Texto del 07-11-2013

Que el tèxtil català, amb ganes i empenta, pot competir i exportar, és la declaració de principis d’aquest economista i aquest enginyer, tots dos hereus de l’emprenedoria dels seus pares i avui al capdavant d’una empresa de roba interior i complements present als cinc continents. La creació d’un Estat propi seria clau en el procés d’incentivar la nostra productivitat, perquè, de fet, estar fora de l’euro incrementaria la competitivitat dels productes nacionals. 

Més de mig segle de dedicació al sector tèxtil

La nostra companyia neix de la unió d’esforços dels nostres respectius pares, que es van conèixer estudiant i l’any 1958 van decidir obrir-se camí en el sector tèxtil amb l’empresa Denier, S.L., amb fàbrica i oficines al Poblenou barceloní. Els inicis van ser molt durs, amb jornades laborals extenuants, set dies a la setmana. Després de períodes centrats en la camiseria i la folreria, decidiren especialitzar-se en cotilleria femenina i en productes tècnics del sector que venien a altres fabricants, i més tard en laminats. El següent punt d’inflexió s’esdevingué l’any 1999, quan van decidir muntar una fàbrica de copes de sostenidors amb tecnologia importada d’Alemanya. Apostaren per l’R+D obtenint una nova copa laminada amb foam preformada volumètrica. Avui, els fills d’aquells emprenedors som socis al 50%.

Pioners en la introducció de preformats en la roba íntima masculina

L’any 2005, en vista que gran part del sector dels sostenidors es deslocalitzava i que la competència asiàtica feia minvar molt el sector tèxtil europeu, a Denier vam haver d’aguditzar l’enginy. Aprofitant l’R+D del moldejat de copes, vam innovar per mitjà de la introducció dels preformats en la roba íntima o de bany masculina; la idea era que, si la dona podia simular volum amb uns preformats o farcits, l’home també ho havia de poder fer, tant pel que fa a la zona anterior de la seva anatomia –genitals– com pel que fa a la zona posterior –glutis–. En això hem estat pioners mundials i no hem pogut evitar ser molt copiats.

Amb presència als cinc continents

La creativitat és molt important, però confiar-hi en exclusiva és una temeritat: empreses molt creatives que només distribuïen a escala nacional han fet fallida arran de la caiguda del consum que ha patit Espanya. A més, doncs, de la creativitat, cal fer esforços per aconseguir un canal de venda molt ben definit. Amb aquesta finalitat, darrerament estem treballant amb franquícies anomenades ES Collection i Addicted, presents als cinc continents. Ho considerem un èxit, sobretot si tenim en compte que la nostra primera temptativa de venda de banyadors masculins amb volum a El Corte Inglés fou un fracàs, potser perquè la persona que n’era responsable va considerar que als seus magatzems mai no hi hauria demanda d’un producte com aquest.

Made in Europe

França va ser el primer país que ens va rebre amb els braços oberts, i a dia d’avui és el nostre principal mercat. De fet, la franquícia que més treballa és la de París. També hi ha franquícies als Estats Units, Mèxic, Austràlia, Japó, Rússia, Canadà, Alemanya, Regne Unit, Sud-àfrica, Panamà i Brasil, entre d’altres, fins a un total de vint, que a finals de l’any que ve en seran quaranta. La demanda que generen tots aquests mercats representa un repte des del punt de vista de la fabricació i la producció. Tot i així, nosaltres ens hem autoimposat no fabricar a la Xina. Ens agrada controlar la qualitat (la filatura, el tissatge, els tints o la confecció), i fer-ho a grans distàncies és pràcticament impossible. Sí que confiem la filatura italiana d’elastà, i la marca Addicted la fabriquem a Portugal, però la resta de la producció la fem en un radi de 80 km a la rodona. Som una empresa made in Europe.

Apostem per l’outlet, no per les rebaixes

Ens funciona molt bé la venda per Internet; tanmateix, per no perjudicar els botiguers, els preus de venda online són considerablement més alts. Una altra de les estratègies marca de la casa és que no hem fet mai rebaixes de temporada. Això és així perquè considerem que, qui compra un producte nostre l’1 de gener, i qui compra el mateix producte el 31 de desembre, té dret a gaudir dels mateixos avantatges. Acabat l’any natural, això sí, els productes entren a la categoria d’outlet, i llavors passen a un altre canal de vendes que els fa accessibles a un altre tipus de públic.

