Text del 26-02-2014

Amb una sòlida trajectòria de més de vint anys de professió en la gestió d’unitats de negoci d’una multinacional dedicada a la investigació de l’àmbit sanitari, aquest biòleg avui dirigeix una divisió orientada a la recerca d’alta tecnologia per a diagnòstics clínics. Al seu parer, la politització excessiva del sistema sanitari, la falta d’ajudes públiques i la escassa relació entre universitat i empresa frenen el desenvolupament de la recerca científica i mèdica al nostre país.

 Empresa de l’àmbit de la salut basada en la innovació i la recerca

L’origen de la firma Roche es troba en un petit laboratori farmacèutic fundat l’any 1896 a la ciutat suïssa de Basilea. Dedicada a la investigació dins l’àmbit de la salut, avui aquesta companyia es perfila com una empresa líder en el seu sector a escala mundial. Roche Espanya, que va iniciar la seva activitat el 1933 a Barcelona, actualment compta amb una divisió farmacèutica a Madrid i una de diagnòstica a Sant Cugat del Vallès, en la qual exerceixo de director general. L’activitat de Roche Diagnostics consisteix a subministrar sistemes d’alta tecnologia, reactius i serveis destinats a laboratoris d’anàlisis clíniques, centres d’investigació, consultes mèdiques, farmàcies i, també, a pacients que requereixen mitjans d’autocontrol. Som una entitat fonamentalment basada en la innovació i la recerca; el nostre objectiu se centra a desenvolupar productes que satisfacin les necessitats mèdiques que encara no estan cobertes.

Tots els camps del diagnòstic in vitro per obtenir un bon producte farmacèutic

Per iniciar una bona teràpia primer és necessari disposar d’un bon diagnòstic, quelcom que fem possible mitjançant el desenvolupament de productes i serveis en tots els camps del diagnòstic in vitro, el qual, a diferència del diagnòstic in vivo –que descriu els processos estudiats dins d’un organisme viu–, defineix aquells experiments bioquímics que es duen a terme en un ambient artificial. Actualment, aquesta línia d’investigació in vitro adquireix gran rellevància per l’aportació que exerceix en el camp de la medicina.

Per assolir un diagnòstic rigorós

La filial de Roche instaurada a Catalunya té fonamentalment dues funcions: d’una banda, s’encarrega de distribuir els productes que genera globalment l’empresa i, de l’altra, gestiona un important centre d’R+D de software de sistemes que integra més de cent professionals i que treballa per a tot el grup a escala mundial. Aquest centre té l’objectiu d’oferir solucions per fer més eficient la gestió dels circuits que segueixen les mostres en el procés de treball dels laboratoris. Gràcies a la tecnologia, que avui aporta una gran quantitat d’informació complementària a la classe mèdica, s’afavoreix l’obtenció d’un diagnòstic més rigorós.

La malaltia i el malalt formen part d’un binomi gairebé únic

El procés diagnòstic sempre ha representat una eina fonamental per al camp de la salut, però certament avui dia pren encara més rellevància pel fet de permetre aprofundir en les bases moleculars de les malalties. Sens dubte, aquesta pràctica millora el coneixement de les patologies i permet una aplicació terapèutica més ajustada a cada tipus de pacient. Actualment sabem que la malaltia i el malalt formen part d’un binomi gairebé únic; no totes les malalties es manifesten de la mateixa manera i és necessari recórrer a un tractament pràcticament personalitzat, quelcom que contribueix a incrementar l’èxit terapèutic.

Prejudicis envers la investigació realitzada al sud d’Europa

A causa de la mala percepció que les multinacionals de l’entorn anglosaxó han mantingut durant temps cap a la investigació realitzada al sud d’Europa, ens ha costat dotar de credibilitat els productes fets a la nostra seu. Però, després de més de 30 anys d’esforç i treball, hem aconseguit ampliar el nostres mercats, que fins fa poc es limitaven a Portugal i a països de l’Amèrica del Sud, i avui la nostra tasca arriba arreu del món.

Catalunya, potència en investigació biomèdica malgrat la falta de suport de l’Administració

A Catalunya, especialment a Barcelona, disposem de centres de recerca biomèdica que formen part dels més destacats de l’entorn internacional. La qualitat de la recerca global es mesura, entre altres criteris, amb un índex de citació científica, el qual manté un seguiment sobre quins articles han estat citats en altres articles. Malgrat que en aquest àmbit Catalunya presenta una aportació en matèria de biomedicina equiparable a la d’Estats Units –per tant, demostra haver assolit un nivell de qualitat capdavanter–, lamentablement les polítiques públiques no representen un suport destacable per a l’entorn científic.

