Text del 23/12/13

El fundador d’aquesta empresa, dedicada al món de la pintura, creu que el veritable motor d’un negoci és la capacitat de vendre bé el producte o servei que s’ofereix. Buscar sinèrgies amb altres professionals del ram ha estat clau per créixer en època de crisi; una capacitat de superació que li permet afirmar que el polític hauria de gestionar un país amb l’eficàcia d’un empresari. També creu que Espanya sense Catalunya seria com una barcassa sense motor i que un bon motor necessita una barcassa per navegar.

Vocació innata pel món dels negocis

Des de ben jove, sempre havia volgut tenir un negoci propi; per aquesta raó, en acabar el Batxillerat vaig decidir començar a treballar i obrir-me camí en el món empresarial. Quan em va tocar fer el servei militar (en el meu cas, la prestació voluntària), vaig aprofitar les tardes lliures per iniciar-me com a venedor comercial. Finalment, el 1981 vaig obrir el meu propi negoci, Hiper Decoració, dedicat a la pintura i el color. Al principi només comptava amb un local petit i tres empleats però, amb molt esforç, set anys després aconseguia associar-me amb distribuïdors i majoristes del sector de tot Espanya en el grup de compra Anadeco. I és que em vaig adonar que, per enfortir-nos, ens havíem d’agrupar. D’aquesta manera, el 1991 ja vaig poder tenir un magatzem propi; amb una estructura tan petita, doncs, vaig ser capaç de fer la competència a grans empreses del sector.

Expansió en nou centres de distribució

Som presents a la província de Girona, al Maresme i a la plana de Vic. Cap dels nostres clients es troba a més de 30 minuts d’alguna de les nostres botigues. Comptem amb nou centres de distribució, ubicats a Girona, Olot, Mont-Ras, Cornellà de Terri, Vilafant, Vic, Cabrera de Mar, Palafolls, Lloret de Mar, i sempre ens ubiquem en zones comercials que disposin d’aparcaments. Combinem tant el negoci majorista, adreçat a professionals, com el minorista. Els meus dos fills, un llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i l’altre, tècnic superior en Gestió Comercial i Màrqueting, treballen amb mi.

Creació de l’associació Anadeco i de l’empresa Eupinca

Actualment, a Anadeco som 22 empresaris del sector procedents d’Espanya, Portugal i Andorra. Des del 1988 ens vam adonar que junts teníem una gran força. Compràvem conjuntament i aconseguíem preus molt competitius, però teníem una mancança: sempre havíem de mantenir acords amb els fabricants de pintura, depeníem d’ells. Així doncs, ens vàrem replantejar crear la nostra pròpia fàbrica. El 1995, després de buscar les millors propostes, se’ns va presentar una oferta immillorable a Cartagena: hi podíem disposar de dos terrenys fantàstics, amb 10.000 m², a un preu molt bo, sense pagar impostos els cinc primers anys. I el més important: ens oferien una depuradora del polígon que pagava l’ajuntament. Malgrat que tots els socis apostàvem per situar la fàbrica a prop de casa nostra, ningú no es va poder negar a tants avantatges. L’entitat nascuda d’aquest projecte, Eupinca, S.A., avui disposa de 20.000 m² i 66 treballadors.

Exportem als països veïns i estem situats entre els tres primers fabricants de pintures a l’aigua de l’Estat

Eupinca distribueix els seus productes a més de 250 botigues repartides arreu d’Espanya, i hem aconseguit obrir una delegació a Cuba. També exportem a França, Portugal i Andorra. Sota la marca Tkrom, fabriquem pintures base aigua i dissolvent: produïm més de dues mil referències de venda exclusiva per als associats. Hem aconseguit situar-nos entre els tres primers fabricants de pintures a l’aigua i entre els deu primers de pintures al dissolvent d’Espanya.

En plena crisi, la demanda dels nostres productes s’ha incrementat

En lloc de patir la crisi, la demanda dels nostres productes s’ha incrementat. Des del principi, hem tingut clar que havíem d’evitar recórrer a la competència. Si comprem a la nostra fàbrica, comercialitzem sense intermediaris el producte que fabriquem, i oferim al client més agilitat per adaptar-nos a les exigències del mercat, un control de la qualitat més rigorós –ja que supervisem tot el procés de producció– i un preu més competitiu.

La venda: l’art que sustenta tota empresa

Hi ha persones que tenen dots especials per al comerç, i són capaces de vendre’t qualsevol cosa; però, com qualsevol art, de vendre també se’n pot aprendre. Sovint, la figura del comercial ha estat desprestigiada; tanmateix, considero que és el motor d’un negoci. Una empresa parteix d’un professional que sobretot domina el procés de venda. Si no es ven, sobren els directors comercials, els gerents i els caps de comptabilitat.

