Text del 3-12-2013

El despatx, gairebé centenari, que dirigeix aquest lletrat té com a missió garantir als seus clients l’exclusivitat d’un dels seus actius principals: la marca. Present arreu del món, ja que vetlla a escala mundial per la propietat intel·lectual i industrial dels seus assessorats, aquesta inclinació internacional el porta a afirmar que cal centrar els esforços en el concepte de globalització i no en temes regionals creats artificialment per interessos polítics. 

Despatx gairebé centenari dedicat a l’obtenció de drets d’exclusivitat

El nostre és un despatx gairebé centenari, ja que fou fundat a Madrid l’any 1918 pel meu oncle, el Sr. Antonio Escrivá Frígola, baró de Cortes de Pallás, i el Sr. José Ignacio Escobar, marquès de Valdeiglesias. Tanmateix, poc després el Sr. marquès va decidir orientar-se al món de la publicitat, i el meu oncle va seguir amb el negoci, al qual s’incorporà temps més tard el meu pare, José María Toro Arenal, que proposà obrir una seu a Barcelona. Jo en formo part des dels 16 anys. Inicialment, compatibilitzava la feina amb els estudis de Dret. En jubilar-se l’apoderat de Barcelona, vaig fer-me càrrec del despatx de la ciutat comtal mentre el meu pare romania a la capital. Des de fa 28 anys sóc el director i gerent d’aquesta empresa orientada a obtenir drets d’exclusivitat sobre l’ús d’una idea industrialitzable (com són les patents o els invents) o d’un signe, que és la marca que identifica un producte o servei.

Garantim que el creador d’un invent i/o d’una marca pugui utilitzar-los amb caràcter d’exclusivitat

La nostra tasca consisteix a garantir que el creador d’un invent o d’una marca pugui utilizar-la amb caràcter d’exclusivitat a escala mundial i pugui extreure’n un rendiment econòmic. La marca té el seu origen en la necessitat del fabricant de distingir el seu producte, gravant-hi un símbol que l’identifica i el diferencia dels altres de la seva mateixa categoria. Actualment, tots vivim sotmesos al món de la marca. A l’hora de triar un vehicle, un rellotge o uns texans ens fixem en la marca que els identifica, ni que sigui inconscientment; i és que estem supeditats a un seguit de campanyes publicitàries que influeixen en la nostra decisió.

Internacionalització i tecnologia

La nostra companyia ha apostat amb decisió per les noves tecnologies i per l’expansió internacional. Amb aquest objectiu, anualment participem en una dotzena de congressos per poder seleccionar despatxos nacionals que actuïn com a corresponsals nostres als països respectius. Aquesta política ens ha permet tenir avui dia presència a tot el món. Pel que fa a les noves tecnologies, disposar de persones qualificades al departament informàtic ens dota d’una gran operativitat, agilitat i eficiència. Cal tenir en compte, a més, que les administracions requereixen cada vegada més l’execució dels processos on-line. Si l’empresa no està informatitzada, difícilment es pot oferir un servei eficient.

Som especialistes en temes jurídics de propietat intel·lectual

Quan un empresari vol protegir la seva marca, lògicament ha d’adreçar-se a l’advocat especialista. Els grans despatxos generalistes, normalment incorporen aquest àmbit per satisfer els seus clients i oferir un servei complementari; tanmateix, no poden garantir el mateix nivell d’eficiència que els que estem especialitzats en la matèria. Tot i això, els responsables dels departaments jurídics de les empreses, sovint recorren als grans despatxos, potser per hàbit o per inèrcia. De fet, al nostre país, en general, manca cultura de la propietat industrial.

De l’examen d’ofici per part dels funcionaris del registre de patents i marques a la tramitació per sistema

L’obtenció d’un registre té uns costos, tot i que recentment s’han activat mecanismes per tal que en la fase inicial els preus siguin més reduïts. Les oficines de patents i marques han canviat el seu procediment de concessió. Abans, es facultava al funcionari de les Oficines per a la realització d’un examen d’ofici, cosa que comportava suspendre el registre d’allò que, o bé era idèntic o similar a quelcom ja registrat, o bé era genèric o bé anava en contra de la moral, a banda de descartar escuts o banderes, amb excepció feta que en poguessin acreditar l’autorització oportuna. Avui en dia, però, el rebuig d’ofici ha quedat relegat i, si no hi ha una gran evidència en contra, el registre es tramita; és llavors quan els professionals hem d’actuar avisant els titulars dels drets que s’està publicant una nova sol·licitud que atempta contra el seu Dret registral. Si el titular no vol gastar diners per impedir que tiri endavant la nova petició, el registre queda validat. En el tràmit dels invents, per la seva banda, es pot optar per la tramitació amb examen o sense aquest; i segons el tipus escollit pel sol·licitant, s’obtindrà un títol amb garanties o sense elles.

