Text del 2003
Volem aproximar la persona amb un transtorn mental al seu entorn social per ajudar-la a reinserir-s’hi.
L’Associació Septimània és una entitat que ofereix alternatives assistencials en el tractament del trastorn mental sever en l’àmbit de la rehabilitació comunitària i de la reinserció psicosocial. El seu projecte s’integra dins d’un plantejament terapèutic innovador que pretén obrir possibilitats als malalts per poder reinserir-se socialment. L’Associació, creada el 1984 per un grup de professionals de la salut mental, compta avui amb diferents serveis assistencials. El director i gerent, Joaquim González Quintana, juntament amb Jesús Carbajosa Menéndez, són els fundadors d’aquest projecte que s’articula a partir de les bases de tractament de la psicologia. “Els iniciadors d’aquest projecte teníem clar que calia millorar la psiquiatria, massa centrada en l’internament del malalt mental en un manicomi, i prendre exemple dels tractaments que ja es duien a terme en països de l’estranger fent servir recursos rehabilitadors que tenien a veure amb aproximar la persona amb un trastorn mental al seu entorn social per ajudar-la a reinserir-s’hi. Vam crear el que es va denominar centre de dia, denominació avui generalitzada a altres recursos, per acollir malalts mentals i fer-los rehabilitació en un entorn agradable i terapèutic que els ajudés a assolir autonomia i més qualitat de vida.”
Des del 1992, Septimània és proveïdora del Servei Català de la Salut i gestiona el Centre de Dia Esquerra de l’Eixample, el Centre de Dia Pinel, el Centre de Dia Septimània i diversos pisos terapèutics. “El Centre de Dia Septimània assisteix 25 persones amb trastorn mental sever. Són majors de divuit anys i formen part del programa de pisos terapèutics que també es desenvolupa des de l’Associació. El centre de dia és un servei de rehabilitació comunitària amb activitats i programes dissenyats per promoure i facilitar la reinserció social i laboral dels usuaris que s’ajusten a les necessitats de cadascun d’ells. Al mateix temps, es dóna suport i es fa un seguiment en la seva vinculació als pisos assistits. Es realitzen activitats de grup i activitats d’atenció individualitzada per tal d’activar els recursos personals i relacionals i les habilitats socials amb la intenció d’assolir el màxim nivell d’autonomia. El Centre de Dia Esquerra de l’Eixample també realitza aquest servei per a les persones del sector sanitari esquerra de l’Eixample.” Els equips que desenvolupen aquests programes estan integrats per professionals diversos, bàsicament psicòlegs, psicoterapeutes, psiquiatres, treballadors socials, terapeutes ocupacionals i monitors de pisos.
El programa de pisos és un dels projectes més ambiciosos de l’entitat. Està donant uns resultats molt satisfactoris. Es tracta d’un servei creat i gestionat conjuntament amb la Fundació Malalts Mentals de Catalunya. “Els pisos terapèutics són uns equipaments d’habitatge inserits dins de la comunitat. Els malalts mentals viuen en grups reduïts, normalment de quatre persones com a màxim, i disposen de suport tècnic. Els sis pisos que tenim són un espai de vida per als seus usuaris per assolir, de mica en mica, el nivell més gran d’autonomia personal.”
El Centre de Dia Pinel és el servei de rehabilitació comunitària per a persones amb trastorn mental sever privades de llibertat i internes en centres penitenciaris de Catalunya. És una aposta valenta i decidida d’aquesta entitat per donar una possibilitat de reintegració a malalts mentals que han delinquit. “És el primer centre de dia d’aquestes característiques i es va obrir el 1999, sent pioner a l’Estat espanyol. Tracta persones amb trastorns mentals severs que estan doblement marginades per la seva condició de presos i de malalts mentals. Han tingut algun conflicte amb la justícia i això fa que els sigui més complexe reinserir-se socialment. Poden accedir voluntàriament a aquest servei els malalts que depenen d’institucions penitenciàries, bé en règim de vida obert, bé interns en centres penitenciaris. Aquests últims poden sortir de la presó per venir al centre que actua de mitjà rehabilitador. Tenen un psiquiatra de referència a la presó i per tant la medicació –el tractament farmacològic és bàsic en la nostra tasca– no es descuida en cap moment. El projecte es desenvolupa en conveni amb el Departament de Sanitat i el de Justícia. Fins al moment han passat cinquanta persones per aquesta experiència i les que han finalitzat la pena de presó han pogut reinserir-se a la xarxa de recursos de salut mental i formar part d’un programa de tractament.”
La psicologia esdevé fonamental en el tractament dels malalts mentals. Malgrat que com a disciplina és relativament nova dins del camp de les ciències de la salut, té un paper cada vegada més remarcable en àmbits com el de la salut mental. “De vegades la psicologia s’apropa molt a alguns interessos clàssics de la medicina tradicional. Psicologia clínica i psiquiatria han hagut de redefinir les seves tasques per no topar en les intervencions professionals. Avui les parcel·les estan definides i aquestes dues disciplines es complementen. En el nostre projecte de rehabilitació psicosocial hi ha dos vessants de tractament de la malaltia, l’aspecte biològic (que comprèn la farmacologia) i el tractament rehabilitador que implica altres àrees com la psicologia relacional. Com que la nostra labor específica és la reinserció del malalt mental, el paper dels psicòlegs ha esdevingut fonamental.”
Septimània també ha creat un club social, una iniciativa desenvolupada conjuntament amb el departament de Benestar i Família que ofereix la possiblitat a les persones amb trastorn mental de reunir-se i tenir un espai de lleure, cultura, relacions socials… En l’àmbit de la docència, aquesta entitat col·labora amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Teràpia Ocupacional de la Creu Roja de Terrassa, a més d’oferir formació a altres entitats públiques i privades. “En investigació col·laborem amb diferents entitats internacionals de la Unió Europea en el desenvolupament de projectes pioners.”
L’Associació Septimània ha fet un pas vers la comprensió de la problemàtica dels malalts mentals en facilitar recursos rehabilitadors que ajuden que la seva malaltia s’estabilitzi i puguin reintegrar-se a la societat. “Encara caldrà fer molta pedagogia social perquè la societat entengui que la malaltia mental pot aparèixer en qualsevol persona.”