Sr. LOZOYA I FLORIT, JAUME
Sr. LOZOYA I FLORIT, JAUME
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

JAUME LOZOYA I FLORIT

RÜCKER LYPSA

Text del 17/02/14 .

Disseny i enginyeria especialitzada en transport: aquesta és l’activitat de l’empresa creada per Jaume Lozoya i Josep M. Reina, avui integrada dins una multinacional alemanya. La doble perspectiva –local i internacional– que posseeixen els fa afirmar que les empreses espanyoles tornen a ser competitives, que comencen a haver-hi dades de recuperació. Però no es pot caure en l’optimisme mentre no recuperem el crèdit i regenerem la nostra classe política.

Passió pel disseny

Sóc un enamorat del disseny des de petit. Vaig començar la meva formació universitària a la Facultat de Dret i vaig interrompre la carrera per complir el servei militar al Sàhara, on vaig viure la Marxa Verda i la mort de Franco. Aquella experiència em brindà molt temps per reflexionar i, en tornar a Barcelona, vaig decidir reorientar la meva vida. Els contactes familiars em van facilitar l’entrada al Centro Stile de la Fiat, a Itàlia, on vaig adonar-me del paper essencial del disseny en l’àmbit automobilístic i vaig adquirir un gran know-how. Anys més tard, en tornar a Barcelona, vaig incorporar-me al centre tècnic de la Seat. Allà vaig poder posar en pràctica tot el meu aprenentatge durant tres anys. De totes aquestes experiències i coneixements, nasqué el meu desig d’encetar un servei complet al client que proporcionés enginyeria, disseny i prototips, la qual cosa fou l’embrió del que acabaria sent Lypsa i més tard Rücker Lypsa.

D’una petita companyia a la fusió amb una gran multinacional alemanya

Vaig començar a col·laborar amb una enginyeria italiana que treballava externament per a Seat. Allà vaig conèixer Josep Maria Reina, que, posteriorment, esdevingué el meu soci i que ha estat un guia important en la meva vida professional i un gran col·laborador en la meva tasca laboral. El 1984 vam crear Lypsa (Línea y Proyecto, S.A.), una petita companyia que va començar treballant amb Nissan i que, a poc a poc, va anar creixent. L’any 2001, l’empresa alemanya Rücker va contactar amb nosaltres, ja que buscava introduir-se millor al mercat espanyol. L’oferta era molt temptadora i vam arribar a un acord que ens convertia en accionistes de la multinacional alemanya i integrava Lypsa en el grup. Tres anys després, però, optàrem per la fusió, a fi d’evitar fer-nos la competència mútuament; d’aquesta manera naixia Rücker Lypsa.

La satisfacció de comptar amb un projecte il·lusionador i que funciona

Josep Maria Reina i jo vam continuar com a administradors de l’empresa, una responsabilitat que avui comparteixo amb Barbara Kersten. La relació amb els executius alemanys sempre ha estat molt satisfactòria; i em considero molt afortunat per haver pogut crear un empresa orientada a l’activitat que més m’agrada, que a més sempre ha funcionat correctament, tant a nivell independent com un cop fusionada amb una empresa líder. Són factors que han contribuït decisivament a la meva felicitat personal, malgrat que, amb el pas del temps, he hagut d’anar delegant les tasques de disseny i assumir-ne més de directives.

Enginyeria i disseny de vehicles i components diversos relacionats amb tot tipus de transport

La nostra companyia s’orienta a l’enginyeria de producte relacionada amb el transport. Treballem per a tota mena d’empreses en l’àmbit de l’automoció, l’aeronàutica, el ferrocarril o el transport públic. Dissenyem vehicles o components de vehicles (carrosseria i interiors). La nostra tasca comprèn el disseny, l’avantprojecte, els estudis de viabilitat del projecte i el projecte definitiu, les maquetes i el prototip. Si el projecte prospera, es defineix completament fins a acabar-lo i lliurar-lo als proveïdors perquè l’incorporin a la fase de producció, fet que ens és aliè i que el client decideix a qui encomana. Els nostres clients poden ser les cases matriu o els proveïdors dels fabricants que necessiten ajuda externa.

Creativitat llatina i fiabilitat alemanya

Tenim un grup reduït de clients; una vintena a tot estirar. De grans clients només en tenim dos, que són Nissan i Seat, les úniques marques que tenen el centre tècnic al nostre territori. Estem limitats a l’Estat espanyol, però tenim molt bona relació amb Volkswagen i rebem bastants encàrrecs des d’Alemanya d’altres marques del grup. També hem treballat per a la Xina, i hem arribat a fer gairebé vehicles complets; en aquell país s’aprecia la creativitat llatina i la fiabilitat alemanya que podem oferir. En aeronàutica, un àmbit molt complex i regulat, estem certificats per dissenyar i fabricar alguns elements. Dissenyem interiors de cabines per a determinades companyies. Hem treballat per a firmes com Airbus.

