Text del 2004
Estic totalment convençut que de la unió d’un profund humanisme i del preciosisme tecnològic neix l’excel·lència en l’atenció mèdica, la qual és la nostra més profunda raó de ser.
L’especialitat de l’otorinolaringologia està relacionada amb el món de la comunicació. Els òrgans que tracta, nas, oïda i laringe, estan íntimament relacionats amb la manera que tenim d’aprehendre el món i de relacionar-nos-hi lingüísticament. “L’otorinolaringologia és una especialitat molt àmplia, compacta i autosuficient perquè pot tractar tots aquests òrgans i les seves malalties tant des del punt de vista mèdic com quirúrgic, rehabilitador i protètic.”
El Dr. Oscar Biurrun, un inquiet exvolador d’ala delta i practicant de karate des de jove, va néixer a Urroz-Villa (Navarra). Es va formar a la Universitat de Navarra i, un cop superat el MIR, va realitzar l’especialització d’otorinolaringologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va formar part del grup que inicià i desenvolupà una de les primeres unitats d’estudis del son d’Espanya. Després d’obtenir diverses beques FIS i SEPAR i de nombrosos estudis sobre trastorns del son, es va doctorar cum laude amb una tesi sobre el diagnòstic i tractament de la síndrome d’apnees durant el son que tingué una important repercussió internacional ja que el Dr. Guilleminault, primer descriptor de la síndrome, formava part del tribunal que la va evaluar. Posteriorment va fer una estada a la Universitat d’Stanford, on va aprofundir en els estudis del son amb els doctors Guilleminault, Riley i Powell. Alhora, completà la formació audiològica a San Diego (Califòrnia) amb el Dr. Robert Martin i, en graduar-se en logopèdia, es confirmà com un autèntic foniatre: l’otorinolaringòleg superespecialitzat en problemes de la veu, la parla, el llenguatge i l’audició. De nou a Barcelona, desenvolupà la seva activitat en diversos centres hospitalaris i assistencials. Actualment la desenvolupa a la Clínica Tres Torres, on dirigeix el servei d’otorinolaringologia i les unitats d’estudis del son i de foniatria, logopèdia i audiologia.
El Dr. Biurrun és l’introductor a Espanya de la cirurgia multinivell en el tractament de les apnees del son, ha publicat molts treballs científics sobre el tema i ha estat reconegut amb el premi de la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia Cèsar Beltran pels seus treballs sobre el tractament quirúrgic de la roncopatia crònica i la síndrome d’apnea del son.
Passem un terç de la nostra vida dormint, per la qual cosa cal parar-hi una mica d’atenció. De fet, cada vegada hi ha més professionals que s’hi dediquen des de diverses especialitats. “El son és un tema multidisciplinari. Amb el temps es desenvoluparà una superespecialitat de somnologia, amb professionals de diferents especialitats.”
El son és un aspecte important de la salut. “No dormir bé afecta negativament la salut i genera importants problemes de rendiment físic i psíquic. Aquest tema el tracto en el capítol Teleologia de la son, del meu llibre Els trastorns de la son. Abordatge mèdic i quirúrgic.”
Un dels factors més habituals que l’afecten és, sens dubte, els roncs. “He demostrat científicament que el 90% dels pacients amb roncs es beneficia de la cirurgia de paladar i pot curar-se.”
El doctor Biurrun té un altre camp d’acció destacat: la logopèdia, foniatria i audiologia. “No puc concebre l’otorinolaringologia sense la logopèdia, que ens proporciona l’eina rehabilitadora dels trastorns de veu, parla, llenguatge i audició. Els resultats que aconseguim amb la col·laboració entre ambdues són molt bons, ja que s’eviten la manca de coordinació o la disparitat de criteris que es donen quan un professional diagnostica, un altre tracta i un altre fa el seguiment.”
Per obtenir bons resultats cal posseir un excel·lent nivell tecnològic i fer un esforç continu d’actualització. “Tenim els millors procediments i aparells per realitzar les proves del son, les anomenades polisomnografies, mitjançant les quals podem observar com és el son del pacient, si ronca, si fa apnees (i quantes i de quin tipus), com són les seves fases del son, etc. Podem seleccionar el tractament més adequat per a cada trastorn, ja siguin roncs, apnees, insomni (tenim una sistemàtica pròpia i exclusiva per al diagnòstic i tractament). Posseïm una tecnologia diagnòstica endoscòpica sofisticada, amb què el pacient observa i s’informa en directe sobre la seva patologia, a més de microscopi per a l’exploració de l’oïda. Disposem d’una tecnologia audiològica completa amb audiologia convencional, infantil, d’alta freqüència, timpanometria, potencials evocats auditius i otoemissions acústiques que ens permeten conèixer l’audició des del primer dia de vida de la persona. També podem determinar, d’una manera objectiva, la causa dels vertígens i mareigs amb l’exploració vestibular computeritzada completa i, així, indicar fiablement el tractament més eficaç. Disposem, a més, d’un sofisticat sistema d’avaluació rinològica (funcionalisme nasal i sinusal). En diagnòstic logopèdic i foniàtric comptem amb l’anàlisi computeritzada de la veu i una bateria completa de tests de veu, parla i llenguatge adaptada a cada segment d’edat i circumstància. En la fase terapèutica potenciem els tractaments menys invasius i alhora més eficaços. Comptem amb rehabilitació logopèdica, que evita moltes intervencions quirúrgiques, rehabilitació dels vertígens i mareigs i recuperació de pacients d’insomni addictes als hipnòtics amb teràpies naturals. Sempre seleccionem els remeis més respectuosos amb l’organisme i, si el cas ho permet, utilitzem teràpies naturals com l’homeopatia. En el vessant quirúrgic potenciem les cirurgies mínimament invasives amb tècniques endoscòpiques d’última generació, làser i radiofreqüència. Quan el malalt necessita tractaments de tipus protèsic, com audífons, podem seleccionar l’aparell més adequat (amb els nous models digitals s’obtenen resultats impensables fa uns anys) i indicar pautes preventives per mantenir la salut auditiva. També solucionem problemes un xic oblidats pel col·lectiu mèdic però que fan sofrir aquells que els pateixen, com els acúfens (molestos sorolls a l’oïda) i el tabaquisme.”
Malgrat la gran tecnificació de l’otorinolaringologia, l’art del diagnòstic encara hi és ben present. “La tecnologia hi juga un paper clau, però no hem de permetre la deshumanització que pot implicar. En realitat, la medicina és una finestra cap al coneixement de l’ésser humà. És per això que el diàleg amb el pacient ha de ser una eina fonamental, després la tecnologia ens aportarà la precisió necessària per obtenir els resultats desitjats.”
L’activitat mèdica requereix molta vocació i dedicació i sovint repercuteix en la vida personal, per la qual cosa és del tot necessària la comprensió de la família. “Jo no seria el que sóc sense la meva esposa. Comprèn perfectament la meva professió i rebo tot el seu suport. També procuro que tant ella com els meus fills en gaudeixin i s’hi sentin implicats. Crec que s’ha de compartir la riquesa vital que et dóna la medicina. Malgrat el meu entusiasme per la professió, no condicionaré el futur dels meus fills, Unai i Gorka, ja que considero que és, sobretot, una activitat molt sacrificada i vocacional. El metge neix, no es fa.”
