Text del 04-12-13

La formació integral de directius i d’empresaris perquè exerceixin professionalment des de la responsabilitat cap als seus equips humans i cap a la prosperitat del país és el tret essencial de la tercera escola de negocis d’Europa, com assenyala la doctora en Administració d’Empreses que actualment la dirigeix. Per poder superar la crisi, sobretot advoca per un esforç col·lectiu, mitjançant el qual tots els agents socioeconòmics treballin junts per tal de construir un futur millor.

La tercera millor escola de negocis europea de l’any 2013 segons el Finantial Times

ESADE és una institució acadèmica superior vinculada a la Companyia de Jesús; fou fundada l’any 19548 amb l’objectiu de formar empresaris i executius perquè dirigeixin qualsevol tipus d’entitat amb flexibilitat, agilitat i valors. Actualment s’integra dins de la Universitat Ramon Llull i disposa de seus a Barcelona i Madrid, des de les quals ofereix estudis de grau, màsters i doctorats en Dret i Administració i Direcció d’Empreses, així com programes de formació per a directius. El seu prestigi internacional està avalat pels prop de 40.000 antics alumnes que avui exerceixen amb rigor la seva feina a més de cent països i pels  9.000 alumnes que cada any passen per les seves aules, a banda de per la reputació derivada de les classificacions internacionals, com ara la del rotatiu Finantial Times, que l’ha considerada la tercera millor escola de negocis europea de l’any 2013.

Trajectòria acadèmica i professional en l’àmbit de la gestió empresarial

En l’actualitat sóc directora general d’aquesta institució i també hi exerceixo com a professora titular del Departament de Direcció General i Estratègia. Vaig estudiar Ciències Empresarials i vaig cursar estudis de postgrau en Direcció d’Empreses, àmbit en el qual també em vaig doctorar. El meu camp d’investigació se centra en la creació d’empreses i en el desenvolupament de la cultura emprenedora dins de les organitzacions. A banda de la tasca pedagògica, he assumit responsabilitats en diferents administracions públiques –Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana–, mentre que a ESADE vaig fundar l’Institut d’Iniciativa Emprenedora. Paral·lelament, sóc membre de diversos comitès i consells acadèmics internacionals.

Pràctiques a les empreses de l’alumnat i col·laboracions de recerca amb l’entorn empresarial

Ja que som una institució privada, podem gestionar-nos amb més flexibilitat i agilitat que les universitats públiques; una circumstància que ens ha permès apostar per un programa de pràctiques empresarials per als alumnes, que els permet conèixer i aportar valor afegit a les corporacions. Aquestes pràctiques són una part essencial del currículum dels estudiants, perquè, d’una banda, els informa de les necessitats i de la situació real de les societats i, d’una altra, els ofereix un primer contacte professional, que en molts casos es tradueix en un primer contracte laboral un cop graduats. Igualment, a ESADE desenvolupem col·laboracions i programes de recerca amb empreses, perquè la investigació és una de les funcions bàsiques de la nostra universitat, que, a més, sempre intenta ser realista i ajustar els programes d’R+D+I a les necessitats socials i empresarials de cada moment. Pretenem que els coneixements que s’obtenen de la recerca contribueixen al progrés de la societat.

Les empreses són el motor del benestar del món

La formació no hauria de consistir exclusivament en el mer traspàs de coneixements, sinó també en la transmissió d’uns valors i d’una determinada visió global. El claustre de professors d’ESADE s’esforça per transmetre la necessitat de treballar des dels valors, la humilitat, l’optimisme i l’empatia. Les decisions que els directius i els empresaris prenen condicionen la vida dels seus equips humans, de manera que s’han d’adoptar amb coherència i responsabilitat i basant-les en criteris objectius. Les empreses són un motor per al benestar del planeta, i el model de gestió que adoptin pot contribuir a construir societats més justes i un món més sostenible.

Emprenedoria en auge

L’Estat espanyol ha viscut una transformació molt interessant en els últims anys gràcies a la qual s’ha reivindicat la funció dinamitzadora dels empresaris i dels emprenedors. Probablement per aquesta raó, cada cop més els joves aspiren a autoocupar-se i crear empreses capaces de competir en un món global.

Tres obstacles per als empresaris

Les traves burocràtiques i administratives, la rigidesa de la legislació laboral –que no s’ajusta a les necessitats reals del mercat– i les dificultats objectives per obtenir finançament representen les tres grans problemàtiques amb les quals actualment els emprenedors i les companyies ja establertes han de lluitar en el seu dia a dia. Pel que fa a la qüestió del finançament, la solució no hauria de passar pel crèdit bancari, sinó per la formulació d’iniciatives més creatives i ajustades a les necessitats empresarials, com ara els fons de capital risc.

