Text del 13-06-2013

Amb una sòlida formació i experiència comercials, aquest professional dirigeix, juntament amb la seva esposa, la doctora Elinor McCartney, una consultoria legal sobre l’àmbit de l’alimentació a la Unió Europea; un servei tan especialitzat i internacionalitzat que no han notat la crisi. Tanmateix, conscient dels problemes que pateix Espanya, advoca pel domini d’idiomes, l’harmonització fiscal europea i la reducció dels tràmits burocràtics en la creació d’empreses. 

Assessorament sobre regulacions de la cadena alimentària humana en l’àmbit de la UE

Tot i haver nascut a Arica, Xile, i haver-hi estudiat Enginyeria Electrònica, més de la meitat de la meva vida ha transcorregut a Espanya i la meva trajectòria professional ha estat orientada cap a la branca comercial. La dilatada experiència adquirida a diferents pimes i multinacionals de molts diversos àmbits m’ha donat una visió global del món de l’empresa que avui dia aplico a Pen & Tec Consulting, companyia fundada per la meva esposa, la doctora Elinor McCartney. La nostra empresa proporciona serveis de consultoria relacionats amb afers que regulen la cadena alimentària humana a l’àmbit de la legislació comunitària europea. El nom, Pen & Tec Consulting, lliga la ploma d’escriure amb la tecnicitat dels continguts dels nostres informes, ja que preparem i presentem la documentació amb la intenció que els nostres clients obtinguin l’homologació dels seus productes. El 95% dels nostres serveis estan dirigits a clients estrangers, la majoria a la Unió Europea; però també als Estats Units, el Japó, l’Índia, Xile…

L’homologació sanitària europea facilita la introducció a la resta de mercats

Europa es manté com el mercat més valuós del món atenent a la seva població i a la seva renda per càpita, amb 500 milions de consumidors de nivell adquisitiu mitjà/alt. És, per tant, un mercat molt interessant per a qualsevol empresa del sector alimentari. D’altra banda, la Unió Europea és –des del punt de vista de la regulació alimentària– la zona més exigent pel que fa a controls sanitaris. Precisament per això, aconseguir el registre sanitari a Europa és molt important per a una empresa que vol expandir-se a la resta del món, ja que suposa una garantia de qualitat per les estrictes normatives de la UE. L’obtenció de l’homologació europea facilita l’entrada a països extracomunitaris i, fins i tot, l’impuls de les vendes a mercats ja establerts.

Eficàcia, seguretat i qualitat

Eficàcia, seguretat i qualitat són els tres pilars bàsics per obtenir el registre sanitari de la Comissió Europea. En primer lloc, cal demostrar científicament que el producte proporciona els efectes publicitats. Així mateix, s’ha de contrastar que no existeixen riscos per a la salut ni tampoc per al medi ambient. I, finalment, s’han de complir uns estàndards de qualitat pel que fa al procés de fabricació.

Europa supera els Estats Units en estàndards de qualitat alimentària

Els estàndards de qualitat de la Unió Europea respecte a l’alimentació estan molt per sobre dels nord-americans. A Europa, abans de poder publicitar els beneficis d’un producte s’han de demostrar científicament i és precís aconseguir el registre que atorga la Comissió Europea. Als Estats Units, en canvi, una companyia pot proclamar les virtuts d’un producte sense aval científic, tot i exposar-se a possibles demandes posteriors.

Com més qualitat de vida majors oportunitats per a la indústria alimentària

Una de les prioritats de la població, quan augmenta el seu poder adquisitiu, és l’accés a una millor alimentació. I alguns països molt poblats, on anys enrere es passava gana, ara estan creixent de manera considerable, la qual cosa genera una pressió pel control dels recursos alimentaris. Tot això suposa oportunitats de creixement per a aquelles empreses amb una activitat orientada a la millora del rendiment agrícola i ramader.

La demanda creixent justifica l’increment del preu dels aliments

És raonable que el preu dels aliments s’incrementi, ja que la seva demanda presenta un clar creixement. Això no és tan evident a Europa (perquè els nivells assolits són difícils de superar) però sí a la resta del món. Tanmateix, al continent europeu hi ha països, com la República Txeca, on el mercat alimentari creix, així com a algunes zones de Turquia o de les repúbliques ex-soviètiques.

Una especialitat que ha patit poc la crisi

Atesa la nostra branca d’especialització, i el volum de clients fora d’Espanya, no hem patit els efectes de la crisi. Per això les nostres prioritats segueixen sent la consolidació de l’entitat, el manteniment del lideratge assolit en el tema de la normativa per a pinsos additius i desenvolupar el dels additius d’alimentació humana. D’altra banda, el nostre objectiu de futur és ampliar el nostre assessorament a la normativa de la Xina i els Estats Units.

