Text del 04-11-2010
Els fisioterapeutes hem de fer una mica de psicòlegs. Quan toquem certes parts del cos, com ara el diafragma toràcic, el pacient recorda vivències i se’ns declara emocionalment.
La fisioteràpia no només millora la salut del professional de les arts escèniques, sinó la qualitat de la seva feina. Com més alliberat de restriccions es troba el cos del ballarí, músic, cantant o actor, millor actuarà, cantarà, tocarà o dansarà.
Igual que hi ha metges que neguen les virtuts dels fisioterapeutes, hi ha col·legues meus que neguen les virtuts de la medicina. Jo crec que tots tenim la nostra parcel·la, i que és bo que uns i altres no ens extralimitem, en el benentès que cal un treball multidisciplinari perquè el pacient es recuperi, amb una bona cirurgia i un correcte tractament preoperatori i postoperatori
Admiro la medicina oriental perquè no separa el cos de la ment ni tan sols concep com fer-ho.
La fisioterapeuta Mercè Aguarón i Gasol treballa actualment al Centre d’Osteopatia i Medicina de Sabadell, de la seva propietat. “Fa un mes vaig saber que el centre es traspassava i vaig veure una oportunitat magnífica. M’hi passo ben bé dotze hores diàries. Quan no visito, faig paperassa. Comparteixo espai amb una podòloga, un acupuntor i dos osteòpates.”
Malgrat la seva joventut, dedicar-se al món de la salut ja li ha deparat grans experiències. “L’any passat vaig treballar al Centre Greba de Lleida, una entitat privada que porten Carme Bada i Teresa Greoles. Vull fer-ho constar perquè valoro molt tot allò que hi vaig aprendre, ja que vaig poder aplicar la fisioteràpia tal i com l’havia estudiada. Aquest canvi d’aires fou motivat per una petita crisi personal. El sistema sanitari públic m’obligava a fer fisioteràpies en només vuit minuts. Amb tant poc temps no podia aplicar un tractament correcte; sentia que estava enganyant el pacient.”
El protocol d’una visita estàndard, tot i subjecte a variacions, està molt definit. “Primer necessito saber quatre dades biogràfiques i quatre antecedents, i tot seguit començo el tractament físic. Aquest tractament passa sobretot per desbloquejar el diafragma o per incidir en el pericardi, un conjunt de teixits que connecta tot el tòrax: el cor, la tiroides, els pulmons, la laringe, etc. Les lesions les detectem palpant el sistema miofascial del cos. Poden ser lesions a tres nivells: emocionals, musculars o nervioses. D’aquí que els fisioterapeutes també haguem de fer una mica de psicòlegs. De fet, a la facultat rebem nocions de psicologia i psiquiatria. Se’ns ensenyen, per exemple, les fases del dol, per si ens arriben pacients que hagin patit una mort pròxima, o aspectes del desenvolupament de la persona, per si ens arriba un nen d’una família desestructurada.”
Per tant, la part física de la seva feina té implicacions psicològiques. “Quan toquem certes parts, com ara el diafragma toràcic, que és un múscul molt emocional, el pacient recorda vivències i se’ns declara emocionalment. Quan els pacients no poden parlar de determinades coses és perquè no estan preparats per afrontar allò que els passa. En aquests casos, si ho considero oportú, els puc receptar la lectura de llibres que tractin el seu problema. En això, sóc heterodoxa. Tot i que per treballar sobre el cos el millor és aconseguir desbloquejar emocionalment el pacient, si ell no vol obrir-se a mi, no hi ha res a fer-hi. M’ha de deixar entrar lliurament, forçar-lo seria contraproduent. Un es troba pacients de tot tipus, fins i tot persones que milloren simplement quan els posem la mà a sobre i notem com disminueix la tensió sota els nostres palmells.”
Bona part de la seva tasca és la reeducació postural. “Per tal de reeducar una postura, el primer que cal fer el pacient és ser conscient de quina és aquesta postura.”
