Sra. Lourdes Vega Fernández
Sra. Lourdes Vega Fernández
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

LOURDES VEGA FERNÁNDEZ

MatGas / Carburos Metálicos, Grupo Air Products

Text del 18-12-13

Formada a cavall entre els Estats Units i Espanya, i amb tota una eminent trajectòria dedicada a l’R+D+I, la doctora Vega sap que en el foment de l’educació i la recerca rau el futur econòmic d’un país; per això incideix en la necessitat de replantejar-se les retallades pressupostàries, tot apostant per l’educació, la recerca i l’emprenedoria, a més d’incentivar la col·laboració entre la investigació pública i privada, escassament interconnectades al nostre país

Intensa trajectòria professional centrada en la recerca

El meu currículum està vinculat a la recerca i la divulgació científiques. Em vaig doctorar en Física per la Universidad de Sevilla l’any 1992 amb una llarga estada de recerca en Enginyeria Química als Estats Units i he col·laborat com a professora i investigadora en diferents universitats de l’Estat espanyol i dels Estats Units: la Universitat Autònoma de Barcelona, la University of Southern California, la Cornell University i la Universitat Rovira i Virgili, on també vaig treballar com a professora d’Enginyeria Química durant 10 anys. El 2003 vaig obtenir una plaça d’investigadora al CSIC, però vaig demanar una excedència per dirigir l’àrea d’Investigació i Desenvolupament de Carburos Metálicos, empresa que pertany al grup multinacional Air Products. Actualment sóc la màxima responsable del desenvolupament de tecnologia per a les àrees d’agroalimentació, tractament d’aigües i aplicacions diverses del CO2 de la companyia multinacional Air Products, i des de l’any 2007 dirigeixo l’entitat de recerca mixta MatGas. Paral·lelament, he supervisat 8 tesis i 15 investigacions postdoctorals, he publicat més de 150 articles indexats i el llibre El CO2 como recurso: de la captura a los usos industriales.

Paradigmàtica evolució d’una empresa centenària per tal d’adaptar-se a un mercat globalitzat

Carburos Metálicos fou creada l’any 1897, amb seu a Berga, amb la finalitat de produir i subministrar carbur de calci. Posteriorment començà a emetre i a distribuir acetilè i d’altres gasos d’ús industrial i sanitari. En l’actualitat, en integrar-se a la multinacional de gasos Air Products, subministra gasos d’ús mèdic i empresarial a tot tipus d’entitats del país, a més d’estar activament implicada en la recerca per millorar les aplicacions existents i trobar-ne de noves. Per la seva banda, la direcció de desenvolupament tecnològic de l’empresa organitza, coordina i supervisa projectes de recerca orientats a la consecució de nous usos en els productes ja existents o de noves aplicacions relacionats amb la millora de l’aire, el tractament de l’aigua, l’eficiència energètica i el sector agroalimentari fent servir diòxid de carboni i altres gasos i basant-se en criteris de sostenibilitat.

Els avantatges d’una entitat de titularitat mixta pública-privada

MatGas, amb seu al campus de Bellaterra, és el resultat d’una aliança estratègica forjada una dècada enrere entre Carburos Metálicos, el CSIC i la UAB per investigar, desenvolupar, demostrar processos i productes sostenibles que tenen com a matèria primera els gasos. La fórmula de propietat mixta pública-privada i el treball cooperatiu entre les entitats integrants han permès la consecució d’objectius i la combinació de models de recerca que, treballant d’una altra manera, haurien estat inviables. A més, MatGas ha desenvolupat projectes de recerca bàsica i aplicada relatius, per exemple, als usos industrials del CO2, al tractament d’aigües, a la conservació dels aliments emprant gasos, la bioenergia, l’hidrogen o el cicle de vida dels productes, etc.

Coordinació del projecte CENIT SOST-CO2

El projecte de recerca interempresarial CENIT SOST-CO2 –que no tindrà continuïtat a causa de la contenció de la despesa pública– ha posat de manifest les bondats d’un model d’investigació basat en la col·laboració i el finançament compartit entre el sector privat i el públic. La iniciativa, que he tingut l’honor de coordinar, ha estat liderada per Carburos Metálicos, però hi han participat activament entitats públiques i privades, mitjançant nombroses investigacions al voltant de l’àrea temàtica “Noves utilitzacions industrials sostenibles del CO2”. El projecte tenia un clar vessant mediambiental, perquè no només pretenia reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera sinó que també es proposava potenciar-ne l’ús industrial com a alternativa ecològica a altres mètodes més perjudicials per a l’entorn.

