29-04-09
En època de crisi cal emprar el coneixement i l’experiència per aportar valor i apostar per la innovació d’alt nivell en tot tipus d’indústries i serveis. Des de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona transmetem aquest missatge a l’alumnat perquè pensem que és imprescindible que l’estudiant tingui la capacitat de prendre iniciatives i l’enginy necessari per saber arriscar-se, ja que la seva trajectòria professional es desenvoluparà en un món del tot competitiu i canviant.
La nostra facultat compta amb 3.000 alumnes i, tot i així, intentem minimitzar la massificació. Certament no podem evitar els grups grans perquè existeix un clar problema de recursos, però sí que fem el possible per segmentar la nostra oferta i disposem de dos recorreguts: Administració i Direcció d’Empreses i Economia. Ambdós es beneficien del Programa Universitat-Empresa, on els estudiants realitzen pràctiques a temps complert en grans companyies que, a canvi, obtenen la coneixença de persones que poden arribar a contractar. Amb aquesta iniciativa pretenem que l’estudiant s’impregni de la disciplina de l’empresa i es prepari per al futur professional. L’única manera productiva de poder gestionar una facultat gran és segmentant l’oferta en funció dels diversos tipus d’estudiants que la conformen; per aquest motiu també disposem d’una menció en anglès professional, de programes Erasmus o d’un doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses i Dret. Considerem que hem d’atendre les diferents demandes que tenim, perquè en una facultat amb tants estudiants existeix molta diversitat i fracassaríem si optéssim per l’homogeneïtzació.
En el camp professional, sóc més partidari de l’especialització que no pas de la diversificació; crec que és només quan una empresa assoleix un bon nivell dins l’especialització que pot començar a diversificar. Per aquesta raó, a la nostra facultat diversifiquem sempre en un mateix terreny, partint d’un nucli fort, d’un coneixement important en un àmbit concret, i només ampliem possibilitats en aquells camps on ens sentim segurs. Diversificar endinsant-se en una àrea desconeguda pot arribar a convertir-se en un gran fracàs.
Per sortir de la present recessió econòmica hauríem de restablir aspectes de l’economia. De vegades, una primera mesura d’actuació consisteix en repartir la crisi perquè tingui un impacte menor en determinats sectors socials o en determinades indústries. Penso que, finalment, haurem d’arribar a una situació en què el sector de la construcció tingui menys pes i, per contra, potenciar els sectors productius i l’àmbit de serveis d’una certa qualitat. Fins ara, la construcció ha estat una peça cabdal de la nostra economia, però ha crescut desproporcionadament i ha creat una bombolla amb l’economia real; quan l’especulació s’assenta sobre l’economia real, incideix sobre les rendes. El valor que hem destruït resta destruït; ara no ens queda si no reconvertir-nos i assolir una economia més productiva.
