Text del 02-07-2013

Francesc Tura, tècnic tributari i comptable, i Jordi Beltrán, llicenciat en Dret, són socis directors d’una assessoria que ofereix un servei integral a les pimes. Especialistes en allò que anomenen “medicina preventiva empresarial”, afirmen que l’actual recessió ens ha fet a tots millors professionals, tot i que ha estat a un alt cost que caldria no tornar a permetre’ns; per això advoquen per preparar-se per a la futura crisi energètica, preferentment en el marc d’una Catalunya independent. 

Vint-i-cinc anys de la fundació de l’entitat

Nou Suport ja té 25 anys de vida. Des que la vaig fundar, el 1988, vaig tenir clar que volia oferir un servei d’assessorament múltiple i integral a l’empresari. El meu soci, l’advocat Jordi Beltrán, es va incorporar l’any 1992 amb la mateixa filosofia; sempre hem sabut que la nostra funció no és només dur a terme les tasques burocràtiques dels empresaris, sinó que els volem acompanyar durant tota la seva trajectòria professional. Els nostres perfils, malgrat que provenim d’experiències i móns acadèmics diferenciats, es complementen. Tots dos som experts en legislació fiscal i tenim un llarg recorregut com a assessors. Els serveis que oferim des del nostre despatx estan dissenyats perquè l’empresari tingui coberts el màxim de camps possibles, des d’assessorament comptable, fiscal, laboral i jurídic fins a suport a emprenedors o assegurances, entre molts altres.

Especialistes en “medicina preventiva empresarial”

La majoria dels nostres clients són pimes i autònoms. Sempre hem procurat que gaudeixin dels mateixos serveis que tenen les grans companyies. Actuem com a traductors de tota la normativa vigent sobre temes fiscals, laborals o comptables i, a més, apliquem una “medicina preventiva”, és a dir, actuem abans que apareguin les contingències. Si no ho fem així, ja esdevenim cirurgians, perquè aleshores topem amb els sinistres o les inspeccions. I en aquests casos d’extrema urgència, les circumstàncies solen dominar els esdeveniments. Tanmateix, la medicina preventiva és comptar amb objectius previs, traçar una estratègia d’actuació i dominar un quadre de comandaments per tal de, per exemple, poder efectuar una planificació fiscal correcta o preveure que, encara que es tingui 40 anys, arribarà un dia en què hi haurà una successió.

Som un reforç auxiliar de l’empresari

Dins les consultores petites és habitual trobar-se amb un assessor que pretén saber de tot. En el nostre món hi ha erudits, és a dir, gent que en sap molt, però som conscients que és impossible arribar a ser savis en tots els temes que tractem. Ens considerem bàsicament auxiliars de l’empresari. Som un reforç per tal que el seu negoci sigui més eficient, per facilitar-li el seu pas per l’obligada i complexa legislació vigent i perquè, en definitiva, pugui concentrar-se en la seva feina. D’altra banda, intentem crear un clima de confiança i diàleg. Cap client no entra al nostre despatx si abans no hem passat per casa seva, si no hem preguntat al seu personal com funcionen.

Claredat en els nostres consells i opinions

Quan el 2008 va caure la companyia de serveis financers Lehman Brothers i vam percebre la proximitat de la crisi, vam constatar que el 5% dels nostres clients estaven excessivament endeutats i no aplicaven cap política de previsió. Aleshores vam començar a posar-hi remei. Aquell any van tancar algunes empreses, però des d’aleshores no n’ha fet fallida cap més. De fet, estem molt a sobre dels empresaris que assessorem i, quan no segueixen els nostres consells, els exposem clarament el nostre parer. Després, ho agraeixen i solen ser fidels.

Volem que els assessorats es jubilin amb nosaltres

La majoria dels nostres clients són empreses familiars amb les quals compartim moltes hores de treball. Sempre els dic que volem que es jubilin amb nosaltres; ens decantem clarament per la permanència. Quan els oferim una novetat, saben que l’hem testada prèviament. La nostra intenció mai no és vendre cap producte, perquè som una empresa de serveis. I aquest tarannà és la nostra fortalesa; tot i que hem patit la crisi, continuem sumant nous clients.

Una tasca amb marcat component didàctic

Tant l’empresari com el treballador s’han adonat de la necessitat d’aplicar mesures de prevenció. Recordo que fa uns anys en un taller de fusteria era difícil introduir l’ús d’un calçat especial, per exemple. No obstant això, en els darrers exercicis la normativa que s’ha anat aprovant ha ajudat a fer veure que una bona prevenció contribueix a tenir una plantilla més ben formada i eficient. Per tant ja no es tracta només de complir la llei. Com a assessors, hem desenvolupat un manera de fer didàctica per tal que l’empresari entengui que la legislació ens és positiva, però no solament dins l’àmbit de la prevenció en riscos, sinó en qualsevol aspecte normatiu que entri en vigor.