És absolutament necessari que hi hagi una harmonia fiscal europea

La desaparició de l’euro significaria la fi de la Unió Europea: conculcaria molts dels tractats fundacionals de la Unió i, de retruc, suposaria un pas enrere pel que fa a les normatives comunitàries en matèria sanitària. Veig difícil que la Unió pogués sobreviure a la supressió de la moneda comuna. Sí és factible que algun país abandoni l’euro, però no li serà gens favorable perquè les devaluacions immediates de la nova moneda local li impediran poder comprar a l’exterior i el país afectat s’enfonsarà en una autarquia durant un mínim de 15 anys. El que sí és absolutament necessari és que hi hagi una harmonia fiscal europea. Poden haver-hi algun matisos entre regions, però no es pot permetre que un país membre de la UE mantingui un impost de societats al 30% i d’altres, com és el cas d’Irlanda, estiguin percebent per aquest concepte el 12,5%.

Si es comparteix informació sobre moviments de capital no caldrà la taxa Tobin

La taxa Tobin perdrà sentit quan hi hagi un control dels moviments de capital per part de tots els països. Si prospera l’idea de compartir internacionalment informació sobre els moviments de capital (sobretot per evitar l’evasió fiscal), moltes de les transaccions desapareixeran.

Lentitud burocràtica no és sinònim de garantia jurídica

A Espanya la burocràcia existent, tot i haver-se reduït, continua dificultant la creació d’empreses. El procés per donar d’alta una companyia requereix un termini mínim d’un mes. En canvi, avui dia les noves tecnologies permetrien realitzar tots els passos en menys d’una setmana. A la Gran Bretanya, per exemple, és possible registrar una empresa al matí i a la tarda començar a facturar. I amb totes les garanties legals, ja que és falsa la tesi que sosté que un procediment més lent ofereix més seguretat. La garantia jurídica té a veure amb la mentalitat del país i amb la seriositat judicial. A la Gran Bretanya, un empresari que decideix continuar l’activitat d’una empresa en fallida incorre en delicte i pot acabar a la presó; a Espanya aquesta mesura es reserva per a casos molt excepcionals.

L’anglès és la koiné del món globalitzat

Un dels aspectes que contribueixen a la millora de la competitivitat d’una empresa és el coneixement de la llengua anglesa. A Espanya s’han prioritzat les relacions amb Llatinoamèrica i s’han descuidat mercats que resultaven més interessants (com ara els Estats Units, la Xina o el Japó) però que reclamaven un domini d’idiomes, en especial l’anglès. I això ha impedit el primordial desenvolupament de la koiné mundial entre la població.

Internacionalitzar-se no té sentit si no es posseeix un producte competitiu

Una empresa pot afrontar un procés d’internacionalització si té un producte clarament competitiu. I ésser competitiu és poder donar una solució efectiva a un problema important dels nostres clients, possibilitant un benefici considerable a mig o llarg termini. Per “oferir solucions” entenc saber detectar les necessitats i tenir capacitat per poder atendre-les satisfactòriament.

Un procés secessionista pacífic no hauria d’afectar l’activitat empresarial

La nostra empresa no es veuria afectada per un procés secessionista pacífic, ja que el 95% dels nostres clients són estrangers. Si s’arribés a produir, des de Barcelona es podria continuar atenent perfectament el mercat espanyol; tot i que les companyies extracomunitàries que es plantegessin instal·lar-se a Europa molt probablement optarien per Madrid. De tota manera, Barcelona seguiria sent interessant com a punt d’introducció al mercat europeu, encara que França o Alemanya es mantindrien com a destinacions prioritàries. En qualsevol cas, l’elecció de la seu d’una filial per part d’una multinacional no depèn tant d’aspectes polítics com de la magnitud econòmica del mercat o de la conveniència geogràfica.

Pactar no és una mostra de debilitat, sinó de fortalesa

Caldria que les relacions entre Govern espanyol i Generalitat de Catalunya milloressin. Sempre és preferible un mal acord que un plet. Però dubto que els polítics tinguin voluntat de pactar, sobretot perquè el pacte es percep com una situació de debilitat quan, en realitat, és una mostra de fortalesa, ja que reflecteix la capacitat d’assumir el pacte, de comprometre’s amb quelcom i de transigir quan convé.

Desorientació política catalana i immobilisme madrileny

Els partits polítics catalans estan desorientats, perquè no tenen clar què volen realment els ciutadans de Catalunya. Però el Govern de l’Estat, per la seva part, està ancorat en una tesi immobilista i interpreta qualsevol discrepància com un atac. Això queda patent, per exemple, en el tema de Gibraltar, on lluny de voler generar un clima d’entesa i cordialitat el Govern espanyol sempre ha mostrat una actitud bel·ligerant.