Text del 21-12-2010
Fer exercici és fer salut; per això, fem una tasca social cabdal amb el foment del caire lúdic i recreatiu de l’esport i amb una oferta d’activitats molt àmplia i variada, ideal per a totes les edats, des de nadons fins a gent gran.
La pràctica esportiva és fonamental en l’equilibri psicoemocional de les persones i en la divulgació de valors que hem anat perdent a la nostra societat, com ara la constància, el sacrifici, la perseverança o el treball en equip.
Ni l’escola ni el gimnàs poden substituir la tasca dels pares, que no poden delegar en aquestes institucions tota la responsabilitat de l’educació dels seus fills. El primer lloc on cal ensenyar disciplina, sempre, és a casa.
Darrere de l’esport hi ha tota una filosofia de vida molt humanista, amb una dimensió gens frívola o vanitosa.
La iniciativa Duet Sports es concebé l’any 2002 fruit de la confluència d’una visió d’empresaris de diversos sectors. Avui és una entitat consolidada que dóna feina a 468 persones i gestiona 12 centres d’esports. El 70% del seu personal són tècnics esportius, professionals polivalents amb capacitat interactiva dins els grups humans. El seu director general, Héctor Cruz Hoyos, és un dels protagonistes d’aquest projecte des dels seus inicis. “Duet Sports nasqué per posar els centres esportius a l’abast de tothom. Fer exercici és fer salut; per això, fem una tasca social cabdal amb el foment del caire lúdic i recreatiu de l’esport i amb una oferta d’activitats molt àmplia i variada, ideal per a totes les edats, des de nadons fins a gent gran. Som conscients de la importància de la flexibilitat horària i de l’amenitat perquè totes les persones s’hi puguin implicar. El nostre eslògan és Respira salut. D’aquí que estiguem en contra d’una pràctica física que pugui no ser saludable i que demanem a tothom passar per una revisió mèdico-esportiva abans de començar a fer exercici a les nostres instal·lacions, sobretot si s’hi dedicaran de manera rigorosa.”
Caldria que els metges que envien els pacients a fer esport també suggerissin aquesta revisió. “Amb l’historial del pacient, ells són els únics que poden saber les contraindicacions que algunes activitats físiques poden representar en cada cas, perquè no tots els esports incideixen igual en totes les parts del cos i, segons els problemes de cadascú, alguns fins i tot poden esdevenir perjudicials.”
Duet Sports treballa amb centres esportius en col·laboració público-privada i règim de concessió administrativa. “Depèn de la ubicació i la massa crítica, podem arribar a finançar un projecte que ens permeti gestionar el centre i esperar el retorn empresarial de la inversió.”
El cos humà és la màquina més perfecta que existeix, i està pensat per fer activitat física regular. “Ningú es descuida de dormir sis o set hores o de fer tres àpats cada dia… Però molta gent no fa exercici físic a diari, durant un mínim de mitja hora, i de manera permanent. Això és degut a una falta de cultura esportiva. Encara que l’anem millorant a base de campanyes puntuals, l’índex d’obesitat infantil és més gran que mai. Queda, doncs, molta feina per fer. Així, les males postures són l’altra gran xacra per a la salut contra la qual hem de lluitar actualment. L’homo erectus cada vegada és més un homo sedentarius. Ens passem hores i hores asseguts davant d’un ordinador, una posició per a la qual el nostre cos no fou creat.”
L’esport té un efecte positiu si es practica amb constància i regularitat. “Diferents agents sovint fan campanyes divulgatives per incentivar o prescriure la pràctica estacionària de l’esport. Per exemple, durant el gener, a fi de cremar les calories dels àpats de Nadal; o al maig, amb l’objectiu de poder lluir tipet a la platja, etc. Això, però, és un error. La pràctica esportiva ha de ser permanent i variada durant tot l’any. L’esport és la millor medicina preventiva que hi ha.»