El fisioterapeuta no surt indemne de les consultes. “Hi ha pacients que em descarreguen totalment d’energia. D’altres, fan tot el contrari, m’alimenten. Parlo d’energia perquè és un terme totalment científic: l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma. L’abraçada, per exemple, és un gran acte energètic, no només un gest social o físic. Els pacients amb els quals no estableixo una connexió energètica, els derivo. Val a dir que la connexió ha de ser bidireccional. Si és unidireccional, malament. D’altra banda, també són molt importants les emocions. El càncer, per exemple, que es pot desenvolupar per predisposició genètica, té una elevada dimensió emocional. N’hi ha que apareixen perquè sí, dos dies i punt. I hi ha càncers presumptament terminals que de cop i volta remeten i desapareixen. Això passa pels components emocionals.”
El Centre d’Osteopatia i Medicina de Sabadell col·labora amb diverses mútues. “Les mútues permeten consolidar-te com a empresa, però defujo esdevenir el típic centre fisioterapèutic que treballa només amb mútues i fa visites llampec, ja que sovint és impossible encabir en 20 minuts un tractament que en una visita privada triga una hora. I si haig de fer-li al pacient un desbloqueig emocional, evidentment no el deixo a mitges perquè ho digui un rellotge.”
Mercè Aguarón està especialitzada en fisioteràpia de les arts escèniques. “Els professionals d’aquest sector són un col·lectiu molt maltractat quant a les articulacions. Cal tenir en compte que es passen moltes hores sense variar la postura i carregant tensions sempre sobre les mateixes zones. Per tant, no els puc donar el mateix tractament que a la resta. Un tractament fisioterapèutic no només en millora la salut, sinó la qualitat de la feina. Com més alliberat de les seves restriccions és el cos del ballarí, músic, cantant o actor, millor actuarà, cantarà, interpretarà el seu instrument o dansarà. També és bàsic ensenyar-los a tenir postures adequades a l’escenari, perquè els artistes són models a imitar.” Una altra de les seves especialitzacions és la fisioteràpia del peripart, “és a dir, tot el procés del naixement, des de l’embaràs fins al postpart.”
Els fisioterapeutes són els principals actors de la rehabilitació de pacients operats per traumatòlegs. “El postoperatori és molt important, sens dubte; però tant o més ho és el treball preoperatori, que pot condicionar molt la rehabilitació d’una cirurgia. En principi, la comesa dels fisioterapeutes incideix bàsicament a nivell músculoesquelètic. Jo reivindico, tanmateix, una fisioteràpia més àmplia. Per mi, no consisteix només a fer massatges. Són una eina que tenim, però no l’única. I en això xoco amb altres professionals sanitaris. Pensem que, si hi ha metges que neguen les virtuts dels fisioterapeutes, hi ha col·legues meus que neguen les virtuts de la medicina. Jo estic en un terme mig. Entenc que tots tenim la nostra parcel·la i la nostra feina, i que és bo que uns i altres no ens extralimitem, en el benentès que cal un treball multidisciplinari en tots els sentits perquè el pacient es recuperi, amb una bona cirurgia i un correcte preoperatori i postoperatori. Tot i que la majoria de la feina que faig és manual, m’ajudo amb diversos aparells. Tinc, per exemple, un ecògraf, per determinar si hi ha problemes intracavitaris; electroestimuladors analgèsics i potenciadors; ultrasons; magnetoteràpia Biomag… Actualment disposo de l’indiba, un aparell que està revolucionant el mercat estètic i terapèutic, perquè fa liftings de cara instantanis. Jo, si puc fer que un pacient estigui millor estèticament, ho faré, perquè, si algú té un complex físic i li puc arreglar, quin problema hi ha? L’estètica forma part del nostre cos, és la nostra projecció externa. Una altra cosa són els pacients que se sotmeten a operacions d’estètica de manera reincident, per tant amb un problema psicològic greu.”
La senyora Aguarón elogia la medicina oriental, perquè no separa el cos i la ment. “No solament no els separa, sinó que no entén com es pot fer. A la medicina occidental, en canvi, s’ha comès l’error de dissociar ambdues instàncies, però sortosament s’està corregint.”
