Text del 2004
Està a les mans de l’odontopediatre crear un bon pacient per a tota la vida generant unes bases de salut oral correctes.
Des de la infantesa fins a l’adolescència, hi ha unes necessitats d’atenció de la salut bucal primordials que tenen en l’odontopediatre el facultatiu més adequat per fer-se’n càrrec. L’odontopediatria és l’especialitat que es dedica a la salut bucal dels més petits, dels preadolescents i dels adolescents. Tots ells necessiten diferents modes d’aproximació que contribueixin a generar una percepció correcta i positiva de l’odontologia. Una actitud que permeti supervisar el desenvolupament i creixement dental, tractar i ajudar els infants a evitar problemes dentals en el futur. Com indica el profesor Joan R. Boj, odontopediatre i catedràtic d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona, “l’odontopediatria és aquella branca dins l’odontoestomatologia que té cura de la salut bucal de nens i adolescents des d’un punt de vista global. Una característica important d’aquesta àrea és el vessant psicològic, la capacitat per entendre el nen, el seu comportament… i fer que s’estableixi des d’un primer moment una bona relació facultatiu-pacient. Està a les mans de l’odontopediatre crear un bon pacient per a tota la vida, generar unes bases educatives correctes i transmetre-li uns conceptes de salut importants.”
Joan R. Boj havia vist clar des de petit que el seu futur estaria relacionat amb el món de la medicina. “Vaig estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona per després especialitzar-me en estomatologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.”
Tenia certs dubtes entre decantar-se per la pediatria o l’estomatologia, dues especialitats que considerava apassionants. I ho va resoldre especialitzant-se en la branca que uneix aquestes dues àrees, l’odontopediatria. “Aquesta voluntat va portar-me a anar als Estats Units, a l’Institut Eastman de Rochester, per especialitzar-me en odontopediatria. Allà va iniciar-se el meu interès per la recerca i, en concret, per l’estudi dels factors psicològics, investigacions que vaig desenvolupar conjuntament amb professionals vinculats a la facultat de medicina i odontologia de la Universitat de Rochester.”
La seva etapa formativa és extensa. “He realitzat estades a l’estranger per incrementar els meus coneixements, fet que m’ha permès vincular-me a diferents institucions, com el departament d’odontopediatria de la Universitat de Texas, l’Hospital Mont Sinaí de Nova York i l’Hospital Universitari de Copenhaguen, on vaig estar amb el professor Jens Andreasen, màxim representant de la traumatologia dental mundial.”
La recerca iniciada a la Universitat de Rochester va tenir continuïtat a Barcelona amb la realització de la tesi doctoral sobre la recerca tècnica audiovisual per millorar la col·laboració dels nens. “L’objectiu era desenvolupar un producte audiovisual que estava pensat per millorar la col·laboració de nens amb capacitats normals o nens amb trastorns de desenvolupament dins del món odontològic.”
El 1988 va entrar de professor associat d’odontropediatria de la Universitat de Barcelona i el 2001 assoliria la càtedra d’aquesta assignatura. “Formar part de la UB m’ha permès conèixer professionals de gran nivell que m’han ajudat a enriquir-me científicament. La possibilitat de dur-hi a terme recerca ha estat un element fonamental dins de la meva trajectòria. La recerca m’ha servit per augmentar el coneixement i millorar la meva pròpia tasca en els vessants assistencial, científic i docent.” Des de l’any 1990 dirigeix la formació d’especialistes en odontopediatria de la UB dirigint el màster d’ondontopediatria. El 1992 va encarregar-se de la direcció del servei d’odontologia dels Jocs Paralímpics i posteriorment, el 1998, va encarregar-se de la coordinació de l’àrea de odontopediatria del 86è Congrés Mundial d’Odontologia, que va tenir lloc a Barcelona. Més recentment, el 2004, ha presidit el 7è Congrés Europeu d’Odontopediatria, realitzat a Barcelona. El doctor Boj és membre fundador de l’Acadèmia Europea d’Odontopediatria i membre internacional de l’Acadèmia Nord-americana d’Odontopedria.
La tasca assistencial és el resultat d’una llarga trajectòria dins del món de l’odontopediatria. “Després d’una etapa formativa als Estats Units, el 1987 vaig entrar a l’Hospital General de Catalunya per portar l’àrea d’odontopediatria. Poc després vaig decidir obrir una consulta pròpia. Em preocupo de la salut integral del nen, tenint en compte que el bon estat de la salut bucal és un element important per al seu benestar. La salut en la infantesa és un do que s’ha de cuidar i mantenir. La boca s’hauria de veure com un sistema més dins del cos igual que ho són el cor, el fetge, el cervell, els ronyons… Un primer pas en la cura preventiva de la salut bucal és començar aviat anant a la consulta odontològica. Es recomana anar al dentista a partir del primer any d’edat per poder detectar qualsevol problema i ser tractat de forma preventiva. En aquest sentit, l’odontopediatre ha d’estar capacitat per comprendre, manejar i orientar els seus pacients en les diferents etapes de creixement.”
Des que va formar-se com a especialista fins a l’actualitat hi ha hagut molts avenços científics que s’aprecien en la pràctica diària: “Hi ha diferents enfocaments filosòfics pel que fa al tractament del nen, a la seva educació… que s’interrelacionen amb diferents àrees de la psicologia.”
Evitar el dolor és una part important de la tasca mèdica. “Les noves possibilitats de sedació han ajudat a realitzar determinats tipus de tractaments, especialment amb els pacients infantils. Part dels meus estudis, treballs i publicacions tenen a veure amb el control de la conducta en el nen.”
En els darrers anys s’ha fet evident una millora en l’odontopediatria: “No només pel que fa a tècniques quirúrgiques i terapèutiques i mitjans tecnològics –la tecnologia làser és un dels grans avenços dels darrers anys per a la realització de tractaments odontopediàtrics quirúrgics o conservadors–, sinó també gràcies a molts professionals que han fet progressar la salut bucal dels pacients. En els darrers vint anys l’evolució de la salut bucal de la població ha millorat notablement, així com la consciència social sobre la necessitat de tenir cura de la salut.”
En les darreres dècades hi ha hagut canvis destacats en la formació d’odontologia. “La desvinculació de l’odontologia respecte de la medicina es fa evident en la nova formació; fa falta més integració entre els dos àmbits amb un temps d’ensenyament comú per aconseguir que el professional tingui una formació més mèdica.”
La dilatada i brillant trajectòria assistencial, docent i de recerca del doctor Boj queda reflectida en el seu darrer llibre, Odontopediatria (amb la col·laboració de totes les facultats d’odontologia públiques i privades de l’Estat espanyol).
Tot això sempre amb el recolzament de la seva dona Núria, també estomatòloga i de la seva filla Núria, que amb només 12 anys ja expressa el seu desig d’estudiar medicina.
