Text del 13-02-2014
De fins a tres mil referències disposa aquest grup distribuïdor en el seu catàleg. Nascut fa més de mig segle, la implicació familiar de tres generacions ha permès convertir aquesta companyia en un referent en la seva zona d’actuació. Experiència i honestedat s’alien per assenyalar els mals que pateix avui la nostra societat, encarnats en una classe política que prefereix retallar drets socials i augmentar impostos en lloc de lluitar contra l’atur o la corrupció.
Grup empresarial familiar dedicat a la distribució
El nostre és un grup empresarial familiar que es dedica a la distribució, sobretot de begudes però també d’alimentació, productes per a la neteja i accessoris. Ens adrecem bàsicament a l’hostaleria, amb la finalitat d’oferir un servei integral. L’iniciador fou el meu avi, Eduard Vivó i Raventós, que l’any 1952, en una època en què sifons i gasoses eren molt populars, començà a fabricar aquest tipus de begudes carbòniques sota la marca Dungil amb l’ajuda del meu oncle, Eduard Vivó i Fuste. Jo, que sóc mestre matricer i vaig iniciar els estudis d’Enginyeria, vaig començar a col·laborar-hi el 1975, en quedar-me sense feina al taller de mecànica, activitat a la qual em volia dedicar. Vaig començar repartint caixes amb els camions, vaig continuar al Departament Comercial i ara en sóc el director general.
Tres generacions ben avingudes
Vaig decidir emmarcar totes les empreses sota la denominació Grup Vivó, però mantenint les diferents societats. El 1964 la companyia inicial s’havia transformat en Carbónicas Vivó, S.A. (CAVISA), i el 1984 es creà una nova empresa que es diu Suministros de Bebidas, S.A. (SUBESA), per garantir la continuïtat familiar del negoci. En aquell moment ja vaig assumir, a efectes pràctics, bona part de la gestió de la companyia, atesa la meva orientació comercial. El canvi generacional formal, però, es produí l’any 1997, quan esdevinc conseller delegat. Cal agrair l’esforç, tant de l’avi com de la segona generació (en Pelegrí, l’Eduard, el Josep, el Joan, el José Aurelio –marit de la Rosa– i el Ramon), per tirar endavant el negoci plegats i deixar-lo en mans de la següent generació garantint-ne la continuïtat.
Creant sinergies amb altres distribuïdores
A partir del 1984 ens vam adonar de la necessitat de buscar sinergies per ser més competitius i, amb empreses de distribució d’altres sectors, el 1988 vam formar el Grup de Distribució Costa Brava. Associar-nos a aquest grup ens ha permès abaratir costos d’aprovisionament, ampliar fins a 3.000 el nombre de referències i disposar de comandes específiques de productes d’una manera molt còmoda i àgil. I és que el grup Costa Brava disposa d’un magatzem 7.000 m2 ubicat a Sils (Gironès), amb 2.500 referències de productes de menys rotació (com ara licors o vins) i amb un servei pràctic de picking per als associats, implantat el 1997. També formem part del Gremi de Begudes Refrescants, del qual sóc vicepresident.
Barcelonès Sud i Baix Llobregat
Al nostre magatzem de proximitat, de 4.000m2 de superfície, hi tenim els productes de gran volum, com ara cervesa, llet, aigua, sucs o refrescos. Entre el 1995 i el 2000 Grup Costa Brava vam participar en una joint venture per distribuir Granini a Espanya, Portugal i Andorra. La producció de sifons i gasoses la vam mantenir fins a l’any 2000. Des de llavors, continuem distribuint la nostra marca d’aquestes begudes però la fabricació correspon a una empresa externa. El nostre àmbit d’actuació es concentra al Barcelonès Sud i el Baix Llobregat. La rendibilitat en aquest sector està molt condicionada als costos de transport, i això centralitza bastant el radi d’acció. Comptem amb una flota d’uns trenta-cinc vehicles.
Un altre dels nostres productes: el cafè
La nostra oferta també comprèn el cafè, amb una empresa segregada i orientada exclusivament a aquest producte. El servei inclou l’assessorament tècnic, de manera que els nostres comercials vetllen perquè les cafeteres dels nostres clients reuneixin les característiques adequades per poder oferir un cafè de qualitat. Per això, a vegades també oferim la màquina de cafè a l’establiment. El cafè el recollim de finques seleccionades, determinades i escollides, per tal de garantir-ne l’origen. A més, fem les nostres pròpies barreges per satisfer les diferents necessitats del client.
