Text del 2005
Molts pacients oncològics cerquen altres vies per pal·liar el sofriment que la tumoració els provoca.
La doctora Pilar Lianes es va decantar per l’exercici de la medicina seguint motivacions altruistes. La seva aspiració juvenil era esdevenir metgessa i treballar en algun país del Tercer Món. Per fer-la realitat, va formar-se a la Universidad Autónoma de Madrid: “Vaig rebre una bona formació teòrica perquè la nostra facultat era summament selectiva. D’altra banda, també apostava per un model una mica més pràctic, i nosaltres vam fer les primeres pràctiques reals amb pacients a tercer de carrera.”
Durant aquests anys de preparació acadèmica va anar acotant els seus interessos mèdics: “M’agradaven força la psiquiatria i l’oncologia. Vaig fer pràctiques en ambdues branques a diversos centres espanyols i italians, i finalment em vaig decantar per l’oncologia perquè vaig creure que em permetria ajudar d’una forma més pràctica i real els pacients.”
En acabar la llicenciatura va opositar i obtenir una plaça de metge intern resident a la prestigiosa Fundació Jiménez Díaz. “Vaig optar per desenvolupar l’especialitat en la institució on m’havia format de manera pràctica els últims anys de facultat.”
Durant aquest període de preparació professional va realitzar una estada a l’estranger que determinà una de les seves subespecialitzacions oncològiques: “Vaig romandre sis mesos a Londres per tal d’aprofundir en els coneixements sobre els tumors testiculars; posteriorment també hi vaig dedicar la meva tesi doctoral. Aquestes neoplàsies ens mostren la cara més amable del càncer perquè són curables en un 90% dels casos.”
Al mateix temps, però, també es va subespecialitzar en un tipus de tumoració amb escasses expectatives de curació: “Se’m va encarregar una investigació sobre els càncers de pulmó i de mica en mica vaig especialitzar-m’hi. Després, durant el meu exercici professional he tractat tumors molt diversos, però bàsicament m’he encarregat dels testiculars i els pulmonars.”
Abans de marxar a l’Hospital Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York a investigar sobre biologia molecular del càncer, amb l’equip del doctor Carlos Cordon-Cardó, va decidir incorporar-se a l’equip del doctor Cortés Funes: “A més de treballar com a metgessa adjunta vaig tenir l’ocasió de realitzar nombroses estades en hospitals europeus i nord-americans per conèixer la situació general de l’oncologia.”
De forma simultània, l’assistència quotidiana li va mostrar clarament que el seu propòsit d’ajudar el pacient no sempre era factible: “Els metges desitgem eradicar la malaltia sense haver de fer servir mesures traumàtiques i sense que hi hagi repercussions funestes. En el cas de l’oncologia, però, determinats tractaments tradicionals tenen efectes tòxics. Aquesta evidència assistencial em creà una sensació d’impotència que em portà a plantejar-me altres teràpies complementàries (tècniques curatives que resultessin menys agressives).”
Decidí d’especialitzar-se també en medicina homeopàtica per trobar camins terapèutics alternatius per reduir els símptomes de la malaltia i brindar una millor qualitat de vida, tot i integrant aquests tractaments dins de la medicina hospitalària tradicional: “Molts pacients oncològics cerquen altres vies per pal·liar el sofriment que la tumoració els provoca. El meu propòsit era que no haguessin de recórrer a altres circuits sanitaris per rebre els beneficis de tècniques mil·lenàries que, aplicades pels professionals adequats, resulten com a mínim innòcues.”
Amb aquest bagatge la doctora Lianes va arribar a Catalunya l’any 2000 per motius personals: “El meu marit, psicooncòleg de professió, va rebre una oferta laboral molt atractiva i es va traslladar a Catalunya. En un primer moment vaig romandre a Madrid perquè no m’atrevia a fer el pas de deixar la feina, la família i els amics de sempre. Posteriorment em vaig decidir a treballar durant un any al servei d’oncologia de l’Hospital de Sant Joan de Reus sota les ordres del doctor Borràs. L’experiència va ser tan positiva que em vaig atrevir per fi a establir-me a Catalunya gràcies a la consecució de la plaça de cap del servei d’oncologia de l’Hospital de Mataró.”
Per a ella “va ser tot un repte perquè desitjava implantar un model amb un caràcter transversal i interdisciplinari. Volia brindar excel·lència en el tractament, tot i tenint en compte l’estructura de l’hospital.”
La doctora Lianes confessa que “vaig tenir la sort que la direcció del centre apostés en tot moment per la branca de l’oncologia, de manera que ha estat possible ampliar l’equip inicial de dues oncòlogues amb tres professionals més.”
Aquest suport de la direcció també s’ha estès al seu desig d’incorporar la medicina complementària: “El maig de 2005 es posarà en marxa un projecte per tal d’aplicar des de la xarxa hospitalària pública algunes medicines complementàries com la Homeopatia i l’Acupuntura o tècniques manuals com l’Osteopatia, que poden afavorir la disminució d’alguns dels símptomes de la malaltia.”
A més a més, a l’Hospital també desenvolupa projectes d’investigació. “Fer recerca és molt sacrificat perquè comporta haver de cedir hores de lleure. Tot i així, té una recompensa personal i professional molt important perquè permet emprar tractaments que encara no han estat oficialment aprovats i que poden beneficiar el pacient.”
Tot i la seva sòlida posició dins del seu àmbit professional, la doctora Lianes no ha oblidat mai el seu desig d’exercir la medicina ajudant els més necessitats. De fet, el seu somni seria fer un petit parèntesi laboral en el futur per tal de marxar com a cooperant amb una ONG: “Actualment treballo dia a dia per millorar l’atenció assistencial, la recerca i la formació en el servei d’oncologia de l’Hospital de Mataró.”