El vast món de la pintura

La roba, les parets, les taules… Tot allò que ens envolta duu pintura, tret la natura. La pintura té dues funcions: decorar o protegir, o ambdues alhora. El món de la pintura és molt ric: hi ha tints que són derivats del petroli, i altres, directament de la natura; es fan servir pigments vegetals, minerals, orgànics i no orgànics, i també diferents composicions químiques que ofereixen un resultat més o menys ecològic. En els darrers anys hem viscut grans avenços, com, per exemple, en el camp dels assecats, que avui dia són molt més ràpids.

Diferents tipus de pintures per als diferents sectors econòmics

Sempre hem estat previsors; per això no ens vam voler dedicar mai a un únic sector. Les empreses de pintura que estaven centrades només en la construcció han fet fallida. Nosaltres, al contrari, sempre ens hem apropat a tots els àmbits: la indústria, la carrosseria, el moble… Ara hem substituït el segment de la construcció pel de la rehabilitació, una activitat en creixement juntament amb el bricolatge. La tendència dels darrers anys és la de conservar els immobles i de restaurar allò que hom ja posseeix. Abans de la crisi, l’activitat que consumia més quilos de pintura era la construcció, però el producte que s’hi emprava era de baix cost. Per tant, el sector del qual obteníem més beneficis era el de la indústria, perquè, per al manteniment acurat de la maquinària, són necessàries pintures de qualitat superior.

Pintors amateurs i pintors professionals

Hem aconseguit que pintar sigui cada vegada més fàcil, més innocu i menys car. La gent s’ha animat a aventurar-se amb el bricolatge. Hem de seguir, però, emparant el professional de la pintura, que ara s’hauria d’especialitzar en un àmbit més tècnic i industrial, perquè és difícil que algú es pugui guanyar la vida fent allò que tothom sap fer. D’altra banda, els professionals de la pintura s’haurien d’agremiar i crear vincles entre els diferents gremis per tal de protegir-se contra l’intrusisme, una pràctica que ens perjudica greument.

Sector molt afectat per l’economia submergida

El sector de la pintura és un dels més afectats per l’economia submergida, una competència deslleial que ens perjudica molt; tot i així, crec que l’Estat hauria de donar facilitats perquè qui subsisteix amb ingressos en negre pugui entrar dins la legalitat.

La pintura és un estat d’ànim

La pintura és un estat d’ànim: si estàs desanimat no pintes, perquè no és una primera necessitat, com menjar o beure. I el fet de pintar és en si un acte positiu: es busca embellir o protegir allò que formarà part del nostre futur. La veritable crisi actual és el desencant, el desànim, l’apatia; és el pitjor que ens podem trobar els professionals del nostre àmbit.

Viure d’una manera més conforme al veritable nivell de riquesa del país

No podem continuar amb una mentalitat derrotista, de crisi. El que cal és adonar-nos que el creixement que va experimentar la nostra economia era fictici i que ara hem de viure d’una manera més conforme al veritable nivell de riquesa del país.

Flexibilitzar el mercat laboral i recuperar la figura de l’aprenent

L’escassa flexibilitat del mercat laboral fa que l’empresari s’ho pensi molt abans d’augmentar la plantilla, perquè acomiadar algú és car i lent. A més, ens segons quins casos es donen situacions molt injustes, com és el que passava amb els anomenats salaris de tramitació, que obligaven l’empresari a pagar el sou del treballador acomiadat fins que se celebrés el judici; d’aquesta manera, l’empresari acabava sent víctima de la lentitud o el col·lapse del sistema judicial. D’altra banda, també crec que caldria recuperar la figura de l’aprenent: l’Administració hauria d’oferir incentius als empresaris, com pagar menys a la Seguretat Social –o, fins i tot, no pagar gens– perquè contractessin i formessin a joves amb ganes de treballar; això sí, l’aprenent hauria de rebre sempre un sou digne, i no només les feines més dures.

Rendibilitat i eficàcia

La classe política hauria d’estar formada pels millors professionals de cada sector econòmic, perquè allò que primer hauria de tenir present un polític per gestionar un país és el concepte de rendibilitat i, sobretot, d’eficàcia. Malauradament, sembla que la nostra classe política té molt més propers conceptes com malversació i electoralisme.

Una resposta indignada a la pèssima gestió dels nostres polítics

Em costa imaginar Catalunya sense Espanya, però encara se’m fa més difícil imaginar Espanya sense Catalunya. Tanmateix, al meu parer impedir el referèndum és un error. Primer hauríem de saber què és el que vol la ciutadania i, després, pactar solucions. Penso que una unió ben portada ens beneficia a tots. Perquè ens hauríem estalviat molts maldecaps si el Tribunal Constitucional no hagués retallat l’Estatut, que havia estat aprovat pel poble. En realitat, entenc l’embranzida que ha pres l’independentisme com una resposta indignada a la pèssima gestió dels nostres polítics. Personalment, em sento molt català, però també espanyol i europeu, i, en definitiva, un ciutadà del món.