L’existència d’esportistes d’alt nivell internacional pot ajudar a difondre la pràctica esportiva entre els joves. “Totes les generacions tindran sempre els seus ídols, i les figures estan presents mediàticament les 24 hores del dia. Seria important que emetessin missatges no només orientats cap al triomf esportiu, sinó cap al triomf de la salut a través de l’esport, perquè de cos només en tenim un i no hi ha recanvis. Tan important és que facin exercici els joves com la gent d’edat, que tot just ara està descobrint el vessant plaent de l’esport. Hi ha centres esportius que als matins semblen autèntics geriàtrics, amb gent de més de 60 anys amunt i avall: caminant, corrent, pedalant, nedant, fent tai-txi o ioga… Cada vegada puja més la mitjana d’edat, perquè corre la veu i la majoria tenen el sentiment d’haver-ho descobert massa tard.”
Estadísticament, “l’home fa molt d’esport fins als 25-26 anys; després, s’abandona un temps, i cap als 40 reprèn l’activitat esportiva. La dona, per contra, fins als 25 no fa gaire esport, i té el seu màxim d’activitat esportiva entre els 25 i els 40. Això segurament es deu al fet que els homes practiquen més esport federat i les dones comencen a tenir cura del cos abans.”
L’esport més complet és potser la natació. “La natació no requereix de cap element extern per ser practicada, ni calçat esportiu. Si hagués de recomanar un esport, però, ho faria a partir d’un altre supòsit, per mi essencial: l’element socialitzador. Per això m’agraden més les activitats d’equip. Tanmateix, avui la natació no és una pràctica tan individualista com abans, quan era molt més física. Ara les piscines es fan menys fondes, la gent toca el fons i això permet que nedi i s’aturi a fer-la petar. La piscina és avui molt més lúdica i social: és una mena de gimnàs aquàtic, perquè contrarestar la sola resistència a l’aigua ja és una activitat saludable.”
La pràctica esportiva té un paper determinant “en l’equilibri psicoemocional de les persones i en la divulgació de valors que hem anat perdent a la nostra societat cada cop més mercantilitzada, com ara l’esforç, la constància, el sacrifici, la perseverança o el treball en equip, principis inherents a qualsevol pràctica esportiva. D’altra banda, i pel que fa als més petits, el tracte amb els entrenadors exercita la disciplina. El noi o la noia esportista també es fa més responsable en altres aspectes de la vida, perquè adquireix la disciplina de compromís d’anar a una activitat que no és obligatòria, i ho fa pels companys amb els quals forma pinya. Val a dir que ni el col·legi ni el gimnàs poden substituir la tasca dels pares, que no poden delegar en aquestes institucions tota la responsabilitat de l’educació dels seus fills. El primer lloc on cal ensenyar disciplina, sempre, és a casa. I l’esport ha de ser un reforç i una consolidació d’aquesta disciplina adquirida al nucli familiar, entesa des d’una altra perspectiva que no és la bidireccional de pares a fills.”
Duet Sports té l’orgull de pertànyer a l’únic àmbit econòmic en el qual la gent fa realment salut. “El sector mèdic o farmacèutic no fan salut, sinó que guareixen, cosa molt diferent. Per això no hem de fer esforços per vendre’ns. El cert és que tot allò que un client pugui fer al nostre centre millorarà la seva salut, i la millora és infalible, per poca que sigui.”
Les parets de les instal·lacions de Duet Sports, a diferència d’altres gimnasos, no estan plenes de pòsters amb homes i dones de cossos perfectes. “Busquem que tothom que vingui als nostres centres s’hi senti a gust, no pas acomplexat.”
El senyor Cruz és un apassionat de l’esport, on destacà com nedador de llargues distàncies, i fou membre del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de BCN’92. “Sempre dic que la meva personalitat me la va forjar la pràctica esportiva; m’ensenyà molts valors humans, que aplico a la meva tasca diària. Darrere de l’esport hi ha tota una filosofia de vida; una dimensió gens frívola ni vanitosa.”
