pel que fa a les teràpies, l’experiència i les estadístiques demostren que en el cas dels malalts derivats per les mútues laborals: “la seva recuperació és directament proporcional, en la majoria de casos, al grau d’implicació, identificació i satisfacció que senten cap al seu lloc de treball. Per altra banda, en el cas que la rehabilitació traumatològica sigui necessària, el nombre de sessions s’escurçarà de manera proporcional al bon tractament que hagin rebut. De manera semblant, tota rehabilitació ha d’estar coordinada i supervisada per un metge, que ha de fer una  avaluació continua  del tractament per obtenir l´èxit que es desitja.”