Responsabilitat, el tret que defineix l’empresari català

En general, l’empresariat català és molt responsable, amb un gran sentit comú i una visió pragmàtica de la seva feina. Per tant, no sol ser reticent a complir amb les seves obligacions legals. L’última novetat legislativa sobre la qual l’estem assessorant és el blanqueig de capital i la protecció de dades. Al principi vam pensar que aquesta normativa no afectava de manera directa la petita i mitjana empresa. Tanmateix, darrerament hem observat que hi ha empresaris que, segons quin tipus d’informació tractin, també han de tenir-ne cura.

La crisi ens ha fet a tots millors professionals

Ja fa sis anys que vivim en aquesta recessió econòmica i, malgrat que a ningú no li agrada veure gent amb necessitats bàsiques no cobertes i patint situacions dramàtiques, hem de reconèixer que dins l’àmbit empresarial ha servit per discernir allò que és important o accessori i per mirar més enllà del mercat interior. D’altra banda, hem recuperat valors que s’havien perdut, com el treball, el sacrifici o la voluntat d’excel·lència. I som capaços de ser més competitius. Al nostre mateix despatx, per exemple, cinc persones s’encarreguen de fer la feina que abans feien vuit. En definitiva, som més bons assessors fiscals.

És una bona notícia per a la nostra societat que els temes polítics siguin avui d’interès per a tothom

Abans, quan ens parlaven de la prima de risc o del deute exterior, pensàvem que aquests temes no tenien res a veure amb els ciutadans. Sortosament, avui hem percebut que ens afecten de manera directa. I aquesta és una bona notícia, perquè no és saludable per a una societat que un polític decideixi, des de la seva butaca i durant quatre anys, sobre temes que ens atenyen sense que ni en tinguem consciència.

Internet: l’esperança democràtica del poble

Quan un empresari petit s’equivoca respon amb el seu patrimoni. Però els grans lobbys econòmics no estan pagant pels seus errors i pretenen que ho faci el poble. La injecció econòmica europea ha salvat la banca i l’Estat, però no ha ajudat la gent. D’altra banda, a Espanya encara no s’ha impulsat una veritable separació entre els poders legislatiu, judicial i executiu. Afortunadament, al poble encara li queda una esperança: Internet. La transparència que ens aporten les noves tecnologies ens encaminaran cap a una democràcia més real que aquella que ens ofereixen els grans poders fàctics.

El futur vindrà marcat per una crisi energètica

Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, comenta en un dels seus llibres que no ens hem de preocupar en excés per aquesta crisi, que en realitat és un motor d’oportunitats. I vaticina que realment ens hem d’amoïnar per la propera gran recessió energètica, molt més severa que l’actual i que arribarà cap al 2025, quan la Xina controli l’economia del món. El planeta està esgotant els seus recursos naturals, com el petroli, i no n’hi haurà per a tothom. Tanmateix, no hem de ser pessimistes. Ben al contrari, hem de començar a prendre les mesures adequades: si tenim una política energètica prou assenyada, ecològica i regida per paràmetres econòmicament sostenibles, ho podrem superar. Cal afrontar les crisis com a generadores de canvis.

Falta de sensibilitat del Govern central envers la nostra realitat

La normativa que s’aprova des de Madrid no té en compte la nostra realitat empresarial, composta majoritàriament per petites i mitjanes empreses. No hi ha cap sensibilitat envers les pimes. I és evident que a Catalunya pensem diferent i funcionem amb un altre tarannà. No és just ni equitatiu el tracte que rebem des de l’Administració central. Si l’Estat espanyol hagués entès que en alguns aspectes requerim funcionar de manera diferenciada, com ocorre al País Basc o Navarra, segurament no s’hauria manifestat aquest anhel de secessió. Avui en dia, la gran majoria d’empresaris catalans del nostre entorn hi estan a favor. Quina oferta ens fan perquè ens quedem? Si hem de mantenir el mateix tracte d’aquests últims 300 anys, o fins i tot empitjorar-lo, diem no.

El poble català ha dit prou pacíficament

El poble català, que sempre ha estat pacífic, també ha dit prou de manera pacífica. He baixat a Barcelona per assistir a diverses manifestacions a favor de la independència, com la del passat 11 de setembre. Mai no havia vist tanta gent. Vaig quedar realment impressionat, no solament pel seu caràcter pacífic, sinó també per la gran il·lusió que es respirava en l’ambient. Recordo haver vist grups de nois i noies parlant en castellà i cridant a favor de la independència, i gent gran amb un somriure a la boca i que amb prou feines podia caminar però que potser pensava que podria veure una Catalunya independent abans de deixar aquest món.