Conflictes comercials per culpa de la falta d’informació

La propietat de la marca s’adquireix pel registre vàlid atorgat o per l’ús demostrat i continuat amb anterioritat. Una marca atorgada pot ser anul·lada si hi ha una tercera part interessada que inicia la nul·litat d’aquest registre; si al cap de cinc anys d’haver obtingut la marca encara no s’ha utilitzat, qualsevol tercera persona pot impugnar-la per aquest motiu, a escala mundial. La falta d’informació sol comportar conflictes comercials temporals. A algun país d’Àsia trobem seriosos problemes, perquè s’hi ha instaurat la política de la còpia, i les administracions d’aquells països no penalitzen aquesta pràctica. Això no es podrà eradicar mentre no actuïn amb les mateixes regles del joc que a Occident.

Excel·lent equip humà adequat a l’excel·lent cartera de clients

Com en tots els sectors econòmics, hi ha infiltrats que en el nostre àmbit actuen amb poca honradesa: clients als quals he explicat els motius pels que no es pot tramitar la patent, després han trobat individus que han accedit a presentar la sol·licitud. Resultat: pèrdua de temps i de diners. Això és un reflex de la falta d’ètica que es detecta en tots els estaments del nostre país. Per sort, la nostra companyia disposa d’un excel·lent equip de professionals, i també d’un molt bon planter de clients. Confio en la continuïtat d’aquest equip humà per poder seguir donant servei als nostres clients.

Normalment, les empreses no reben ajudes per desenvolupar l’R+D+I

Quan es parla d’R+D+I, veiem que al nostre país aquesta partida pressupostària preveu una assignació que podríem qualificar de simbòlica. Consegüentment, les empreses, i en especial les pimes, per tal d’assegurar-se la realització d’un projecte han de recórrer a l’autofinançament o al capital-risc, ja que les ajudes oficials suposen una burocràcia que en la majoria d’ocasions esdevé molt difícil d’omplir i, en tot cas, de culminar amb èxit.

L’empresa, la gran oblidada

Sembla que la classe política s’hagi oblidat del món de l’empresa, que és l’àmbit que veritablement genera riquesa per al país. Si no s’ofereixen incentius a les empreses no es genera activitat ni producció, que és el que permetria reduir preus, guanyar competitivitat i recuperar el consum. A més, qui hauria d’administrar els minsos recursos i ajuts orientats al foment empresarial ho fa amb criteris força subjectius i, en alguns casos, fins i tot interessats.

És necessari controlar la despesa pública

L’Estat espanyol pateix greus problemes d’organització. Potser l’Administració central hauria de recuperar algunes de les competències transferides, per unificar criteris i simplificar la vida de ciutadans i empresaris. Amb les comunitats autònomes s’han generat necessitats i despeses prescindibles, i també moltes normatives creades amb finalitats recaptatòries. Sobretot, caldria gestionar millor la despesa pública, que suposa un esforç afegit per a uns contribuents que, en contrapartida, no es veuen correspostos amb serveis dignes. No obstant això, sembla que el control de la despesa pública no es troba entre les prioritats dels nostres polítics.

Excés de lleis, de normes i de controls

Els nostres representants haurien d’entendre que estan al servei dels contribuents. Però cada dia es fa més palesa la seva voluntat de controlar i entorpir les vides dels ciutadans i de les empreses, amb un excessiu intervencionisme. Patim un excés de lleis, de normatives i de controls. I la darrera reforma laboral n’és una mostra. Empresari i treballador són dues parts tan necessàries com complementàries. No es pot generar una legislació que posi contra les cordes ambdues parts; ben al contrari, el que s’hauria de fomentar és l’assoliment de pactes.

Aprofundir en la unificació de la Unió Europea en tots els aspectes

Per poder superar la crisi europea de manera eficaç caldria aprofundir en la unificació comunitària en tots els vessants: des de la homogeneïtzació fiscal fins a la d’aspectes socials com el dret de vaga, la sanitat o l’educació. Val a dir, però, que, per tal d’arribar a aquest objectiu, serà necessari recórrer un camí molt llarg, ja que hi ha molta feina i pedagogia a fer.

Un problema artificial: el contenciós entre Catalunya i la resta de l’Estat

El problema català, al meu parer, no existeix: ni a nivell empresarial ni a nivell de carrer. Considero que és una estratègia forçada que han adoptat els nostres polítics, i més concretament, l’actual President de la Generalitat. També dubto que els empresaris que diuen que marxarien de Catalunya, si arribés a produir-se la secessió, duguessin a terme la seva amenaça. Ara bé, entenc que perceben, i amb tota la raó, que aquest context de crispació perjudica les seves empreses.