Text del 21-07-2010
La major part de la gent ignora del tot la seva dimensió espiritual i desconeix la importància que aquesta té en el seu benestar emocional, físic i psicològic.
Una religió sense filosofia i reflexió racional pot degenerar en sentimentalisme o fanatisme, mentre que la filosofia sense religió corre el risc de caure en una pura i simple especulació mental; per això unim ambdues instàncies.
L’obsessió per l’estètica de la societat contemporània està en relació amb una crisi general de valors que ens ha portat a l’hedonisme i al carpe diem més superficial, a la manca absoluta de transcendència.
Els joves, entregats de manera acrítica a la tecnologia, són els que pateixen més una nova forma d’incomunicació, basada en parlar més per dir menys.
La negació de Déu i l’excés d’individualisme són dues cares de la mateixa moneda.
Per a algunes persones, l’equilibri emocional és possible sense la religió. Per a d’altres, equilibri emocional i religió són dues realitats indestriables. Aquest darrer és el cas de Gundicha Das, director del Centre Hare Krishna de Barcelona. “Nosaltres treballem molt la humilitat, i definir-me com a director em provoca una certa incomoditat. Tot i així, és innegable que tècnicament desenvolupo aquesta funció.”
L’Hare Krishna és una religió seguidora dels Veddas, els textos religiosos més antics del món. “En els Vedas es contenen les sis filosofies principals. Creiem que és necessari conèixer la filosofia pròpia, però també les altres cinc.”
L’Hare Krishna segueix el corrent monoteista de l’hinduisme, amb la idea essencial del destí kàrmic. “En realitat, estem molt a prop del primer cristianisme, de les seves arrels.” En tant que religió, disposa de la seva pròpia litúrgia. “Però la litúrgia no és el més important, malgrat el caràcter formatiu del qual disposa. En prioritzem, de fet, el fons, que aquesta es faci amb devoció; per això l’anomenem servei devocional.”
La finalitat del Centre Hare Krishna de Barcelona, com la de qualsevol altre centre seu d’arreu del món, és reespiritualitzar la societat. “Tenim dos tipus de centres: les granges rurals i els temples urbans. Les granges representen el nostre ideal de vida, però sabem que és molt important la nostra presència als àmbits urbans perquè volem arribar al major nombre de persones possible.”
Amb la industrialització, el materialisme i la vida moderna, l’espiritualitat ja va entrar en crisi al segle xix. “Darrerament, però, es percep un ressorgiment de l’espiritualitat. Tanmateix, la major part de la gent ignora absolutament la seva dimensió espiritual i desconeix la importància que aquesta té en el seu benestar emocional, físic i psicològic.”
I es que l’Hare Krishna va més enllà del component religiós. “Prabhupada, el nostre mestre fundador, definia l’Hare Krishna com una forma de vida religiosa. Tenim, per tant, fe, però el component filosòfic de la doctrina és també molt elevat. Som del parer que aquestes dues instàncies s’han d’unir, perquè una religió sense filosofia i reflexió racional pot degenerar en sentimentalisme o fanatisme, mentre que la filosofia sense religió corre el risc de caure en una pura i simple especulació mental.”
La comunitat del Centre Hare Krishna barceloní la formen vuit monjos. “Jo fa 25 anys que visc en comunitat, però la majoria de monjos viuen fora del Centre. Quan fem una activitat important, poden acudir, tanmateix, unes 700 persones de diverses nacionalitats.”
Els Hare Krishna estan organitzats a nivell de tot Espanya. “Comptem amb quatre temples: a Madrid, Guadalajara, Màlaga i Barcelona. A part, tenim grups treballant de manera independent a altres províncies.”
Formar monjos no és una feina fàcil. “L’ideal és que el monjo formant visqui al temple durant uns mesos o uns anys, però actualment hi ha poca gent disposada a això, com passa també a la resta de religions.”
