Text del 2004
“Hi ha hagut una estandardització molt destacada en cirurgia vascular que implica la previsió de la tècnica quirúrgica”
Les malalties vasculars arterials i venoses, però també la presència d’úlceres cròniques que se’n deriven, afecten moltes persones cada any arreu del món. Els especialistes mèdics encarregats de tractar les malalties vasculars són els angiòlegs i els cirurgians vasculars, com el doctor Francesc Vidal-Barraquer Mayol, qui desenvolupa aquest vessant de la medicina amb la voluntat d’ajudar a trobar tractaments eficients per a les patologies circulatòries. La cirurgia vascular és una especialitat mèdica que tracta l’aparell circulatori, un sistema que s’inicia i acaba al cor. “Si excloem el cor, que forma part d’una altra especialització, els cirurgians vasculars tractem artèries, venes i limfàtics, un grup d’elements que comporten un gran nombre de malalties. Són especialment conegudes i tenen una incidència i una prevalença importants els problemes de varices i l’arterisclerosi.”
A la família de Francesc Vidal-Barraquer hi ha hagut una tradició de metges rellevant. “El pare era cirurgià vascular. Des de petit vaig viure amb molta intensitat la seva activitat mèdica. La medicina era una alternativa professional que va prevaler davant d’altres opcions que m’havia plantejat. Avui estic segur que va ser la decisió encertada. La figura del pare també em va marcar a l’hora d’escollir l’especialitat, encara que mai va empènyer-me a cursar-la.”
Igual que el seu pare unes dècades abans, va estudiar medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona. Eren els darrers anys de dictadura i la universitat era un nucli de protesta molt actiu contra la situació política del moment. “El record de l’època d’estudiant és molt bo, segurament perquè el temps ha esborrat la memòria històrica de la situació política i social que es vivia. Vaig conèixer grans professors amb una capacitat docent extraordinària que quedava diluïda per la massificació d’estudiants a les aules. Recordo d’una manera especial les guàrdies a l’Hospital Clínic que vaig fer durant la carrera i que després vaig continuar com a resident. La gran recompensa d’aquell esforç diari era veure com treballaven grans metges com el doctor Serró Palau, amb una humanitat envejable. Els estudiants teníem la sensació que cada dia s’aprenia una cosa nova.” En l’actualitat, el doctor Vidal-Barraquer és professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va dur a terme l’etapa de residència a l’Hospital Clínic. “La meva residència va coincidir amb la reestructuració i jerarquització de l’hospital que va finalitzar amb una convocatòria de places per a metges. Molts residents com jo ens hi vam incorporar ocupant les noves places creades. Aquests joves metges vam compartir moltes experiències i entre nosaltres es va establir una molt bona relació que encara perdura. El pare es va convertir en cap de servei de cirurgia vascular i va ser el meu tutor dins de l’Hospital durant els tres primers anys de residència, fins la seva mort prematura. Ell em va transmetre una manera de fer davant del pacient, molt basada en un tracte humà proper i sincer.”
Els seus primers passos com a metge van ser a l’Hospital de Bellvitge com a adjunt del doctor Josep M. Capdevila Miravet. “Em va oferir de formar part del seu servei quan va morir el pare, un detall que em va impressionar. Vaig estar-hi només un any perquè vaig preferir involucrar-me en un projecte nou. El doctor Llorach, nefròleg del geriàtric municipal de Barcelona, l’Hospital de l’Esperança, va concebre un projecte mèdic per a l’entitat. Allà va iniciar-se una època professional molt bonica en què un equip de metges joves vam aconseguir transformar a poc a poc i amb molts entrebancs un geriàtric en un hospital general. Aquesta vinculació professional em va portar més endavant a accedir a l’Hospital del Mar de Barcelona, on he desenvolupat la meva especialitat combinant-la amb l’exercici privat a la Clínica de la Sagrada Família.”
El doctor Vidal-Barraquer posa de manifest les diferències del treball en la medicina pública i la privada: “El treball dins de la medicina pública permet l’existència d’equips de professionals i una assistència globalment més segura i satisfactòria per al pacient. La medicina privada depèn sovint d’un sol professional i això fa que les coses s’hagin d’abordar de manera diferent i que no es puguin fer determinades intervencions. A la Clínica de la Sagrada Família tracto molts casos de varices, dilatacions de les venes del sistema venós superficial, unes venes secundàries, que a més de l’efecte estètic que produeixen poden generar dolor i tenen risc de complicacions. Se n’operen moltes perquè se’n pot prescindir. El tracte amb el pacient és més proper i intens que en la medicina pública.”
L’especialitat de cirurgia vascular ha evolucionat amb rapidesa en els darrers anys. Hi ha hagut un gran canvi tecnològic que ha portat canvis també en la manera de treballar: “Als anys seixanta i principis dels setanta la cirurgia vascular era una especialitat no estandarditzada. Hi havia la idea que el cirurgià anava al quiròfan i improvisava. Es considerava un artista. Això implicava unes variables i uns riscos molt alts de cara el pacient. En els darrers anys hi ha hagut una estandardització molt destacada en cirurgia vascular que implica la previsió de la tècnica quirúrgica, l’obtenció de millors resultats i la transmissió del coneixement. Ara bé, no pel fet que hi hagi una tècnica nova cal que s’apliqui, hem d’utilitzar aquella que s’adapta al metge i a la idiosincràcia del malalt.”
L’especialitat de cirurgia vascular tracta dos grans grups de malalties, per una banda les varices, una patologia menor, i l’arterial, que és de gran complexitat i es manifesta amb l’arterisclerosi, la isquèmia o bé l’aneurisma. “A l’Hospital del Mar tractem la població d’una zona de Barcelona amb un percentatge alt de gent gran amb un nivell cultural més aviat baix, cosa que incideix en una manca d’educació sobre salut i prevenció. En aquesta franja de població la patologia vascular és habitual. Si la persona anés al metge en una fase precoç de la malaltia, la probabilitat de ser intervingut quirúrgicament baixaria. No fumar, fer exercici, adoptar la dieta mediterrània i prendre un mínim de fàrmacs estabilitzen l’estat del pacient i n’eviten la intervenció.” Dins de la patologia arterial són molt importants les tècniques que es fan amb radioteràpia per la seva menor agressivitat.
L’arterisclerosi és una malaltia crònica i progressiva produïda pel dipòsit de greixos a la paret de les artèries que fa que s’estrenyin i dificultin el pas de la sang. “Pot afectar qualsevol artèria del nostre organisme.”
Però també pot passar que l’artèria s’engrandeixi. És l’aneurisma i té lloc per un debilitament de la paret arterial. “És bàsic el seu diagnòstic precoç, ja que quan es trenca l’artèria en la majoria de casos resulta impossible salvar la vida de la persona.” La dedicació, apassionament i esforç diari del doctor Vidal-Barraquer per la medicina es combinen amb una visió humanista de la professió i una actitud propera cap als malalts que rep a la seva consulta.
