Text del 2002
L’afició per l’òpera ha crescut; la gent està més receptiva i el públic hi va per gaudir-ne.
Es pot afirmar que l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell ha tingut una vida intensa. En els darrers vint anys, ha assolit amb escreix totes les seves fites, ha desfet els dubtes dels incrèduls i ha demostrat que tant el treball constant com la passió per promoure l’art i la cultura són capaços de materialitzar els somnis. Amb el seu impuls, han aconseguit difondre l’òpera per tota la geografia catalana, conquerint els cors de molts profans; han creat un cor i una orquestra de qualitat, i han donat veu a joves promeses del cant. La soprano Mirna Lacambra personifica la fe i l’ànima d’aquesta suma d’esforços col·lectiva que aviat es veurà coronada amb la consecució d’un projecte llargament esperat: “Sabadell comptarà per fi amb un teatre d’òpera. Sempre ha representat la nostra il·lusió i el nostre futur”, afirma.
Com totes les grans idees, la llavor de l’entitat comença a prendre cos darrere un dubte: Quan l’any 1982 la soprano efectuava una gira per l’Europa central es va preguntar: “Per què totes les ciutats d’Espanya o Catalunya no compten amb un teatre d’òpera com aquí? Per què no comencem a promoure aquest art des de Sabadell?”
El suggeriment, massa agosarat per alguns, va aconseguir vèncer el rebuig. Uns 400 incondicionals van ser els primers socis de l’Associació, formalment constituïda el 22 de febrer de 1982 amb un horitzó ben definit: promoure les representacions d’òpera. Per portar a terme aquesta tasca es necessitava una peça fonamental, que no va trigar gaire a esdevenir una realitat: el mateix any es presentà en societat el cor de l’entitat, batejat amb els primers aplaudiments al teatre La Faràndula de Sabadell, que els obrí les portes per estrenar Madama Butterfly, de Puccini. Uns seixanta cantaires que no necessiten carta de recomanació han interpretat més de seixanta títols i han recollit crítiques d’elogi fins i tot quan van substituir el cor titular del Gran Teatre del Liceu en l’òpera Maria Stuarda, de Donizetti. L’any 1987, l’entitat donava un segon pas encertat i de nou qualificat erròniament d’atrevit: “Al principi comptàvem amb els músics del Liceu, que ens oferien una garantia de qualitat, però davant la seva agenda carregada va ser urgent que donéssim impuls a una idea inicial: crear la nostra pròpia orquestra.”
Neix així l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), que un any més tard es convertí en l’única de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els músics són alhora els propietaris i els accionistes. Aquest funcionament –en aquell moment, molt oportú per a vèncer el desinterès institucional– és freqüent a altres països europeus, però pioner en el nostre, fet que, d’altra banda, demostra que l’OSV ha aconseguit evolucionar i desenvolupar-se. Concretament, els músics acompleixen amb una temporada de concerts simfònics i són alhora l’orquestra titular del Cicle Òpera a Catalunya organitzat per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. “Molta gent m’aconsellava de no formar l’orquestra, perquè en el nostre país no teníem músics, però a mi em semblava que hi havia molts alumnes als conservatoris, que els calia poder formar part d’una orquestra en la qual podrien formar-se i arribar a ser bons professionals”, comenta aquesta soprano, sempre motivada per promoure els nous talents, tot destacant que la consecució d’aquest projecte acomplia amb una doble finalitat: servir l’òpera i poder portar la música simfònica viva a totes les poblacions de Catalunya.
El cor i l’orquestra eren dues peces fonamentals, però l’estructura encara quedava coixa. Per promoure l’òpera calia encara una altra empenta: Un festival que traslladés el cant a tots els racons de la geografia catalana. Des de 1989, per iniciativa de la Generalitat i de l’AAOS es crea Òpera a Catalunya, responsabilitzant-se l’Associació de l’organització i la direcció artística. “Es volia descentralitzar aquest art de Barcelona i que tothom el pogués tenir a l’abast”, explica, abans de detallar que: “Programem i produim tres obres per temporada.”
Un dels valors afegits d’aquesta cita és que serveix de trampolí per al llançament de noves promeses, en concret joves que hagin guanyat concursos internacionals de cant com el Francesc Viñas o el Jaume Aragall. “Els impliquem dins la nostra producció operística al costat de professionals ja consagrats.»
L’any 1996, l’Associació donà un pas més en la descoberta de nous valors amb la posada en marxa de l’Escola d’Òpera de Sabadell, a la qual s’hi accedeix amb unes proves de selecció a través del concurs Mirna Lacambra. El centre és únic a l’estat pel fet que ofereix la possibilitat a les joves promeses d’interpretar rols protagonistes davant el públic. “Se’ls forma musicalment, se’ls cuida l’estil, l’idioma o l’expressió teatral. Poden actuar amb una orquestra en viu, en un escenari, interpretant un personatge… És una experiència meravellosa i un primer pas per professionalitzar-se.”
Una oportunitat valuosa en un país on escassegen “els teatres petits on els estudiants que acaben els estudis puguin entrenar-se.”
La preparació artística dels cantants és fonamental: “Amb una veu no n’hi ha prou, també hi ha d’haver un artista capaç d’interpretar totes les modalitats de la música i de saber intuir el missatge dels compositors.”
Sembla que la llavor ha començat a donar els seus fruits: “L’afició per l’òpera ha crescut. La gent està més receptiva. Concretament, a Sabadell el públic hi va, perquè vol gaudir-ne, té necessitat de veure aquest espectacle tan complet”, afirma, tot reconeixent que també tenen aficionats fidels del Liceu: “Els agrada venir a veure òperes diferents, en un ambient més íntim.”
La tasca educativa empresa a les escoles, a les quals dediquen una representació anual, ha atret adeptes: “Hem sumat noves aficions”, assegura, tot agraint el suport rebut per entitats privades com Banc de Sabadell, “ens han recolzat molt d’una manera molt elegant, sense demanar res a canvi”, reconeix, abans d’assenyalar que la inauguració del futur teatre serà una recompensa gratificant per anys d’esforços i un motiu més perquè l’òpera permeti que “l’ésser humà continuï somiant.”
Mirna Lacambra, Xavier Gondolbeu, Joaquim Gil, Antoni Quintana, José Miguel García, Carmen Anadon, Ramón Casañas, Jordi Torrents i Ramón Saumoy componen la Junta de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
