Text del 2003
Especialista en medicina intensiva i amb una àmplia experiència en el camp de les urgències mèdiques, Maria Lluïsa González és, des de la seva fundació, l’any 1999, directora general de Transport Sanitari de Catalunya SL, l’empresa més gran de transport sanitari de Catalunya i una de les més importants d’Espanya. “Tot just acabada la carrera, vaig tenir la sort d’entrar a treballar al Servei d’Urgències de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. També he estat coordinadora del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM, SA) de la Generalitat. L’any 1988, amb una beca de la Societat de Cardiologia, vaig tenir l’oportunitat de conèixer de prop i continuar la meva formació al SAMU de París. L’any 1991, Creu Roja em va contractar per dirigir el parc mòbil d’ambulàncies de Barcelona i, posteriorment, em va encarregar la coordinació de tot el dispositiu d’ambulàncies de Creu Roja a Catalunya, amb l’objectiu de crear una empresa de transport sanitari que, finalment, va ésser adquirida per Agrupació Mútua.” La Dra. González és també vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies (ACEA), entitat que agrupa les empreses que es dediquen al transport sanitari a Catalunya.
L’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL fou creada per la coincidència de dues circumstàncies de pes: per una banda, la decisió estratègica de Creu Roja de centrar-se en les tasques de suport humanitari i social, i sortir dels àmbits d’assistència sanitària que ja estaven coberts per l’Administració; per l’altra banda, el fet que el Departament de Sanitat va treure a concurs públic, l’any 1999, l’activitat de transport sanitari urgent i no urgent. Cal tenir present, a més, la voluntat de la institució humanitària de fer el pas mantenint el màxim nombre possible de llocs de treball. La nova empresa assumia l’esperit de servei i l’experiència d’uns professionals que, durant molt anys, havien estat prestant un bon servei als ciutadans de Catalunya. “El principal objectiu estratègic de la nostra empresa és donar un servei de qualitat als nostres clients, d’acord amb les directrius establertes pels contractes amb el Servei Català de la Salut. Per aquesta raó posem una especial cura en la selecció i formació dels nostres col·laboradors, i en la unificació i seguiment dels processos de servei.” Aquest any 2004, Transport Sanitari de Catalunya SL ha obtingut la certificació UNE-EN ISO 9001:2000.
Algunes dades poden ajudar a fer-nos una idea de l’empresa: més de 534.000 serveis l’any (del quals, l’any 2003, 96.786 van ésser serveis urgents); presència a Barcelona i als territoris del Vallès Occidental, l’Alt Maresme, la Selva Interior i Marítima, Bages, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Delta Litoral, Garraf i Baix Penedès; set-cents col·laboradors, dues-centes ambulàncies, tres vehicles d’assistència medicalitzada (VAM), quinze bases i una facturació anual de 18.738.060 € (dades de 2003). “Estem fent un esforç constant per estar al dia, renovant el nostre parc mòbil, millorant la dotació de material sanitari i de suport i les nostres instal·lacions, i incorporant els avenços tecnològics, especialment en el camp de la informàtica i la comunicació, que ens facin ser més eficients en benefici dels nostres clients.” Les nostres centrals de coordinació atenen, 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, les demandes de servei de transport sanitari de tot Catalunya.
Però que s’entén com a transport sanitari en ambulància? És el trasllat, amb vehicle-ambulància, de persones que, per raons clíniques, no poden desplaçar-se amb cap altre tipus de transport per rebre atenció sanitària. Aquest transport s’efectua amb recursos humans i tècnics especialitzats. En el cas d’ambulàncies convencionals, el trasllat es realitza amb tècnics de transport sanitari (conductor i ajudant) i, en el cas d’ambulàncies UCI o VAM, es realitza amb personal mèdic, diplomat d’infermeria i un tècnic de transport sanitari. Existeixen dos grans tipus de transport sanitari:
El primari o urgent és el trasllat del pacient, des del lloc de l’accident o incident fins al centre hospitalari receptor. Es coordina, bàsicament, a través del 061. És el cas, per exemple, d’infarts aguts de miocardi a domicili o d’accidents de trànsit a la via pública.
El secundari o programat és el trasllat previst amb un temps d’antelació suficient per planificar-ne el moment i la forma de la realització, prèvia coordinació amb el centre emissor. És el cas, per exemple, de les altes hospitalàries a domicili de pacients amb mobilitat reduïda, o dels trasllats interhospitalaris. En aquests últims, els pacients són traslladats en ambulància des d’un centre hospitalari emissor fins a un altre centre hospitalari receptor, a fi de realitzar exploracions complementàries, diagnòstiques o terapèutiques, o bé per ésser ingressats. Tanmateix, poden efectuar-se trasllats intrahospitalaris que, per la distribució arquitectònica que tenen, requereixen que el pacient sigui traslladat en ambulància (és el cas, per exemple, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau). D’altra banda, caldria parlar d’un altre tipus de transport secundari, el transport col·lectiu, que, tal i com el nom indica, és el trasllat de diversos pacients en un mateix vehicle per rebre tractaments especialitzats continuats (és el cas, per exemple, de les diàlisi renals, les rehabilitacions, les radioteràpies o les quimioteràpies).
L’assistència sanitària extrahospitalària ha millorat molt en els darrers anys gràcies a la transformació progressiva del transport sanitari. “Des de la nostra empresa, que realitza, aproximadament, el 30% de l’activitat de transport sanitari de Catalunya, intentem garantir i millorar els trasllats de tots els clients-usuaris del territori català.”
