Text del 2006
“Un dels fonaments per tal de dur a terme una tasca productiva consisteix a observar com treballa la resta de científics”
Miquel Pons Vallès, llicenciat en Química i en biologia i doctor en ciències químiques, exerceix com a catedràtic a la facultat de química de la Universitat de Barcelona; a la vegada, també encapçala un dels grups de recerca que formen el Programa de Biologia Estructural i Computacional de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. “El nostre grup de treball es dedica principalment a la investigació en el camp de la ressonància magnètica nuclear (RMN). La RMN és un fenomen físic que es basa en les propietats magnètiques dels nuclis atòmics i que ens aporta informació estructural i dinàmica de sistemes complexos. Aquesta activitat constitueix el centre de la nostra recerca, però també la complementem amb altres tècniques biofísiques, així com amb eines de biologia molecular o química.”
El doctor Pons forma part d’una generació que ha experimentat el progrés que ha viscut la ciència en les darreres dècades i que ha pogut projectar els seus estudis en camps que, fins no fa pas gaire, eren impensables. “La meva generació ha tingut la sort de viure un moment del desenvolupament de la ciència molt interessant, tant a Espanya com a Europa. Es pot dir que hem estat afortunats per formar part d’una època fructífera que ens ha permès investigar en molts àmbits que les anteriors generacions no van poder experimentar.”
Tot i que el camp de la Ressonància Magnètica Nuclear no va ser l’especialitat inicial de Miquel Pons, ell sempre va sentir-s’hi interessat. “La RMN engloba un sector molt dinàmic avui dia. Es tracta d’una tècnica espectroscòpica que ens ajuda a obtenir coneixements de la matèria a partir de la seva interacció amb la radiació. Quan estudiava a la universitat aquest era un camp molt nou que tot just despuntava, però que ja cridava la meva atenció. Però arribat el moment de realitzar la meva tesi doctoral vaig decantar-me per l’estudi de biomembranes i vaig fer una estada de dos anys a la Universitat de Londres, on vaig conèixer el doctor Dennis Chapman, un físic de formació que investigava en el camp de la biofísica, una ciència que reuneix aspectes de la biologia, la física i la química, camps de coneixement en els quals jo mateix he treballat al llarg de la meva carrera professional.”
Durant l’etapa del doctorat, el doctor Miquel Pons va estar vinculat purament a la recerca bàsica, una activitat, però, que no es pot destriar de l’àmbit de la investigació aplicada. “La raó primordial de la meva professió és explorar allò que és desconegut. És impossible saber què hi ha darrere una porta tancada fins que no l’obres; per aquest motiu, l’objectiu de la recerca bàsica és obrir portes que no sabem on duran, i és precisament això el que la fa tan emocionant.”
Tot i que el camp de recerca inicial de Miquel Pons dista de la seva ocupació actual, els coneixements que va assolir en aquella època han estat del tot útils per al seu desenvolupament posterior. “Crec especialment en les etapes inicials de formació perquè considero que és important disposar d’un gran ventall d’idees i de coneixements. En la meva professió, les estratègies de pensament són molt limitades; si analitzem els descobriments i la forma de procedir dels científics, ens adonem que, en camps que són extraordinàriament diferents, gairebé tots tenen un mateix patró i, en molts casos, l’únic que canvia és senzillament el llenguatge en què s’expressen les idees i els coneixements. Quan examino els treballs que al llarg de la meva carrera professional han arribat a tenir un bon fi, molt sovint em trobo que no han prosperat pel fet que jo hagi tingut idees brillants, sinó perquè els problemes ja havien estat resolts, en un llenguatge diferent, per algú altre amb anterioritat. És per aquest motiu que, en el camp global de la ciència, podem aplicar eines de la física, de les matemàtiques, de la química o de la biologia, i, quan això es produeix, el resultat acostuma a ser extraordinàriament fructífer. Penso que un dels fonaments per tal de dur a terme una tasca productiva consisteix a observar com treballa la resta de científics. De científics genials que hagin descobert quelcom nou n’hi ha molt pocs, la major part dels professionals que tenen èxit és perquè saben aplicar idees que ja existeixen i, a més, tenen l’habilitat d’emprar-les en camps on a ningú abans se li havia acudit fer-ho. Considero que en el món de la ciència és cabdal tenir una cultura àmplia i conèixer diferents àrees. He treballat en camps molt diversos, però sempre he tingut la sensació que existia una unitat entre tots. No em resulta gaire difícil moure’m d’un camp a l’altre, m’interessa gairebé tot i això em facilita l’aprenentatge en diferents àmbits.”
El camp de la RMN representa un bon model per exemplificar aquesta interrelació entre disciplines diverses. “En poc temps, la RMN ha passat de ser quelcom totalment bàsic sense cap mena d’aplicació imaginable a convertir-se en una de les eines més importants en diversos camps com la química, la biologia, la medicina o la física. L’origen de la RMN es troba en una propietat bàsica de les partícules elementals que s’anomena spin. L’spin és una propietat quàntica que s’associa al moment angular i es manifesta com un moment magnètic. Els primers estudis de RMN van ser realitzats per físics que volien comprovar les prediccions teòriques relacionades amb l’spin de les partícules elementals. Aquells experiments queien de ple en el camp de la física de partícules, però progressivament es va anar descobrint que, els spin dels núclis podien ‘sentir’ el seu entorn químic.”
Actualment, la RMN és una eina imprescindible dels químics per determinar l’estructura de les molècules. “Inicialment la RMN no estava prou evolucionada i només era possible estudiar molècules senzilles, però a mesura que la tècnica ha anat perfeccionant-se, ha estat possible estudiar molècules de major grandària, tal com succeeix en el cas de les proteïnes. Per tant, es pot afirmar que, avui dia, la RMN també s’està obrint camí en el camp de la biologia, on s’ha convertit en una eina que ens permet observar com són, quina estructura tenen, com es mouen i com actuen les proteïnes o els àcids nucleics; aquest és un dels camps on el nostre equip de recerca està treballant activament.”
La RMN, com a eina de recerca bàsica, és un àmbit força desconegut pels llecs en la matèria, però sí que és àmpliament popular el seu ús mèdic. “En medicina s’empra com a procediment de diagnòstic per la imatge i es basa en la visualització dels nuclis d’hidrogen, fet que permet que tingui indicacions en l’estudi de processos patològics de pràcticament qualsevol regió anatòmica.”
Tot i la seva joventut, el Dr. Miquel Pons mostra una especial preocupació per la situació que viuen les noves generacions que un dia l’hauran de rellevar. “Hi ha joves molt ben preparats que estan madurant sense tenir cap mena d’estabilitat laboral. Ells són el nostre futur i cal assegurar un bon recanvi generacional.”