Aposta per un model empresarial heterogeni i cooperatiu

La globalització ha incrementat la rellevància econòmica de les multinacionals, ja que la seva dimensió els permet abordar més fàcilment la irrupció en qualsevol nou mercat. A més, les multinacionals són les companyies que d’habitud engeguen els processos de reindustrialització (tan necessaris a l’Estat espanyol, d’altra banda). No obstant això, les pimes poden actuar amb més agilitat, dinamisme i flexibilitat, motiu pel qual són imprescindibles en una economia moderna que aspiri a ser competitiva. En definitiva, per tant, en el context actual allò que és determinant no és la mida sinó la competitivitat de les entitats, de manera que les empreses, qualsevulla que sigui la seva estructura, han de ser ambicioses i capaces de renunciar a la seva suposada independència per, quan s’escaigui, treballar conjuntament.

Entre la independència creativa i la responsabilitat col·lectiva i social

L’empresari és, per antonomàsia, una persona creativa i amb una gran capacitat de sacrifici i de treball, acostumada com està a prendre decisions i a actuar de forma independent. Tanmateix, la seva tasca té un impacte social i mai no pot actuar en solitari, perquè cadascuna de les decisions que pren es vincula amb els clients, amb els proveïdors, amb els treballadors i, en definitiva, amb la resta de la societat.

Com combatre el tancament d’empreses

Durant aquests anys de crisi estem assistint al tancament de moltes empreses. Els motius d’aquesta realitat són variats i estan molt interrelacionats: la morositat, la falta de finançament, la caiguda vertiginosa del consum intern, etc. L’única manera de frenar aquesta dinàmica és que el finançament arribi a les empreses perquè puguin tirar endavant, és a dir, perquè puguin engegar programes d’expansió que els permetin compensar la pèrdua de clients interns amb la captació de clients externs, a més de possibilitar-los invertir en innovació.

Alt nivell tècnic i professional de les nostres entitats constructores

Fa una dècada es va apostar per un model de creixement basat en gran part en el sector immobiliari, la qual cosa propicià l’abandonament prematur dels estudis de molts joves i una arribada important d’immigrants. Les conseqüències negatives d’aquesta bombolla són àmpliament conegudes per tothom. Tanmateix, aquesta bombolla també tingué un efecte positiu, i és que va produir un desenvolupament i una tecnificació del sector molt notables, fet que ha possibilitat que les nostres empreses constructores puguin licitar i desenvolupar projectes arreu del món.

Els aturats de llarga durada

Malauradament, el tret diferenciador i més preocupant de l’atur a l’Estat espanyol és la dificultat per reubicar laboralment els antics treballadors de la construcció sense qualificació; de fet, les prediccions més pessimistes parlen d’un període de molts anys abans que tornem a assolir els nivells d’ocupació dels anys de bonança. Com a societat, la nostra obligació és oferir-los les eines formatives i els incentius necessaris perquè es reciclin i es reinsereixin en el mercat laboral tan aviat com sigui possible. D’altra banda, també es fa imprescindible estimular l’activitat empresarial i millorar la confiança dels empresaris.

Per la revalorització de la formació acadèmica

És necessari reflexionar sobre quin model de creixement econòmic desitgem i assumir-lo tenint en compte la conjuntura actual de globalització i de desplaçament del centre econòmic cap als països asiàtics. Si optem per esdevenir un país reindustrialitzat i tecnificat, s’haurien de potenciar la investigació i la preparació dels joves, i no només la de tipus universitari, sinó també la formació professional.

Treballar junts per tal de construir un món millor

La crisi ha posat de manifest els perills del creixement basat en el curt termini. L’anàlisi de les errades comeses ha de portar la societat a una profunda reflexió sobre quin model socioeconòmic li convé, en el qual tots els agents socioeconòmics prenguin consciència de la seva responsabilitat i treballin junts per tal de construir un futur millor.

Solidaritat, humanitat, altruisme

L’èxit personal no rau ni en la riquesa material i econòmica acumulada ni en el poder assolit, sinó en l’encert de les decisions personals i laborals adoptades que poden contribuir a millorar el món. En aquest sentit, l’altruisme segueix sent allò essencial per poder construir societats més justes, millors; i val a dir que els joves avui dia actuen des d’una escala de valors ben definida en la qual la solidaritat, la humanitat i el respecte pel medi ambient ocupen un rang predominant.