Una cinquantena de tallers ubicats sobretot a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia

Llancem dues col·leccions l’any, primavera-estiu i tardor-hivern, i hem diversificat fins a produir també sabates, mitjons, texans, polos, gorres, cinturons, bosses, barrets i perfums; una àmplia oferta que hem fet possible gràcies a la cinquantena de tallers de confiança que treballen per a nosaltres –alguns en exclusiva–, la majoria a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia. I hem aconseguit tot això sense perdre la identitat que ens ha fet característics, que ve marcada pels nostres propis equips de disseny i comunicació. En total, la nostra plantilla la formen unes cinquanta persones. Pel que fa als proveïdors, és difícil de dir amb quants treballem, perquè la nostra política consisteix a tenir-ne dos proveint-nos del mateix producte; així ens assegurem que, si un ens falla, l’altre el pugui suplir.

Europa, un continent massa divers culturalment

El Regne d’Espanya no té gaire marge de maniobra. Pertany a una societat de nacions que es diu Unió Europea, que imposa unes regles de joc molt definides i que converteixen el President del Govern espanyol en un delegat que rep ordres de l’estranger. Alemanya és una nació avesada a superar adversitats a còpia de treball i constància, i això, que és una virtut, la fa sovint actuar de manera prepotent. Europa és un continent molt divers pel que fa a cultures, llengües, climes, maneres de viure; per tant, anar tots a una esdevé molt complicat.

La sortida de l’euro faria guanyar competitivitat al nostre país

No ens hauria de fer por que hi hagués dues Europes i dues velocitats, dues Europes obertes a ascensos i descensos de categoria, una mica com passa al futbol amb la primera i la segona divisió. Seria una manera d’establir una sana competitivitat entre els membres. També pensem que seria bo per als cinc països anomenats PIIGS (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) sortir de l’euro i fer servir una altra moneda. Seria una oportunitat per una devaluació que ens permetria als empresaris ser més competitius en l’exportació, perquè exportar amb l’euro cotitzant a 1,35 dòlars és un handicap molt gran. És veritat que seria dur d’assumir psicològicament, perquè es podria considerar un fracàs històric, però superada la decepció inicial, segur que començaríem a remuntar.

Optimitzar l’Administració de la Unió Europea

Podem considerar que la funció del Parlament europeu és, ara com ara, més aviat simbòlica, perquè, de facto, el poder el retenen els dos o tres països líders del projecte; per aquest motiu, la resta d’estats membres no s’hi senten implicats. D’altra banda, s’hauria de corregir la duplicitat o triplicitat de moltes funcions, perquè hi ha indicis que la Unió Europea tendeix a una estructura administrativa burocràtica, i això podria convertir-la en una maquinària lenta i pesada en què milers de funcionaris treballen en tasques agilitzables o, fins i tot, prescindibles.

Només es crearan llocs de treball si s’ajuda als creadors de llocs de treball: els empresaris

El petit i mitjà empresari no rep ajuts de l’Administració. Com que nosaltres, per sort, ens autofinancem, podem prescindir dels bancs i de l’ajut públic, perquè aquest és el modus operandi que vam aprendre dels nostres pares. Amb tot, estem convençuts que si s’ajudés les pimes, l’atur baixaria considerablement. Es diu que la baixada dels tipus d’interès que recentment hem viscut ajudarà a reduir l’atur, però nosaltres som de l’opinió que l’única manera efectiva de crear llocs de treball és ajudant els creadors de llocs de treball, és a dir, els empresaris.

Actualment, la independència ha esdevingut una necessitat

Sempre ens hem mogut en l’òrbita de CiU, i, per tant, una república federal ens semblava la solució més adient per resoldre el contenciós històric entre Catalunya i Espanya, perquè és una fórmula organitzativa que permet l’expressió de les diferents personalitats que componen l’Estat. Malauradament, hem pogut constatar que el Govern central no comparteix aquesta visió, i això ens ha obligat a pensar en altres solucions. En aquests moments, ens sumem al procés sobiranista perquè és la nostra manera de dir prou a un tractament fiscal discriminatori que no serà corregit. A més, ho hem estudiat i hem arribat a la conclusió que la nostra empresa no sortiria perjudicada si Catalunya esdevingués una nació independent.

Un procés que arriba amb vint anys de retard

És una llàstima que el procés sobiranista no s’hagués activat vint anys enrere, quan teníem el teixit industrial intacte, perquè en poc temps ens hauríem convertit en una potència europea. Ara mateix, Catalunya està afeblida, i la sortida de l’Estat espanyol ens costarà cara i ens representarà sacrificis considerables. Tot i així, s’ha de completar el procés, perquè quedar-nos a Espanya suposa un sacrifici encara més gran. Estem convençuts que, malgrat els problemes inicials, de totes maneres ens en sortirem, i que, fins i tot fora de l’euro, Catalunya és molt capaç de reconstruir el seu teixit industrial en un temps rècord. I un avantatge que tenim ara respecte a vint anys enrere és que difícilment es prendrà de decisió d’avortar el procés per la via militar.