Els monjos Hare Krishna no estan obligats al celibat. “Nosaltres fem compatible la formació espiritual i la vida de casat. La nostra preparació, no és tant per a la vida com per a la mort. La mort és el nostre examen final: només aleshores sabrem si estem formats o no.”
L’estètica dels Hare Krishna és molt característica. Aquest fet és indicatiu de la rellevància que atorguen a l’aparença. “Hi ha un refrany castellà que diu: El hábito no hace al monje, una veritat en la qual nosaltres també creiem, tot i que és indubtable que la nostra estètica no és casual. En realitat, està en absoluta consonància amb la nostra filosofia de vida minimalista i ens fa sentir molt còmodes.”
L’obsessió per l’estètica de la societat contemporània, en canvi, està als antípodes dels seus principis. “Em sembla una obsessió malaltissa. La relaciono amb una crisi general de valors que ens ha portat a l’hedonisme i al carpe diem més superficial, a la manca absoluta de transcendència. No és estrany, doncs, que avui gran part de la societat hagi perdut l’equilibri emocional.”
L’equilibri emocional passa també per l’autocontrol; per exemple, pel que fa al consum desbocat, prototípic del Primer Món. “La nostra filosofia està basada en una vida senzilla i un pensament elevat. La societat actual consumeix sense solta ni volta. S’ha de reduir el consum perquè, de fet, no necessitem tantes coses.”
No només cal comprar menys; també cal comprar millor. “Hem d’adquirir només allò essencial que estigui en sintonia amb el medi ambient. Afortunadament, cada cop hi ha més gent conscienciada sobre això, però costa trencar inèrcies; d’aquí que sigui important que hi insistim i que prediquem amb l’exemple.”
En aquest sentit, el Centre Hare Krishna ha importat de la Índia uns plats fets amb fulles. “Surten al mateix preu que els plats de plàstic, però són biodegradables i també és més plaent menjar-hi.”
Una altra afectació de l’equilibri emocional en la societat dels nostres temps és la incomunicació. “Moltes famílies no es comuniquen. Fills i pares van a la seva, sense un projecte comú. I la gent parla més, però diu menys coses. Perquè la comunicació no té res a veure amb la tecnologia, amb enviar, posem per cas, missatges de mòbil. Per això mateix, els joves, entregats de manera acrítica a la tecnologia, són els que pateixen més aquesta nova forma d’incomunicació.”
Canviar el sistema educatiu és prioritari per corregir aquestes patologies socials. “El sistema educatiu ha de recuperar els valors perduts, perquè és la base de la societat. També ha de reincorporar algun tipus de formació espiritual, si més no els rudiments de l’espiritualitat en general. La negació de Déu i l’excés d’individualisme són cares de la mateixa moneda.”
La religió, en canvi, és font de felicitat. “Tothom vol ser feliç. Simplement s’ha de cercar la felicitat en el lloc correcte, no en els aspectes materials. Que preguntin a la gent rica fins a quin punt són feliços amb tot allò que tenen; molts diran que poc o gens.”
Els Hare Krishna difonen constantment la seva filosofia. “Cada diumenge fem una xerrada i ens ve molta gent.”
I, a través de l’Oficina d’Afers Religiosos, expliquen la seva religió a les escoles. “Ens pregunten allò que volen saber i satisfem la seva curiositat. També satisfem el seu estómac obsequiant-los amb menjar santificat i fet per nosaltres. És el nostre sentit de l’hospitalitat.”
Igualment, Gundicha Das col·labora des de fa anys amb la UNESCO per fomentar el diàleg entre religions. “Totes les religions compartim elements bàsics i és bo conèixer-los, així com també és bo conèixer els elements que no compartim. Fins i tot els ateus són en certa manera religiosos, ja que de fet sempre estan parlant de Déu. Per què parlen tant d’un ens que segons ells no existeix?”
Hi ha molts conceptes diferents de Déu. “Negar Déu és una ximpleria. Si qualsevol objecte té un faedor, l’univers ha de tenir forçosament el seu faedor. No hi ha res que s’hagi fet tot sol, ni tan sols les estrelles.”
