Text del 08-07-2013

Confiança, prudència, optimisme, eficiència i austeritat són cinc valors tradicionals que, com a conseqüència de la crisi, estan prenent absoluta vigència. En ells basa la seva filosofia de treball aquest assessor empresarial que, des de l’experiència, no dubta a demanar una baixada dels costos de la Seguretat Social per posar fir a les innumerables irregularitats laborals que pateix el país i una simplificació de les lleis i les normatives que regulen l’economia de l’Estat.

Assessoria empresarial nascuda d’una lliçó en negatiu

Per raons familiars, vaig haver-me d’incorporar al món laboral i empresarial molt jove. Per tant, vaig considerar que llicenciar-me en Ciències Empresarials era la formació complementària ideal. Tot just obtinguda la carrera, vaig ser contractat per una assessoria, on vaig aprendre, sobretot, com no s’havia de portar un negoci (de fet, va acabar tancant). Aquesta experiència fou, però, incalculable de cara a fundar un despatx propi, el 1990, amb un company de feina. El nostre projecte junts va durar 11 anys, fins que el meu soci decidí dedicar-se a altres àmbits del dret. Llavors vaig iniciar una nova etapa en solitari que es perllongà fins a l’any 2004, quan vaig incorporar un altre soci, amb qui continuo treballant a dia d’avui. Funcionem com dues empreses separades, però treballem de manera conjunta.

De la confiança professional a l’amistat

Oferim serveis d’assessorament fiscal, laboral, comptable i mercantil. Com que la majoria de la nostra clientela són petites i mitjanes empreses amb poca infraestructura, la nostra tasca consisteix a aportar-los els complements necessaris de cultura empresarial per desenvolupar amb èxit la seva activitat. En aquest sentit, és una gran satisfacció que molts clients ens hagin acompanyat durant 23 anys de camí. Al meu parer, no hi ha un millor indicatiu de la feina ben feta que renovar la confiança. A més, amb el decurs del temps, aquesta confiança, en realitat, ja s’ha convertit en amistat, fins al punt que només veig possible que la majoria dels meus assessorats deixin de comptar amb els meus serveis si abandonen la seva activitat empresarial.

Dimensionar la plantilla en la seva justa mesura

En l’actualitat, som 11 persones en plantilla. Dimensionar tota empresa en la seva justa mesura és un dels factors que l’empresari ha de tenir més en compte. Ho afirmo des de l’experiència d’haver patit una crisi de creixement. En un moment donat, vam passar, de manera precipitada, de set empleats a 19, circumstància que va suscitar interessos divergents i que va acabar trencant l’harmonia interna. I és que, com més àmplia és la plantilla, més difícil es fa mantenir un equip que comparteixi la mateixa filosofia de treball i els mateixos objectius.

La prudència sempre serà un valor vigent

Durant els anys d’eufòria econòmica, alguns dels nostres clients, en molts casos sense una llarga trajectòria com a empresaris i especialment dels sectors de la construcció i immobiliari, rebien amb una certa condescendència els consells de prudència i prevenció que com a assessors els donaven. Immersos en el frenesí del moment, en la cultura de l’enriquiment fàcil i ràpid, identificaven la prudència com un valor caduc que havia de cedir el pas a filosofies d’empresa més arriscades. Els fets han demostrat que hi ha valors, com el de la prudència, que mantenen la seva vigència en qualsevol conjuntura.

Encomanar optimisme

En temps de crisis prolongades, les empreses necessiten periòdicament injeccions d’optimisme, sobretot les empreses petites que funcionen més per intuïció que no basant-se en grans anàlisis conjunturals. Els empresaris busquen l’optimisme en els seus assessors, que tanmateix no hem estat preparats com a psicòlegs, sinó com a tècnics. En qualsevol cas, ens esforcem amb rigor, professionalitat i humanitat per donar suport als nostres clients, també emocionalment; i val a dir que, malgrat tot, és un vessant molt enriquidor de la nostra tasca.

Crisi sistèmica amb alguna repercussió positiva

Aquesta crisi és més sistèmica que les immediatament anteriors. Acabarà delimitant clarament un abans i un després, perquè s’ha esfondrat una bona part de les bases sobre les quals s’assentava l’economia mundial. Tot i això, des d’una perspectiva històrica seria erroni fer una lectura exclusivament negativa dels canvis produïts. Un dels seus efectes bons és que s’estan recuperant valors com l’eficiència o l’austeritat ben entesa, i que s’està exigint més transparència en els àmbits de presa de decisions, tant els polítics com els econòmics.

