Text del 27-12-2010
Alleugem els problemes per vestir-se de moltes persones amb talles grans, que sovint no surten de casa ni fan gaire vida social precisament per això, perquè no poden trobar allò que més les afavoreix o escau.
Daniel Abad i Vilella treballa a GLG Fashion de des de fa 13 anys; primer, com a director comercial i, des del 2005, com a administrador general. “Som una filial de l’empresa italiana Linclalor, que es dedica al disseny i fabricació de roba interior, llenceria i pijames per a home i per a dona sota la marca Gloria Baroni. El nostre producte té l’inconfusible estil del disseny italià. Allò que ens distingeix d’altres empreses del sector és que donem la satisfacció de vestir-se a persones que normalment no troben les seves talles. Fabriquem talles grans, des de la 40 fins a la 60, tant per a gent gran com jove.”
Els venedors de GLG Fashion, una trentena de professionals que treballen per tot Espanya, són els primers que detecten la relació indissociable que hi ha entre cos i ment pel que fa a l’equilibri emocional. “GLG alleuja els problemes per vestir-se de moltes persones, que sovint no surten de casa ni fan gaire vida social precisament per això, perquè no poden trobar allò que més les afavoreix o les escau. En general, es creu que l’usuari de talles grans sol tenir problemes d’autoestima, cosa que passa més per la marginació comercial que pateixen que no pas per tenir més o menys sobrepès. Val a dir que, quan algú li agrada allò que porta, és evident que millora la seva imatge i el seu equilibri psicològic i aferma la seva autoestima. Actualment, una persona que gasti una 46 o 48 –talles força comunes– ja té problemes per vestir-se, amb la consegüent angoixa que això comporta. Les grans cadenes que no fan talles per damunt de la 44 són responsables del malestar i el desànim de molta gent. I tot és causa, no de la demanda, sinó dels costos: com més petita és una peça, més econòmica de fer és.”
GLG Fashion, en canvi, no encareix la peça a mesura que la talla és més gran. “A nosaltres ens surt més a compte vendre una talla 48 que no pas una 60, però ens neguem a apujar el preu en relació a les talles. Una persona grossa no té per què pagar més per la seva roba. Mantenir aquest principi ètic fa que el nostre marge es redueixi bastant, però no hi volem renunciar, perquè creiem en la tasca positiva del nostre producte i perquè valorem per damunt de tot el benestar de la nostra clientela.”
En certa manera es pot dir que hi ha una tirania de les talles. “Una persona que gasti una talla 50 sembla que estigui mal vista. Això no obstant, no hi ha una talla normal; cadascú és com és i té la seva constitució. Tanmateix, la pressió dels cànons socials porta molta gent a acudir a un psiquiatra per trastorns alimentaris. L’ideal d’una primesa aliena a la constitució de cadascú està fent estralls, sobretot entre les noies joves. La talla que busquen a través de conductes patològiques de fet reflexa el seu estat anímic general i profund. Perquè és evident que tots coneixem dones amb sobrepès que són molt més felices –i atractives– que no altres de talla 40 que gairebé ni mengen per por d’engreixar-se.”
GLG fabrica talles grans de llenceria i roba interior: samarretes, camises de dormir, pijameria, roba de bany, barnussos, bates, cotilleria, etc. “També fem tangues i roba interior de picardia, no només peces utilitàries. En èpoques de crisi com la present, no fem la política de la formiga, la d’aguantar per aguantar. Preferim contraatacar; per aquesta raó, aquest any traurem tres línies noves de producte, com ara unes samarretes interiors que també es poden usar com a exteriors. Els nostres dissenys sempre tenen molt present les tendències, bàsiques per l’elecció dels teixits, els colors, etc. A Itàlia tenim un departament de disseny de 40 persones que viatgen moltíssim a Tòquio i Nova York, i que innoven constantment. Treballen per campanyes; traiem dues col·leccions a l’any, la d’hivern i la d’estiu.”
Espanya és molt bona clienta d’Itàlia, però Itàlia no ho és d’Espanya. “Els italians exporten molt més que nosaltres. La marca Made in Italy té molt prestigi, sobretot ara, en contrast amb el producte de baixa qualitat arribat de la Xina. El disseny i el tall el fem a Itàlia, a Casale-Monferrato (província d’Alessandria), entre Milà i Torí, mentre que la fabricació la tenim ubicada a Romania, en una fàbrica pròpia amb 1.000 treballadors que es dedica a fer el cosit. El nostre grup produeix uns dos milions i mig de peces anuals. La gran sort d’Itàlia és que encara tenen indústria tèxtil. Per això tiren endavant.”
La Linclalor compra el teixit a l’Índia i Turquia. “Tot ho comprem en cru, ja preparat per als banys de color. Després, l’acabem de tenyir en els tons que volem a la nostra fàbrica. Entre els colors, tenen molt èxit els tons blavosos. No sé dir el perquè, però és així, sobretot en pijames. Els nostres clients naturals són els grans centres comercials, com ara El Corte Inglés. A Espanya, la marca Gloria Baroni té uns 1.200 clients. Assolir aquesta xifra no ha estat feina fàcil, ni fruit d’un any, sinó una labor constant i rigorosa. Per això m’agradaria reconèixer el mèrit de la xarxa de venedors, sense els quals no ho hauríem aconseguit.”
Al tèxtil europeu se li han cantat les exèquies moltes vegades, fins i tot molt abans que el senyor Abad s’hi vinculés. “Això no treu que des del 1998 a GLG Fashion hàgim facturat 20 vegades més. El nostre mercat ha crescut un 6%. Sembla que no acabarem mai de desaparèixer; només ho fan els que no s’espavilen o innoven. Això prova que, per tirar endavant, ens fan falta recuperar els valors que ja teníem i que hem anat perdent. Quan aconseguim la mentalitat col·lectiva de llevar-nos cada matí per anar a treballar, com la teníem abans, sens dubte aconseguirem tirar el país endavant. I ho hem de fer com si l’empresa fos nostra, ocupem la posició que ocupem.”
Daniel Abad sap que altres virtuts a recuperar són la capacitat d’aprendre, d’esforçar-se i de lloar els mestres. “Voldria agrair a Laura Ferraris, que em cedí el testimoni de l’administració de GLG Fashion, tot el que m’ensenyà. I també reconèixer el mestratge de tota la direcció de la Linclalor.”
