Text del 2004
Els metges de família hem de tenir una formació variada i permanent.
.
Si tan sols diguéssim que la Dra. Zoe Herreras Pérez és una metgessa de família que treballa al CAPSE Rosselló de la ciutat comtal constataríem una realitat, però seria una descripció prosaica que no faria justícia a l’encís del seu discurs. “La medicina és l’altra part de la meva persona. Durant unes hores al dia sóc Zoe, una persona amb la seva vida, i la resta del temps sóc metgessa de família.”
De petita, Zoe, que significa vida en grec, era una nena prou desperta i espavilada com per fixar-se en tot allò que l’envoltava. Una de les coses que més atreien la seva atenció era la feina dels metges. Observant-los va néixer la seva vocació. “A la meva família no hi ha cap metge, però la meva mare diu que quan anàvem al pediatre, les poques vegades que estava malalta, sempre li deia: quan sigui gran serè com tu. I, de tot el que em feia, li demanava: per què m’escoltes el pit, per què em poses el pal a la boca, per a què serveix la radiografia…?”
Va estudiar la carrera a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic. Quan va acabar-la, com que en aquell temps hi havia dos MIR, un per assolir una plaça de metge de família i un altre per fer qualsevol altra especialitat mèdica, s’hi va abocar estudiant per veure si en podia treure la plaça. “Em va sortir bé i vaig obtenir una plaça de metgessa interna resident a la unitat docent de l’Hospital de Mataró. Hi vaig treballar sis anys i vaig gaudir molt, sempre amb la idea d’aprendre per poder aplicar els coneixements a la consulta de metge de família.”
Molta gent desconeix que la formació d’un metge de capçalera és tan àmplia i rigorosa com la de qualsevol altre especialista. “Quan fem la residència voltem per totes les especialitats mèdiques hospitalàries. També voltem per cirurgia. Fem formació en geriatria, pediatria i ginecologia. Sortim amb els coneixements suficients per poder atendre fins i tot un part. El fet de mantenir un contacte directe amb els pacients ens obliga a reciclar-nos contínuament.”
A l’antiga Grècia es deia que s’havia de dedicar la meitat del temps a escoltar i l’altra meitat a sanar. La Dra. Zoe Herreras concep els metges de família com uns professionals que estan a prop de la gent per tal d’escoltar-la i ajudar-la. “A la nostra consulta ve gent que està malalta i necessita una solució mèdica al seu problema i li fem un tractament o una derivació en el cas que convingui. Però també pot venir-hi un pacient que tan sols necessiti parlar i que ens tingui com a punt de referència per poder continuar fent la seva vida. Quan la gent se sent escoltada és més fàcil curar-la, perquè, per dir-ho d’una manera poètica, la gent té més malalties del cor que no pas del cos.”
Els metges de família salven vides, però també estan al costat de la gent en els moments finals. La majoria de la gent vol morir al costat dels seus i no pas en una habitació d’hospital sota una llum fluorescent. “El problema és que això no es pregunta, i crec que s’hauria d’afrontar el tema de la mort amb delicadesa, però també amb claredat. Ens trobem amb gent que ens ve angoixada a explicar-nos que se senten molt malament pel fet que la persona que estimaven ha mort en una UCI, plena de tubs i de medicació, i no han pogut ser al seu costat donant-li la mà, sabent que aquella persona hauria volgut morir al seu llit. Crec que les persones tenen el dret a morir a casa si ho desitgen i la seva família hi està d’acord. El fet de poder estar amb una persona al final de la seva vida i aconseguir amb la teva feina que mori amb les millors condiciones possibles, tant mèdicament com emocionalment, és una part força enriquidora de la nostra feina.”
L’atenció primària de salut viu moments de canvi. Poc a poc va quedant enrere la visió dels centres en què els metges de capçalera havien d’atendre els pacients a cop de recepta. S’han ampliat els horaris i s’han adaptat a les necessitats dels usuaris. Es treballa amb equips d’infermeria molt ben organitzats, amb infermeres que han entrat a la primària i han dignificat la seva tasca com a professionals sanitaris. “El CAP Rosselló és un centre d’atenció primària reformat que segueix la filosofia de treball comunitari iniciada aquests darrers anys. Es tracta d’atendre el pacient d’una manera integral, tenint en compte tots els aspectes relacionats amb la salut i el benestar de les persones. Es tracta d’entendre el pacient des del punt de vista biopsicosocial, i per tant treballem el vessant mèdic, però també fem moltes xerrades i campanyes informatives i preventives. Fem des d’accions destinades a ajudar les dones maltractades per tal que tirin endavant amb una vida normal, fins a programes de control de l’adolescent per ajudar-lo a entendre el seu cos i evitar que es trobi amb problemes greus com les drogues.”
A tots els centres reformats hi ha programes d’atenció domiciliaria. “Al CAP Rosselló n’hi ha de dos tipus. Un és l’atenció domiciliària urgent diària, destinada a aquelles persones que de cop es troben malament i no són capaces de venir al centre. L’altra és el que anomenem programa d’atenció domiciliària, adreçat a tots aquells malalts que per diversos motius el necessiten, ja sigui perquè són gent gran que no pot baixar d’un setè pis sense ascensor o bé perquè tenen malalties terminals. Fem la visita conjunta habitualment amb la infermera i si cal amb la treballadora social, i analitzem les necessitats mèdiques, d’infermeria i socials que tenen per poder-los oferir els serveis adequats.”
Casada amb el pediatre Xavier Massaguer i mare de dos fills, Álvaro i Gonzalo, la Dra. Zoe Herreras fa sempre honor al significat del seu nom. És una persona plena de vida. I ara especialment, pel fet que espera una nena que es dirà Rita.