Un clima laboral excel·lent

Reunim un equip professional de més de 450 persones. La nostra és una feina molt vocacional, per la qual cosa es busca un perfil amb un criteri artístic i tècnic amb un gran compromís per la feina ben feta. L’equip humà és una de les claus de l’èxit de tota companyia. Conscients d’això, hem cuidat molt l’equip, perquè els nostres tècnics són els artífex dels nostres productes. Aconseguir que se sentin a gust i orgullosos de pertànyer a la nostra organització és bàsic perquè els resultats siguin òptims. I considero que, en general, els integrants de la nostra plantilla estan satisfets del tracte rebut, ja que sempre hem gaudit d’un clima laboral excel·lent.

Anticipant el futur

La nostra activitat va per davant del mercat, ja que estem creant els vehicles que sortiran al carrer d’aquí a tres o quatre anys. És per això que els cicles econòmics no els vivim de la mateixa manera. En general, els moments en què es comercialitzen més cotxes no solen coincidir amb els millors per a nosaltres, perquè és quan hi ha dificultats per vendre’n que el fabricant s’obliga a repensar i a dissenyar nous productes per atraure el consumidor. La crisi de 1993, per exemple, no la vam patir perquè, a banda de la seva curta durada, nosaltres continuàvem desenvolupant projectes plantejats per al moment en què se superés aquella situació.

Hem sortit reforçats de la crisi

No podem dir el mateix de la crisi present: la preocupació va arribar el 2009, quan les empreses del sector de l’automòbil van començar a aturar projectes que fins i tot estaven aprovats. Fou un any crític, que ens va fer adonar de les dificultats que travessava el sector. Perquè, si nosaltres ens enfrontàvem a problemes notables, pitjor ho devien estar passant moltes de les empreses que ens podrien encarregar nous projectes. Prova d’això és que la nostra facturació es va reduir en més de sis punts del 2008 a l’any següent. Aquestes crisis, però, acaben provocant una mena de “selecció natural”, i com que l’empresa és sòlida, treballa amb qualitat i gaudeix de solvència, n’hem sortit reforçats. Així, a partir de l’any 2010 ja vam començar una remuntada de la facturació, arribant el 2013 a una xifra rècord, amb unes vendes de 32,66 milions.

Polítics ineficients i captius de la banca

Aquesta evolució que hem viscut convida a pensar que estem sortint de la crisi. De fet, penso que sí que podem parlar de recuperació econòmica, però no en la línia que ven el Govern. Entre altres coses perquè les pimes continuarem patint durant bastants anys. Mentre els bancs no tornin a obrir l’aixeta del crèdit, l’economia no s’acabarà d’activar. Però els polítics semblen captius de la banca… i nosaltres captius d’uns polítics que han demostrat la seva incapacitat. Necessitem nous dirigents i una nova manera de fer política, allunyada de la demagògia i d’una corrupció que acaba pagant, com sempre, una ciutadania sotmesa a una pressió fiscal enorme i que no veu com els seus impostos reverteixen en serveis eficients.

Desequilibri formatiu entre FP i FU

La formació tècnica al nostre país és preocupant. La universitat està allunyada de la realitat empresarial i hem propiciat un excés de titulats i una manca de tècnics qualificats. Disposem de molts enginyers però ens manquen fresadors, pintors, modelistes, torners, etc. Això vol dir que la remuneració dels professionals d’aquests oficis comença a estar per sobre del que cobren els titulats. Curiosament, no tenim problema per contractar enginyers que accepten cobrar menys que professionals amb titulacions inferiors. Convindria, doncs, reformular el nostre sistema educatiu apostant per l’FP i les titulacions que demandés el mercat i apropar la universitat al món empresarial.

Competitivitat de les empreses espanyoles

La imatge que ha de prevaldre dels espanyols és l’empresarial, i crec que a fora comencem a estar ben considerats. Si ens contracten empreses europees és per la nostra competitivitat; la qualitat és igual, o millor, que l’alemanya i el preu (que cada cop és més determinant) és atractiu. A més, aquí ens hem acostumat a dur a terme amb èxit projectes i propostes impossibles en termini: ens costa dir que no. El fet d’estar a Barcelona és un avantatge i, sens dubte, ven molt més la marca Barcelona que la marca Espanya.

El procés secessionista, de moment excessivament teòric

Dubto que vegi una Catalunya independent. Defenso el dret a decidir i considero positiu poder saber què pensa la majoria. Tot plegat, però, és molt teòric i es limita a una consulta que, un cop efectuada, caldria interpretar-ne els resultats per negociar acords i adoptar decisions ara incertes. I tot i que penso que Catalunya se’n sortiria bé sense Espanya, ambdues quedarien coixes. Estem jugant amb un sentiment que els catalans tenim i els espanyols no entenen. A la nostra empresa no ens hauria d’afectar, perquè els nostres clients principals són a Catalunya. Si aquestes empreses decidissin marxar a Madrid, segurament continuaríem treballant amb elles; i descarto que s’implantessin aranzels.