Text del 05-10-2010
Una societat que no practica esport no adquireix valors essencials per a l’ésser humà, com ara la capacitat d’esforçar-se, de ser bon company, de saber perdre i guanyar, de tenir disciplina o de projectar una seguit d’objectius.
L’exercici aporta clars beneficis físics, però també té molts avantatges mentals i psicològics, perquè genera endorfines, una substancia química produïda per l’organisme que dóna sensació de benestar i optimisme.
El cavall és un ésser viu noble, generós i obedient amb el qual cal establir un lligam de confiança mútua; per això, cal tenir cura de les seves necessitats i tractar-lo amb respecte.
L’equinoteràpia és una tècnica terapèutica que empra els cavalls en programes de rehabilitació física i emocional per a discapacitats.
Si el cost d’un cavall fos més assequible, la nostra institució estaria oberta a més gent i hi hauria un major número d’aficionats a un esport del qual se’n fa molt poca divulgació.
Joaquim Calvo i Jaques és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i analista financer pel New York Institute of Finance. L’any 1995 fou escollit president del Real Club de Polo de Barcelona (RCPB), entitat de la qual actualment és president d’honor. Paral·lelament, també ostenta, entre altres, els càrrecs de ex president del Cercle del Liceu, comptador de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, membre del Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona com a persona d’especial rellevància ciutadana i membre de la Junta Directiva de Sport Cultura Barcelona.
Joaquim Calvo s’inicià en l’equitació als set anys, edat en què van fer-lo soci del Real Club de Polo de Barcelona, fet que el converteix en una persona amb una àmplia perspectiva a l’hora d’opinar sobre els beneficis de l’esport. “Una societat que no practica esport no adquireix uns valors que són essencials per a l’ésser humà, perquè amb ell s’aprenen aspectes tan elementals com saber esforçar-se, ser bon company, saber perdre, saber guanyar, tenir disciplina o projectar una sèrie d’objectius. L’exercici físic atorga equilibri i aporta seguretat en un mateix. Les societats desenvolupades estan patint una crisi de valors, una circumstància que és encara més evident quan observem la joventut actual. Els causants que s’hagin perdut els valors no són els propis joves, sinó les generacions que els hem precedit. Aquells que som més grans no hem sabut educar-los i ens hem limitat a sobreprotegir-los i a ser-hi extremadament tolerants. Aquesta actitud ha provocat que avui el jovent hagi crescut amb una evident manca de sentit de la responsabilitat. Als nens d’abans se’ls demanava més esforç i aquesta era una manera de preparar-los per a la vida d’adults. El meu pare em va regalar el meu primer cavall als 10 anys, com a premi per haver obtingut les altes qualificacions acadèmiques que ell m’exigia. De no haver estat pel meu esforç, no hagués tingut aquell cavall. En aquesta línea, l’esport ensenya a mantenir una rutina de l’esforç, cosa molt important per forjar un caràcter propi i ser, en el bon sentit de la paraula, competitiu a la vida.”
Des de la seva infantesa, el senyor Calvo no ha deixat mai de muntar a cavall. “Continuo tenint cavall propi a les cavallerisses del Club de Polo i munto diàriament. Practicar l’equitació em relaxa i em fa sentir millor. Evidentment, l’esport aporta clars beneficis físics i, en aquest terreny, l’equitació estimula la musculatura i potencia la coordinació i el sentit de l’equilibri, però també crec fermament en els seus avantatges mentals i psicològics, perquè la pràctica regular d’exercici físic genera endorfines, una substancia química produïda per l’organisme que aporta sensació de benestar i optimisme.”
