Text del 2003
Som l’hospital privat més avançat i modern quant a tecnologia, que ens equipara amb els grans hospitals públics.
En el moment actual de les grans concentracions de capital financer bufen bons vents per a les inversions contundents i el creixement de l’economia. Aquesta és la conjuntura favorable que ha fet de l’Hospital General de Catalunya una au fènix que ressuscita amb un foc nou. Va néixer el 1978 en plena transició democràtica i fou un ambiciós projecte hospitalari de caire nacional que recollia moltes il·lusions i que va fer fallida. Xavier Palet, metge amb una llarga trajectòria a la sanitat pública, n’és el director de projectes i inversions des del setembre del 2001 i analitza la crisi que va tenir la institució hospitalària: “Quan va néixer, la sanitat pública estava fent una profunda transformació i l’hospital es va tancar en si mateix, vivia d’esquena al ciutadà i només per als socis, per un concepte malentès del que ha de ser un centre sanitari privat.”
Ara l’Hospital és propietat de l’empresa Catalana de Diagnòstic i Cirurgia, SL per concurs públic: “Forma part del grup Ibérica de Diagnóstico y Cirugía, i aquest del Citibank Ventour Capital Partners (CVC), una multinacional amb seu a Londres que és el primer fons d’inversió europeu, i com a tal té unes obligacions inversores que garanteixen el futur de l’Hospital.”
El nou director de projectes veu en el grup inversor estranger més avantatges que inconvenients, ja que amb l’equip directiu català no es perd el caràcter autòcton del centre i és la injecció econòmica que l’Hospital necessitava: “La inversió de 36 milions d’euros, en els primers cinc anys indica la magnitud del projecte i demostra que l’empresa creu en aquest Hospital.”
Una aposta tan puixant segueix un gran objectiu: “Tornar a situar l’Hospital en un lloc capdavanter de la medicina privada a Catalunya. Ho tenim difícil perquè hi ha una sanitat pública excel·lent, que alhora és un gran repte. Tenim prou elements que ens distingeixen respecte de la resta de la sanitat privada.”
Aquests trets diferencials comencen per un entorn privilegiat quant a comunicacions, que situa l’Hospital a deu minuts de Barcelona i amb el valor afegit del Parc Natural de Collserola: Del projecte inicial la ubicació és un gran encert. Fa 25 anys l’hospital era enmig d’enlloc i avui és l’hospital més ben comunicat i més accessible de tot Catalunya. A més, el fenomen migratori intern des de Barcelona cap al Vallès en fa la comarca amb més creixement demogràfic. L’àrea d’influència de l’hospital té més d’un milió d’habitants, en què no tenim competència, perquè l’oferta privada és absorbida per Barcelona, on es concentra el 85% de la medicina privada de Catalunya.”
Una altra qualitat de l’Hospital n’és la capacitat. Actualment funciona el 60% del gran edifici de 93.000 m2, amb sis plantes i un heliport. L’oferta inicial de 650 llits, ja agosarada per l’època, ara permet atendre el triple de pacients, sobretot per la millora de la gestió clínica: “A la sanitat pública l’estada era d’una mitjana de 16 dies i avui és de 5,8. El 50% de les intervencions, que abans requerien ingrés, ara es fan en sense. També ha canviat la mentalitat del gestor hospitalari; dóna millor qualitat contenint recursos.”
Però el fet que més marca la diferència és la tecnologia, que ha protagonitzat la inversió milionària de Catalana de Diagnòstic durant el primer any i mig de gestió de l’Hospital: “els metges de la casa van demanar de començar per la tecnologia, i l’hem renovada tota, amb un cost total de 150 milions d’euros. Això passa poques vegades en un hospital. Ara som el centre hospitalari més avançat i modern quant a tecnologia, que ens equipara amb els grans hospitals públics. Per diagnosticar i tractar el càncer i les afeccions cardiovasculars utilitzem tecnologies de la informàtica i de la imatge: ressonància magnètica, densitometria, imatges en tres dimensions.”
La renovació informàtica també ha estat important a l’Hospital General de Catalunya, però en menor escala respecte de la tecnològica, “ja que en la sanitat ha evolucionat molt més la tecnologia mèdica que els sistemes d’informació. Fer desaparèixer la història clínica el 100% no ho fa encara cap hospital.”
De totes maneres, el doctor Palet afegeix que “tenim l’hospital informatitzat quant a la gestió, vetllem perquè els clients que vénen de lluny puguin fer-se totes les proves el mateix dia.”
Un altre exemple d’agilitat és el de les noves telecomunicacions que “ens permeten donar suport a hospitals més petits, transmetent-los imatges radiogràfiques per Internet.”
A banda de les grans renovacions, els nous responsables de l’Hospital General de Catalunya han optat “per respectar allò de bo que tenia, com el servei integral. Un element que ens diferencia de la competència és la nostra organització, més semblant a un hospital públic, amb metges organitzats en equips que treballen a temps complet.”
El doctor creu que l’organització en serveis és necessària per cobrir tota la medicina actual: “ara el metge ha tendit a la superespecialització, i la formació continuada només és possible en un model organitzat.”
L’Hospital també ha mantingut el personal, que ara suma un total de nou-cents treballadors: “El principal actiu que té l’Hospital és la seva gent. Quan vam arribar ens vam trobar un personal amb una il·lusió com al primer dia.”
L’oferta de serveis de l’Hospital és molt diversa, amb 41 especialitats: “Potenciem àrees específiques que no es troben enlloc i que donen prestigi a l’hospital, com la unitat de medicina de l’esport o el servei de rehabilitació, altament especialitzat.”
El doctor Palet destaca també la llarga tradició de l’hospital en radioteràpia, un dels serveis que l’Hospital té concertats amb la Seguretat Social, junt amb la cardiologia d’alt nivell, per oferir-los a la població del Vallès Occidental i l’Oriental. També té concertada la Unitat de Cures Intensives, especialitzada en traumatologia i neurologia, a disposició de tots els hospitals comarcals catalans mitjançant el Servei d’Emergències Mèdiques: “un 25% de la nostra activitat és per la sanitat pública, tres serveis mèdics amb tecnologia cara i molt especialitzada. També donem suport a la xarxa pública en situacions de col·lapse per epidèmies de grip.”
Però els clients majoritaris de l’Hospital, com en qualsevol altre clínica privada, són les mutualitats de salut: “L’Hospital té concert amb les trenta mútues principals que operen a Catalunya, que implica cobrir el 24% de la població catalana. Amb totes pactem els nostres serveis de manera integral.”
Després de dos anys de gestió ja arriben bons resultats: “La voluntat de doblar l’activitat anterior de l’Hospital s’està assolint amb èxit, ha crescut en un 40% amb nous clients.”
En aquesta primera fase, l’Hospital s’està donant a conèixer al Vallès Occidental i mira el futur amb optimisme perquè els seus responsables coneixen les possibilitats de la zona, que permeten fer realitat antics projectes, com un centre de convencions a l’Hospital: “Avui comencem a estar preparats per fer-lo, amb l’oferta d’hotels, la xarxa de comunicacions de l’entorn, el Parc Tecnològic del Vallès i la propera estació del tren d’alta velocitat a la comarca. Avui el Vallès és una àrea potent.”
