Text del 2006
He dedicat gustosament la meva vida a aprendre cada dia una mica més.
La llicenciada i doctora en farmàcia Maria Comas Font no pertany a una família d’arrelada tradició sanitària. “No obstant aquesta manca de referents familiars directes, el meu germà i jo mateixa ens vam decantar per aquesta branca de la ciència des de que eram ben petits. El meu germà va estudiar la carrera de medicina i es va especialitzar en cardiologia, mentre que jo vaig optar per la carrera de farmàcia, sense que pugui argumentar de manera molt objectiva el perquè de la meva tria. De fet, vaig tenir clara la meva elecció ja abans d’acabar el batxillerat. Posteriorment vaig començar els meus estudis a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Aquesta es localitzava aleshores a la Plaça Universitat del centre de Barcelona. Posteriorment dos fills del meu germà també han adreçat la seva carrera professional cap al sector sanitari: el meu nebot, en Pere Comas, va decantar-se per estudiar medicina i especialitzar-se després en neurologia, mentre que la seva germana, la Maria Teresa, va decidir-se per la farmàcia i actualment és propietària d’una innovadora oficina a Terrassa.”
La set de coneixements de la doctora Maria Comas Font , però, va anar molt més enllà de la simple llicenciatura en farmàcia i la direcció d’una oficina de farmàcia convencional. Poc després de llicenciar-se i davant dels entrebancs per engegar la seva pròpia oficina de farmàcia a Terrassa, va començar a estudiar i preparar el doctorat: “El tema de la meva tesi doctoral va ser l’existència de fluor en el vi. El doctorat va ser un període de perfeccionament de la meva formació farmacèutica inicial, molt llarg, exigent i meticulós, especialment perquè el doctor Moreno, per sort, va ser molt sever amb la meva investigació. Penso que el doctorat és la prova de foc per a qualsevol persona de ciència, perquè la teva tasca ha de ser el resultat de la combinació de determinades actituds innates amb un conjunt d’aptituds adquirides durant els anys de formació científica.” Durant aquest període de temps la doctora Comas Font començà a col·laborar també com a professora de pràctiques de la Universitat de Barcelona. Posteriorment, ha intentat sempre combinar la seva dedicació farmacèutica amb les col·laboracions voluntàries amb la Universitat.
La seva extensa i intensa tasca professional li permet a més fer l’anàlisi següent. “L’actual manca de doctorands en farmàcia crec que té molt a veure amb la falta de paciència de la societat, en general. L’obtenció d’un doctorat és sempre una fita a llarg termini, per el fet, que no només s’han d’efectuar els cursos pertinents, sinó que a continuació s’ha d’engegar una investigació minuciosa, els resultats de la qual s’hauran de redactar també de forma metòdica. Molts dels aspirants es desanimen perquè desitgen obtenir resultats de forma ràpida, quan aquesta immediatesa és precisament l’antítesi de l’essència formativa de qualsevol doctorat.”
En poder obrir finalment la seva pròpia oficina de farmàcia a la ciutat de Terrassa i donar en ella feina a dos auxiliars de farmàcia;el quals hi van treballar fins a la jubilació, se li presentà a la doctora Maria Comas el repte de reciclar-se i ampliar els seus coneixements per tal de millorar el servei sociosanitari que oferia.
Per aquesta raó, va obtenir diverses titulacions reglades, entre les quals la doctora Comas destaca: “Diploma teoricopràctic d’Anàlisi de Toxicologia d’Urgència, diplomatura en òptica, oftàlmica i audiometria, diplomatura en infermeria, tècnica en direcció d’empreses, títol de farmacèutica especialista en anàlisis clíniques, títol d’inspectora de farmàcia, aigua i higiene alimentària, etc.”
Aquesta darrera titulació ha estat especialment important i destacada en la seva trajectòria professional, ja que: “he exercit d’inspectora fins a la meva jubilació oficial.”
A més, “ actualment continuo regentant la mateixa farmàcia situada al carrer de Sant Antoni de Terrassa, la qual vaig inaugurar cinc dècades enrere.”
Aquesta vastíssima i sòlida formació és fruit d’una decisió personal i professional: “Sempre vaig tenir molt clar que la meva prioritat era sobretot el coneixement. Desitjava aprendre i millorar la meva tasca professional i sabia que la meva feina estava inclús per davant de la meva vida privada. Per aquesta raó, la solteria va esdevenir l’opció més lògica i natural. He dedicat gustosament la meva vida a aprendre cada dia una mica més i a emplenar les innombrables llacunes de coneixement que tot farmacèutic presenta.”
Comparant la formació i qualitat de treball de la seva època i les actuals la doctora Maria Comas no pot deixar de notar una sèrie de diferències que comenta a continuació: “el nivell de formació teòrica dels farmacèutics actuals penso,desgraciadament, que ha descendit de forma alarmant. Cal que els farmacèutics i els metges tinguin una formació teoricopràctica molt completa i que aprenguin la necessitat de treballar en equips interdisciplinaris. La falta de comunicació amb el pacient li ocasiona desconcert i neguit, i en els casos més extrems pot repercutir també en el seu estat de salut. D’altra banda, cal que els metges s’adonin que la nostra tasca de supervisió farmacològica pel que fa a la posologia i efectes secundaris de la medicació receptada no pretén qüestionar en cap moment la seva tasca mèdica, sinó millorar-la i minimitzar els possibles malentesos. Aquesta supervisió, a més a més, és especialment important en l’actualitat, per l’existència de una sobreoferta de medicaments i tractaments. Moltes vegades, tots aquests són presentats de una manera confusa als mateixos metges per part dels visitadors comercials de les diferents companyies farmacèutiques.”
Aquesta sobreoferta preocupa especialment a la doctora Maria Comas Font, que considera que “la farmàcia no pot esdevenir simplement una botiga més on es fa una venda; una farmàcia és un establiment comercial sanitari la finalitat del qual és, d’una banda, vetllar pel restabliment i conservació de la salut dels seus usuaris i, d’una altra banda, intentar millorar-ne la qualitat de vida dels mateixos. Des de la perspectiva estrictament científica, crec que no té sentit que hi hagi una gran varietat d’articles comercialitzats amb marques diferents i fabricats a partir de la mateixa fórmula magistral. Desgraciadament, els laboratoris farmacèutics estan desaprofitant les oportunitats que els avenços medicosanitaris actuals brinden.”