Nous usos assolits per al diòxid de carboni

Les recerques del programa CENIT SOST-CO2 han permès, per exemple, el desenvolupament d’un mètode d’avaluació ràpida dels catalitzadors per a la reducció del CO2; la creació de sensors que determinen la quantitat de microalgues existents en els conreus; el creixement de microalgues com a matèria primera en la producció de biocombustibles renovables i en l’elaboració de fórmules farmacèutiques; la utilització de diòxid de carboni en les piscines en comptes de compostos clorats per al control del pH, i el seu ús per a la desinsectació i conservació d’aliments.

La mesura per no errar

L’avaluació de la sostenibilitat d’un producte o font d’energia s’ha de realitzar partint de l’avaluació del seu cicle de vida complet i utilitzant paràmetres empíricament mesurables. Només així evitarem alternatives demagògiques, com la de l’energia fotovoltaica, amb un impacte ambiental més gran que d’altres fonts d’energia si considerem tot el cicle de vida des de la producció fins a l’ús final.

Falta connexió entre la recerca universitària i l’empresarial

Per desgràcia, tot i que som conscients dels avantatges del model nord-americà –en què la investigació acadèmica i l’empresarial estan molt lligades–, no hem aconseguit materialitzar-lo a l’Estat espanyol, de manera que la recerca universitària no es plasma en innovacions que puguin aprofitar les companyies, les quals, al seu torn, se centren en projectes relacionats amb el seu objectiu empresarial i que ofereixin resultats a curt termini.

Eficàcia del model de recerca nord-americà basat en la consecució de patents

El nivell de les publicacions dels investigadors nord-americans i dels europeus és semblant, però la recerca nord-americana és més competitiva perquè s’orienta cap a la consecució de patents, per a la qual cosa disposen d’eines formatives i legals. Patentar és difondre una innovació o troballa original perquè la societat pugui imitar-la tot reconeixent-ne l’autoria. A Europa el nombre de patents és menor que als Estats Units no només pel cost econòmic –sobretot ara que s’han de fer a escala mundial– i per la preparació jurídica que requereix el procés, sinó també perquè no tenim tan interioritzat el concepte de propietat intel·lectual. Tanmateix, el que és fonamental és el coneixement assolit a cadascuna de les investigacions, allò que els anglesos denominen know how, que hem de ser capaços de transmetre a la comunitat científica i a la resta de la societat per progressar científicament.

Aprenent dels projectes d’investigació fallits

Només un 10% de les recerques iniciades deriven en resultats aprofitables. Els científics acostumen a publicar només els resultats vàlids, però, si també parlessin de les recerques fallides, els investigadors futurs s’estalviarien invertir esforços inútils en vies mortes.

Invertir en educació i R+D+I és invertir en el creixement econòmic d’un país

El creixement i la prosperitat d’un país no són conseqüència de l’abundància de recursos naturals, tal com ens ho demostren els països escandinaus, els quals han basat la seva expansió econòmica en la recerca i en la producció d’articles amb un elevat valor afegit. La inversió en educació i recerca són les úniques vies per incrementar la qualitat de vida de la població i per garantir un model de creixement sostenible i una societat més igualitària. 

Prioritzar el suport als emprenedors com a creadors de riquesa

La crisi ha afectat greument la nostra imatge exterior, i això ha comportat un fre de les inversions a Espanya i, de retruc, la disminució de la nostra confiança interna. És necessari reactivar la producció i el consum, tenint en compte la tendència estalviadora que s’ha imposat arran la crisi. Alhora, caldria revisar la política de retallades adoptada fins ara; s’hauria de fer evitant els excessos de períodes anteriors, optimitzant la gestió dels ingressos ordinaris actuals i prioritzant el suport als emprenedors com a creadors de riquesa per al país.

Desenvolupament d’economies emergents

Un cop assolit el sostre natural d’expansió de l’economia europea, podrem mantenir el nivell de benestar aconseguit col·laborant en el creixement sostenible d’altres economies, com la llatinoamericana, l’asiàtica o l’africana, a través de l’exportació dels nostres coneixements, mètodes de treball, experiències i eines tecnològiques.

Conèixer les repercussions d’una possible secessió

Sóc una catalana d’adopció, fascinada per la cultura i el tarannà del país i inquieta per les incerteses del moviment sobiranista actual, que podrien repercutir en les perspectives econòmiques catalanes. Malgrat que les opinions dels empresaris sobre el procés independentista són heterogènies, ja que responen a sensibilitats ideològiques diverses, en general els emprenedors desitgen operar en un clima estable, i la conjuntura present i futura del procés emancipador és plena d’incògnites. Cal que els responsables i representants polítics concretin les opcions de la iniciativa engegada i les característiques de l’hipotètic nou Estat perquè, en cas que es realitzi el referèndum, els ciutadans puguin emetre el seu vot des de la seva percepció identitària particular, però també des del coneixement de les repercussions de l’emancipació.