Si no es redueixen els costos de la Seguretat Social, se seguiran produint irregularitats laborals

S’hauria de trobar una manera eficaç de reduir els costos de la Seguretat Social a l’hora de contractar personal. Fins avui, les mesures preses pel Govern en aquest sentit no estan ajudant prou les petites i mitjanes empreses. Mentre els costos siguin elevats, se seguirà evitant el model formal de contractació i seguiran proliferant l’economia submergida, els casos de gent que treballa tota la jornada però només cotitza jornada reduïda o els treballadors autònoms que en realitat treballen en condicions de règim laboral.

Errors de càlcul del Govern que no es corregeixen amb la celeritat necessària

Els polítics i governants, en gran mesura, actuen en bona consciència amb les eines que disposen, i molt sovint es veuen obligats a prendre decisions que desborden les seves capacitats. Un exemple d’aquesta realitat és la pujada de l’IVA en el sector de l’espectacle, que ha causat que la recaptació, en comptes d’augmentar, com es pretenia, hagi minvat. Aquest fet no seria greu si els errors de càlcul fossin ràpidament esmenats, però malauradament no acostuma a succeir.

Complir tota la normativa del nostre Estat és virtualment impossible

La nostra economia es veu perjudicada per un excés de lleis i normatives que, per complicar-ne encara més el compliment, són sotmeses a canvis continus. Una part important de la feina dels assessors, doncs, és discernir quines de les lleis i normes que es van aprovant són d’obligat compliment i quines no ho són tant, perquè complir-les totes és virtualment impossible.

La banca espanyola encara no es troba plenament sanejada

La banca espanyola no s’ha sanejat completament. Una entitat financera està totalment sanejada quan trasllada la sensació de solvència contrastada, però encara hi ha algunes entitats, aparentment refetes, que segueixen alterant les condicions del mercat. Malgrat tot, les perspectives per a la recuperació del sector bancari després de la reducció d’operadors només poden ser bones. Una altra qüestió és si el crèdit tornarà a fluir en breu. Cal pensar que sí, però no es pot perdre de vista que amb menys operadors bancaris les condicions per obtenir un crèdit seran previsiblement més dures, cosa que no hauria d’estranyar, perquè el negoci d’un banc es fonamenta en el seu criteri creditici.

Exportar és avui el gran repte

Amb la caiguda del mercat intern, exportar s’ha convertit en un dels factors clau per a la supervivència de les empreses. No es pot obviar, però, que la nostra economia la formen, en un 90%, pimes que no tenen fàcil abordar l’exportació. L’actual manca de finançament és un handicap a tenir en compte, però al meu parer són més importants les barreres mentals que els mateixos empresaris encara s’autoimposen. La fusió d’empreses es contempla com una les solucions més eficients de cara a poder exportar, però als petits i mitjans empresaris les fusions els fan tant o més respecte que el mateix repte d’exportar.

Una realitat excessivament complexa a l’hora de fer passos conjunts

La teoria de la Unió Europea és impecable. No es pot dir el mateix de la seva traducció pràctica. Tot i que va ser possible el gran pas d’establir una moneda comuna, el decurs dels anys, però, ha anat revelant que cada Estat membre és un microcosmos amb les seves pròpies sinergies, i actualment ja sumen 28. Per aquesta raó, la UE és una realitat excessivament complexa a l’hora de fer passos conjunts en qualsevol direcció. Esperem que la fórmula que s’està adoptant, en què els ministres d’economia dels 28 països es reuneixin periòdicament per abordar problemàtiques comunes, acabi donant resultats positius en el futur.

Falta de sintonia del nord d’Europa amb el sud

Angela Merkel pensa primer en Alemanya i secundàriament en la Unió Europea. Ens trobem davant d’un evident problema d’estructura política. La UE no es comporta com una unió real, i els que prenen les decisions no han estat votats pels europeus dels 28 estats integrants, sinó pels ciutadans dels estats més poderosos, amb Alemanya al capdavant. El caràcter disciplinat dels alemanys també està influint a crear la imatge d’inflexibilitat i escassa empatia que s’està perfilant als Estats mediterranis del sud. Si hi ha constància que Alemanya s’ha equivocat en les “solucions” imposades a Grècia, seria convenient que no repetís els errors amb Espanya i Itàlia i hi hagués, per part seva, un propòsit d’esmena.

El procés sobiranista es viu amb prevenció

L’economia de Catalunya és viable independentment de quin sigui el seu estatus polític en relació amb Espanya. És un país que té una superfície i una estructura econòmica més òptimes que la de molts Estats independents. Tanmateix, percebo entre els meus assessorats certa reticència a significar-se al respecte, segurament per temor a malmetre les relacions comercials amb la resta de l’Estat. I és que una cosa són el sentiments personals que hom pugui tenir sobre una Catalunya independent i una altra molt diferent la perspectiva empresarial pragmàtica.