Programes acadèmics poc enfocats a les necessitats de l’empresa

La decisió d’establir el centre de recerca de Roche a Catalunya es va prendre, entre altres motius, perquè som conscients que la bona preparació dels estudiants que surten de les nostres universitats pot aportar un valor significatiu a la nostra tasca. Des del punt de vista tècnic, aquests joves acostumen a ser professionals molt competents, quelcom que no els exempta de tenir certes mancances en la dinàmica de treball a causa d’una formació basada en programes acadèmics poc enfocats a les necessitats de l’empresa.

Fomentar xarxes de col·laboració entre la universitat i l’empresa

A través de l’empresa Roche he tingut l’oportunitat de treballar en diferents països durant vint anys. Aquest fet m’ha permès comparar els convenis de relació que s’estableixen entre la universitat i l’empresa del nostre país amb altres models internacionals molt més eficients. Clarament, un dels nostres grans dèficits es troba en la tendència de separar ambdós entorns, la qual cosa impedeix la creació de xarxes col·laboratives que contribuirien a produir un enriquiment recíproc.

Moltes més publicacions que patents

Formem part d’un país que basa la recerca en les publicacions i té grans dificultats per traslladar la investigació a una escala de valor superior. Si observem el nostre rànquing de patents, ens adonem amb facilitat que aquestes són del tot insuficients. Penso que aquesta situació es deu més a un tret característic de la nostra cultura que no pas a les dificultats de finançament. En aquest sentit, les nostres universitats s’haurien de transformar, canviar de concepte i entendre quin és el seu paper dins la societat.

Invertir en activitats productives a llarg termini

És innegable que avui els fons públics són escassos, però precisament per aquest motiu caldria invertir-los en activitats productives. Un dels grans mals de la política rau en el fet que els dirigents actuen amb una perspectiva marcada per les legislatures i, per tant, limitada a actuacions a curt termini. Aquesta postura és incompatible amb la recerca, la qual no pot donar fruits en un període de temps breu.

La politització del sistema sanitari en frena el desenvolupament

El sistema sanitari de tot l’Estat espanyol peca d’un excés de politització. Cada vegada que es produeixen canvis en les estructures polítiques del país, s’altera també l’organigrama de les institucions mèdiques. Aquesta inèrcia impedeix el desenvolupament de projectes de llarga durada que podrien consolidar el nostre sistema sanitari i transformar-lo en un organisme molt més estable i sostenible.

Cap a un creixement global

El creixement de moltes empreses avui es veu incentivat pel procés de desenvolupament de certs països emergents, la qual cosa compensa l’estancament que actualment experimenten territoris com el nostre. Això, a més, contribueix a un repartiment més just de la riquesa a escala mundial. Estic convençut que és erroni creure que els països més avançats podem progressar independentment de la resta del món, atès que cal un cert nivell de creixement global per mantenir bones relacions internacionals; en aquest sentit, si volem pau i estabilitat, és essencial que totes les societats disposin d’uns mínims suficients per viure amb dignitat.

Desaparició de la classe mitjana

Crec que actualment ens estem encaminant cap a un canvi d’era on sorgeix un nou valor econòmic que s’allunya del tradicional. Tot i tenir nombrosos avantatges, en certa manera la globalització i la comunicació instantània han fomentat que societats com la nostra, que han aconseguit amb molt d’esforç un Estat del benestar més o menys adequat, experimentin un canvi en la societat, amb un creixement de les classes alta i baixa en detriment de la desaparició de la classe mitjana.

Europa necessita una autoritat fiscal única

A la Unió Europea li cal una autoritat fiscal única per arribar a l’objectiu amb què va ser creada. Probablement la fiscalitat és dels pocs recursos que avui encara els queda als diferents governs per gestionar ingressos, i dubto que estiguin preparats per renunciar a aquest poder. Però, mentre que no siguem capaços de fer aquest pas, serà insuficient disposar d’una moneda comuna. Actualment a Europa es percep una clara diferència de qualitat econòmica entre països, una desigualtat que, per lògica, no té cabuda dins el concepte d’unió monetària.

Precipitació i vaguetat del procés independentista

Davant la possibilitat d’una suposada segregació de Catalunya de la resta de l’Estat espanyol, entenc que les empreses catalanes siguin partidàries de mantenir l’statu quo. Però, personalment, crec que sempre cal escoltar l’anhel d’un poble. Probablement, una de les causes que està complicant aquest procés rau en la precipitació amb què s’han generat els esdeveniments i, també, en la manca d’unes bases sòlides que exposin totes les implicacions, positives i negatives, d’una possible independència.