El cavall no és un simple instrument per a practicar esport, com ho són una raqueta o una pilota, “sinó que es tracta d’un ésser viu amb el qual s’ha d’establir una bona relació. Els cavalls són mamífers nobles, generosos i obedients. Però, per tal que aflorin aquestes virtuts, l’home ha de tenir cura d’una sèrie de necessitats que l’animal requereix, com ara l’alimentació, la neteja o el respecte. Sempre que siguem capaços de dur a terme correctament aquest conjunt de tasques, establirem un lligam de confiança mútua amb el cavall. Val a dir que l’equitació, a més de ser un bon esport, és també una teràpia beneficiosa per a tractar problemes físics o psíquics greus. De fet, existeix una tècnica, anomenada equinoteràpia i orientada a persones amb discapacitats, que empra els cavalls en programes de rehabilitació física i emocional. Concretament, el Real Club de Polo de Barcelona ha col·laborat amb centres terapèutics que tracten nens amb dificultats.”
En els primers temps, poc després de la seva fundació l’any 1897, el Real Club de Polo va ser únicament un club eqüestre. “Però ràpidament va anar ampliant la seva infraestructura esportiva i el 1914 ja disposava de quatre de les cinc seccions esportives que l’ocupen actualment: polo, hípica, hoquei i tenis. La pràctica del pàdel arribà fa relativament poc, tot i que adquirí una importància considerable en un curt espai de temps.”
Durant la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, l’any 1992, el Real Club de Polo va figurar com a seu de les proves hípiques. “I això ens va dotar d’unes infraestructures i d’uns serveis de gran qualitat que ens van situar entre els clubs esportius de més alt nivell d’àmbit internacional. L’entitat compta actualment amb importants equips i celebracions esportives. A la secció d’hípica destaca el Concurs de Salts Internacional que anualment congrega els millors genets mundials d’uns quinze països. L’hoquei és també un punt de referència de la nostra institució, ja que el RCPB ha format 49 jugadors que han esdevingut olímpics. Els primers equips d’hoquei femenins i masculins tenen una qualitat de joc destacable i participen a la Lliga de Divisió d’Honor.”
El Polo, l’esport fundador del Club, encara manté avui dia una activitat ben viva. “Celebra els seus certàmens d’entrenament gairebé tots els caps de setmana per tal de preparar-se per a competicions com el Torneig Internacional de Polo, el Gran Premi Ciutat de Barcelona o els Campionats d’Espanya i Catalunya.”
Un dels aspectes destacables del Real Club de Polo de Barcelona és la bona labor desenvolupada en les seves escoles. “Disposem de cinc escoles, una per cada secció esportiva. En aquests moments tenim 3.000 alumnes matriculats entre totes les disciplines. De les cinc escoles cal fer una menció especial a la d’hoquei, que s’ha convertit en una de les més importants de l’Estat espanyol, de la qual, any rere any, sorgeixen jugadors internacionals.”
A dia d’avui, el RCPB és un club sanejat i amb gran futur; “tanmateix, quan vaig assumir-ne la presidència, la situació financera era molt delicada. Afortunadament, vam ser capaços de remuntar i, en l’actualitat, el Real Club de Polo compta amb 10.200 socis, una xifra considerable per a una entitat que continua sent un club important. Certament, les quotes del Club no són econòmiques, i allò que les encareix és el fet d’haver de mantenir unes 29 hectàrees amb un gran nombre de serveis integrats. Personalment m’agradaria que la nostra entitat estigués a l’abast de més persones i que el cost d’un cavall fos més assequible, perquè això comportaria un major número d’aficionats a un esport del qual se’n fa molt poca divulgació.”
Juan Antonio Samaranch deia que a Espanya fem molt ressò d’uns esports concrets, però n’oblidem molts d’altres que també tenen la seva importància. “Coincideixo plenament amb aquesta reflexió. Samaranch va ser una figura decisiva per a l’esport espanyol. Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i sempre em va inspirar una profunda admiració i un gran respecte. Puc dir que, mentre vaig exercir la funció de president del Real Club de Polo de Barcelona, va abocar-se plenament en l’entitat i ens ajudà amb tot allò que va poder.”
