Text del 2004
El metge ha de disposar d’una set infinita de coneixements que li facin aprofundir en tots els àmbits, físics, psicològics i espirituals, de l’ésser humà.
Vivim en l’era de la globalització, és a dir, en un món, en una cultura, homogeneïtzats i homogeneïtzants. No obstant això, hi ha professionals que decideixen sortir del camí preestablert i seguir altres senderes per desenvolupar-se laboralment i ajudar els altres. Aquest és el cas de la doctora Otília Boix, qui ja de petita desitjava convertir-se en doctora per tal de “guarir les persones abans que caiguessin veritablement malaltes.”
La seva primera vocació fou la psiquiatria, però el contacte pràctic amb aquesta especialitat durant els últims cursos de la carrera a la Universitat de Barcelona la va decebre, de manera que va decidir aprofundir en altres vies mèdiques. Va ser així com, quan ja exercia com a metgessa de capçalera en un centre d’atenció primària, es començà a preocupar per la dieta i hàbits alimentaris dels seus pacients, especialment d’aquells que patien sobrepès: “Sempre he estat una persona curiosa. Vaig arribar a l’exercici en el camp de la medicina estètica a partir del plantejament de les grans i eternes preguntes filosòfiques: Per què som en aquest món? Quin sentit té la nostra existència? Per què tenim un determinat aspecte físic? Per què envellim? Per què morim? Quin és el darrer sentit de la nostra existència? Existeix Déu? He trobat la resposta a totes aquestes preguntes existencials a través de l’exercici de la medicina. Bàsicament, m’he adonat que tots som aquí per alguna raó, és a dir, que tots estem determinats a assolir una determinada fita vital. Al mateix temps, però, tots hem nascut per ser feliços, i l’aspecte físic ajuda força que ens sentim a gust amb nosaltres mateixos i que transmetem aquesta sensació als altres. Per això intento col·laborar en la millora del vessant exterior, perquè influeixi en l’harmonia del tot.”
De mica en mica, anà aprofundint en aquestes qüestions, a través de moltes lectures, de molts seminaris, de molts viatges per conèixer les tècniques in situ i de diversos màsters; finalment fa vint-i-quatre anys se sentí preparada per dirigir una consulta dedicada a la medicina estètica: “En un primer moment els pacients acudien a la consulta per l’eficàcia dels nostres plans d’aprimament. De mica en mica, per mor de les demandes dels pacients, vaig anar ampliant el nombre de serveis i tractaments oferts i també el nombre de centres.”
Va arribar a dirigir centres a Mataró, Badalona i Pineda. Finalment, però, va decidir de reduir el meu ritme de feina i actualment únicament dirigeix el centre de Mataró. “Hi col·laboren tres infermeres, a les quals he instruït personalment, i una secretària. A més a més, també coopero amb una cirurgiana plàstica que s’encarrega de totes les intervencions quirúrgiques i una psicòloga.”
En aquests moments, la tasca de la doctora Boix se centra en els àmbits següents: “Una de les meves tasques fonamentals continua essent la planificació i control dels règims dietètics. El primer pas en aquests casos és mantenir durant la primera visita una entrevista per tal de saber quin són els hàbits del pacient. Després, li proposo una dieta i la complemento amb un tractament farmacològic químic, natural o homeopàtic, segons les seves preferències. De forma paral·lela, també debatem sobre els trets físics millorables, i establim un pla d’acció perquè se sotmeti a diversos tractaments.”
Aquestes teràpies poden estar basades en la “mesoteràpia, homeoteràpia, electropuntura, infiltracions, kinesiologia o l’antiaging.”
Justament aquesta és una de les tècniques que més li interessen en el moment present. Parteix de l’evidència que l’augment de l’esperança de vida ha de comportar també una prolongació del benestar físic: “Amb les tècniques d’antiaging s’intenta que hom es faci gran sense emmalaltir i envellint el mínim possible.”
Podríem definir-lo com l’aplicació terapèutica de la medicina estètica, ja que els seus resultats no només són exteriors, sinó també interiors; és més, la millora de l’aspecte exterior és el resultat del canvi interior que aquestes tècniques produeixen. “L’antiaging proposa, en primer lloc, un canvi de la nostra dieta, basada en excés en els nutrients d’origen animal. S’ha demostrat que el més saludable és la ingesta de proteïnes marines i de productes vegetals, però sense amanir-los amb massa greixos. Després de molts estudis s’està concloent que la dieta òptima és aquella que conjuga els avantatges de la dieta mediterrània amb els de la japonesa, i, de fet, és en aquestes àrees geogràfiques on la població gaudeix d’una major esperança de vida. En segon lloc, és imprescindible no tenir una vida sedentària. Per tal d’assolir aquest canvi de pautes, cal que ens conscienciem i que tinguem present que es pot fer exercici de moltes maneres: pujant escales, caminant, nedant, etc. Cal que incorporem l’exercici físic a les nostres pautes de vida, perquè l’activitat física és inherent a la nostra fisiologia i no practicar cap activitat física és anar contra natura.” Finalment, l’antiaging té molt en compte els trastorns i variacions hormonals que es produeixen en el cos humà, de manera que n’intenta compensar els desequilibris. Aquesta medicina preventiva aconsegueix un millor benestar físic i psicològic del pacient i, fins i tot, del seu entorn.
A banda d’aquesta vessant estètica, la doctora Boix també s’encarrega, quan els malalts ho desitgen, de guarir-los: “La superioritat de la medicina alternativa per sobre de la convencional rau en el fet que la primera intenta esbrinar els condicionaments psicològics i espirituals que provoquen l’aparició d’una malaltia.”
La seva proposta terapèutica sempre passa per mantenir un contacte molt estret amb el malalt, d’entrevistar-s’hi i de detectar quines són les mancances o desequilibris espirituals que s’hi aprecien: “El metge ha de tenir clar que de manera innata té capacitat de curar, de regenerar i de contribuir a l’autosanació, de forma que ha de treballar aquest vessant per tal de transmetre confiança, salut, amor i esperança als seus malalts. Si ho fa, podrà ajudar-los a fer que ells mateixos es guareixin.”
El problema de la medicina tradicional és que “molts metges del circuit convencional s’obliden de la seva part espiritual i pensen que la seva tasca es redueix únicament a l’aplicació d’uns coneixements científics. La pràctica de la medicina, des de la meva perspectiva, és molt més que això. El metge ha de disposar d’una set infinita de coneixements que li facin aprofundir en tots els àmbits, físics, psicològics i espirituals, de l’ésser humà. Només així pot aconseguir tenir un coneixement prou profund de les persones com per ajudar-les a millorar i a curar-se o per curar-les.”
En el seu cas, per exemple, “quan un pacient acudeix a la meva consulta vol dir que desitja canviar quelcom de la seva vida; espera i desitja un canvi espiritual a partir d’un signe físic. Els facultatius hem de tractar aquest vessant físic per ajudar-lo a aconseguir la veritable transformació psicològica i espiritual que es proposa de forma conscient o inconscient.”
