Text del 2002
El teixit associatiu ha aconseguit que Catalunya sigui el que és: un país on tothom se sent integrat.
L’any 1982 va néixer l’Agrupació Cultural Galega Saudade, i en aquests moments és una de les associacions que està al capdavant de la representació de Galícia, aquí, a Catalunya, tant pel que fa a l’àmbit cultural, el turisme i, fins i tot, la iniciativa de negocis. El seu president, Ernesto Lagarón, i els membres de la Junta Directiva tenen molt clars els objectius pels quals treballen: “Som una entitat que té un compromís amb Galícia i amb tots els nostres associats per potenciar aquells temes que estiguin a favor de la nostra cultura, el nostre turisme i la nostra terra en general.”
Estem parlant d’unes quatre-centes cinquanta famílies que se senten molt a gust a l’associació: “És cert que aquí, a Catalunya, ja hi havia una entitat gallega històrica quan vam néixer nosaltres, però vam veure la necessitat de buscar un punt de trobada en un dels barris de Barcelona que acullen més gallecs, Horta-Guinardó. D’altra banda, també és cert que vam néixer de la voluntat d’un conjunt de persones de formar un grup de música folk, però les coses van anar evolucionant cap a una agrupació de caràcter cultural.”
Ernesto Lagarón, després de vint anys a l’Agrupació, coneix molt bé el teixit associatiu català, i ens en dóna la seva opinió: “Penso que acompleix un paper importantíssim que ha facilitat i ha ajudat molt a vertebrar la societat catalana, a cohesionar-la. Crec que, d’alguna manera, els líders dels moviments associatius han aconseguit que Catalunya sigui el que és, un país on tothom se sent integrat, on no hi ha fractures pel tema de la llengua i on es respecta a tothom perquè pugui continuar fent les seves activitats d’origen sense cap problema.”
I és precisament aquesta la idea de l’Agrupació Cultural Galega Saudade: donar a conèixer la seva Galícia natal, però no a través d’aquella Galícia de la morriña i l’enyorança, sinó de l’alegria i el goig de viure, la saudade que tantes coses significa i que han escollit per representar-los: “Les activitats que fem a l’associació estan projectades perquè els nostres socis en gaudeixin, però també perquè ho facin els ciutadans en general. En aquest sentit, tenim activitats de caràcter estable, com poden ser els cursos de dansa i música tradicionals, els de pintura, de cuina i també els cursos de llengua i de cultura gallegues. Però, a més de tot això, també organitzem exposicions, conferències i xerrades obertes a tothom que hi estigui interessat.”
Quant als cursos de llengua i cultura gallegues, la seva responsable explica: “Tenim un nivell d’iniciació i un de perfeccionament, i tant a l’un com a l’altre assisteix gent relacionada amb la cultura gallega per vincles familiars i d’altra que no hi té res a veure, però que està interessada a aprendre la nostra llengua. Amb relació a la cultura, el curs es basa sobretot en temes d’història, en què s’expliquen els nostres orígens, i també hi ha una part d’antropologia en la qual es parla dels costums i les tradicions gallegues.”
El grup folklòric de música i dansa que va ser l’origen de l’Agrupació continua atraient molts joves, fills i néts de gallecs que van arribar a Catalunya en èpoques diferents: “El grup té en aquest moment aproximadament vuitanta components, que van des dels vuit fins als trenta anys, i fa actuacions al centre però també en diverses poblacions catalanes que demanen la nostra assistència en actes organitzats per associacions gallegues locals o pels mateixos ajuntaments.”
L’Agrupació també disposa d’un programa de ràdio que emet des de Ràdio Nou Barris quatre hores setmanals en gallec: “És un magazín amb entrevistes, música, notícies culturals i tot el que pensem que pot interessar els nostres oients. També tenim contacte amb gent que viu a Galícia i que se sorprèn que a Catalunya hi hagi un grup de gent amb la inquietud de mantenir viva la nostra cultura i que, al mateix temps, estigui completament integrada en la societat catalana. Admiren que assumim la condició de catalans sense prescindir en absolut de la nostra vida com a gallecs.”
A més del programa de ràdio, l’Agrupació edita semestralment una revista que distribueix entre tots els socis i les institucions: “La revista reflecteix les nostres inquietuds i detalla les activitats que fem, a més de donar veu a socis i no-socis que tenen alguna cosa a dir sobre la cultura gallega i la integració de tota la seva gent en la societat catalana.”
La relació amb les institucions catalanes i gallegues ha passat moments més i menys bons, però actualment Ernesto Lagarón assegura que són molt correctes: “Tenim una molt bona relació amb la Xunta de Galícia, que col·labora amb la institució d’una forma oberta. El mes que ve, per exemple, organitzem junt amb ells i la Federació de Centres Gallecs un curs d’informadors turístics. Penso que la relació ha de continuar així i crec que ells també ho pensen, perquè s’han adonat que fem un paper important dins de la societat catalana. Això mateix, d’altra banda, també ho han entès les institucions de Catalunya, i encara que puguin sorgir determinats problemes puntuals, de seguida s’hi troba solució.”
L’Agrupació Cultural Galega, a més, també manté relacions molt cordials amb altres agrupacions culturals catalanes o d’altres llocs de l’Estat espanyol. De fet, el seu president és alhora president de la Confederació de Cases Regionals: “Participem en algunes activitats conjuntes i hem creat un òrgan nou per coordinar-nos molt millor. És un òrgan que agrupa sis federacions i que neix amb la filosofia que si ens coneixem tots una mica millor les relacions seran molt més fructíferes.”
Al llarg de l’any hi ha un conjunt d’actes que celebren tots els gallecs i sempre amb un enorme èxit de públic: “Durant el mes de maig es fan diversos actes populars per la Festa de les Lletres Gallegues; al febrer se celebra l’Entroido, una festa gastronòmica, i també es fa cada any un concurs de cant i dansa adreçat a tots aquells joves que volen demostrar la seva vàlua en aquest camp.”
Quant al futur, Ernesto Lagarón sap que encara hi ha moltes coses a fer: “Podem donar molts més serveis als nostres associats i arribar a nous convenis amb institucions i empreses. S’ha previst, per exemple, fer alguna cosa amb l’Associació d’Empresaris Gallecs que fa poc que s’ha constituït.”
Però Ernesto té molt clar que són els joves els qui tenen el futur a les seves mans, i per això són els més joves de la Junta els qui contesten: “Pensem que l’objectiu fonamental és mantenir i fomentar el nombre d’associats, i sobretot buscar vies perquè la gent jove se senti atreta per l’Agrupació i per tot allò que representa. La nostra idea és seguir amb el compromís que tenim amb Galícia i tots els gallecs, i també amb Catalunya, perquè és aquí on vivim, treballem i on creixeran els nostres fills.”