Recés del consum compensat amb l’ampliació de clients
El sector de l’hostaleria no es va ressentir de la crisi durant els dos primers anys, perquè la gent, tot i quedar-se a l’atur, continuava mantenint uns determinats hàbits mentre cobrava la prestació de desocupació. I no per una qüestió d’ociositat, sinó més aviat perquè aquests locals eren punts de contacte on trobar possibles oportunitats de feina. Nosaltres no l’hem patida aquesta crisi originada pel món financer, entre altres raons perquè sempre hem gaudit de bona salut econòmica guanyada a còpia d’esforç i de prudència, la qual cosa ens ha evitat problemes de finançament. Això no significa que no hi hagi hagut un recés en el consum; però l’hem compensat ampliant el nombre de clients. Al món de l’hostaleria no hem detectat que hagin tancat tants establiments com es diu. I la majoria dels que tanquen tornen a obrir poc després, amb una nova denominació: hi ha molt canvi de propietari. De totes maneres, a l’igual que la crisi va afectar més tard aquest sector, en sortirem més tard.
Una població víctima de l’atur, els impostos i les retallades socials
La població s’ha vist afectada per la crisi de dues maneres. D’una banda, hi ha la gent que s’ha quedat sense feina, i de l’altra, hi ha els que, tot i continuar treballant, han decidit consumir menys per por, davant la incertesa de passar a formar part del gruix de desocupats. A aquests, a més, se’ls ha castigat amb pujades d’impostos i retallades. Hauria estat més efectiu optar per eradicar la corrupció, aprimar l’Administració i reduir el nombre de parlamentaris. És incomprensible que no es prenguin mesures contra els representants polítics imputats i no se’ls aparti de les seves responsabilitats.
Des del Govern no es pràctica cap política efectiva de lluita contra l’atur
El Govern no duu a terme cap tipus de política efectiva contra l’atur. Les empreses no tenim cap facilitat per contractar; al contrari: hem estat castigades en veure retirades totes les bonificacions que teníem. A això cal afegir que hi ha uns controls molt estrictes i una càrrega fiscal enorme damunt les companyies que complim tota la normativa i que procurem treballar dins la legalitat; en canvi, hi ha molta laxitud amb aquells que incorren en competència deslleial.
La reforma laboral només respongué als interessos de les grans empreses
La reforma laboral és un pedaç que només ha satisfet la gran empresa; en especial aquella interessada a aprimar la seva estructura de personal. Per a les pimes com la nostra, que busquem plantilles estables, formades i segures, no serveix de res.
L’equip humà: l’actiu principal
Sempre mirem de disposar del personal millor format i no estalviem recursos en aquest sentit. Com a empresa de serveis, no ens podem permetre la rotació de plantilla, perquè necessitem fidelitzar el nostre client. Això vol dir que aquest tingui un interlocutor perfectament identificat, en qui pot confiar perquè sap que li oferirà el servei que desitja. Els nostres actius (nau, flota, know how…) són conseqüència del més important de tots: un equip humà molt vàlid i compromès. Per això mirem que estigui satisfet amb nosaltres. Aquí rau bona part de l’èxit del nostre negoci.
Falsa preocupació mediambiental impulsada per les autoritats
A l’Estat no hi ha més preocupació mediambiental per part de les autoritats que la derivada dels negocis que, emparats en aquesta excusa, es puguin generar. En el nostre cas, el de la distribució tradicional de begudes, podríem ser un actor efectiu en la recollida d’envasos. Però no interessa, perquè hi ha molts negocis basats en aquesta activitat. Ara ens proposen canviar els camions per d’altres alimentats per gas que se suposa que contaminen menys. Però són més cars i els costos els hem d’assumir íntegrament nosaltres, a banda de l’existència de pocs punts de subministrament o de la inversió que representaria la implantació de dipòsits d’abastiment a les nostres instal·lacions.
No afecta als nostres interessos comercials el procés sobiranista
La consulta sobiranista no ens afecta a nivell de negoci perquè el nostre client és intern. D’altra banda, els proveïdors que tenim de capital espanyol no ens deixaran de vendre perquè som la seva porta d’entrada als establiments de la zona en què distribuïm. És evident, però, que aquells amb molt mercat a Espanya patiran segons el resultat final de la consulta.
Matrimoni en crisi
La relació entre Catalunya i Espanya és com un matrimoni en crisi. Si no hi ha capacitat de diàleg i de trobar una solució pactada, el millor és separar els camins i negociar les compensacions econòmiques que calgui. Personalment, m’indigna la visió que es té de Catalunya des de la resta d’Espanya, tot i la nostra contribució durant anys. Sempre m’he definit com a catalanista, no independentista. Però he arribat a preguntar-me per què continuar lligat a qui no m’estima; potser és millor viure més modestament però amb més qualitat i guanyar amb felicitat i dignitat. I si com a resultat el teixit empresarial s’ha d’aprimar, estic convençut que, a la llarga, ens en sortirem, perquè som un poble d’emprenedors, de gent que s’esforça. No descarto que es faci la consulta, perquè hi ha un gran compromís del President de la Generalitat, però dubto que vegi la independència de Catalunya; altra cosa és que la vegi el meu net.
