Text del 05-12-2013

Gerent i director general d’una empresa que fundà amb el seu pare, dedicada a l’automatització de processos, aquest enginyer industrial estableix una relació directa entre els esforços que s’esmercen i el resultat que s’obté. Això segons ell explica que la UE estigui dividida en dues velocitats: la dels països que porten anys apostant per la tecnologia pròpia i la dels països que, com Espanya, no han fomentat l’R+D+I ni l’excel·lència formativa i avui tenen elevades taxes d’atur.

Nissaga d’enginyers

El meu pare, Anselm Bolea, és enginyer; i com a casa sempre s’ha valorat molt la inventiva i la creativitat, vaig decidir seguir els seus passos. Acabada la carrera, em va sorgir l’oportunitat de fer de becari en una empresa de robòtica de França. La idea era formar-me per ser el relleu generacional dels enginyers que feien de directius a la sucursal que l’empresa tenia a Barcelona. Durant l’any i mig del meu periple francès, vaig passar per tots els departaments de l’empresa (muntatge, aplicació, servei postvenda…), fins que el meu pare ens va proposar a mi i a un dels seus col·laboradors tirar endavant un projecte comú. Amb aquest objectiu, vam invertir tot el nostres capital i vam passar els dos primers anys sense cap benefici.

Dúctils en funció de les necessitats del client

El 1994, el nostre col·laborador va decidir plegar i ens vam quedar el pare i jo sols. Fou aleshores quan vam començar a créixer. En un principi, havíem previst fer només tasques de disseny i encarregar la fabricació de maquinària a mida a tercers, però aviat vam veure la necessitat de realimentar-nos amb l’experiència del muntatge i la posada en marxa; aquest fet ens va portar a assumir el desenvolupament integral dels projectes. La nostra manera de treballar consisteix a arribar a una empresa, veure quines són les seves necessitats tècniques i plantejar solucions. Hi ha sectors, com el de l’automòbil, que tenen molt clar el que necessiten, i que ho especifiquen detalladament en els seus quaderns de càrregues. Nosaltres som dúctils, però estem més còmodes com més podem intervenir.

Automatització de processos, optimització de costos i consultoria d’enginyeria

Teknics s’ubica a Barberà del Vallès i actualment disposa d’un equip humà de 47 persones. Ens dediquem bàsicament a automatitzar processos i a optimitzar costos i despeses perquè els nostres clients puguin ser competitius. Abans, més del 90% de la nostra activitat se centrava en el sector de l’automoció, però a partir del 2005 vam començar a diversificar cap a altres àmbits, i això ens ha salvat dels estralls de la crisi durant els anys 2007 i 2008. Un altre factor que ha jugat al nostre favor és que els nostres clients són grans empreses i multinacionals, molt exigents però amb menys risc d’impagament. També tenim clients per als quals fem estrictament de partners en el desenvolupament de nous productes i processos. Això ha fet que a partir del 2009 el nostre creixement hagi estat sostingut.

Bàsicament, a Europa i als Estats Units

El 40% dels nostres clients pertanyen al sector de l’automoció. La resta es diversifica entre els sectors medicofarmacèutic, cosmètic, de les energies alternatives i, darrerament, d’ençà que hem creat una divisió de packaging, l’alimentari. Estem en ple procés d’internacionalització, i els mercats que ens interessen més són l’europeu i el nord-americà, perquè són els més preparats per assumir l’automatització. Per això bona part de la nostra facturació la fem a França i també, tot i que menys, als Estats Units, Alemanya i al Regne Unit. Hi ha continents, com l’Àfrica, que són, segur, una aposta de futur, però que a hores d’ara encara no estan preparats per assumir els processos d’automatització que nosaltres oferim. I es pot dir el mateix dels països emergents, com Xile o el Perú.

Dedicar un temps a l’estratègia empresarial

Des de fa un parell d’anys dedico una tarda a la setmana a planejar cap a on i com vull orientar l’empresa en el futur. Aquesta reflexió l’acompanyo de manera més o menys continuada amb l’assistència a cursos i conferències. En les empreses petites i mitjanes sense grans infraestructures i amb pocs mitjans, els gerents o propietaris sovint han d’estar molt a sobre de la feina i no tenen temps per veure més enllà del curt termini i el dia a dia. Per això és important forçar aquests espais de temps i aconseguir una mirada més àmplia i estratègica.

Una feina creativa i satisfactòria

Malgrat tots els imponderables de la gestió, el meu dia a dia a la feina és molt satisfactori, pel seu alt component creatiu. Un dels moments més plaents és aquell en què es contempla el funcionament d’aquella maquinària que durant mesos de treball braç a braç amb el client s’ha anat dissenyant i desenvolupant, perquè som testimonis i partícips del procés sencer: des del primer dia, quan el client explicà quin era el problema que volia resoldre, fins a l’últim, amb la màquina funcionant i el problema ja resolt.

A favor d’una major interrelació entre el món acadèmic i el món empresarial

Els enginyers reben una formació molt bona, però potser no estan prou preparats en aquells aspectes que més interessen l’empresariat. En principi, que algú hagi pogut acabar una carrera com la d’Enginyeria ja diu molt al seu favor, perquè exigeix un esforç continuat i considerable, però segueix havent-hi dèficits, per exemple, en el domini de l’anglès. Sóc del parer que hi hauria d’haver molta més relació entre la universitat i les empreses, o la formació professional i les empreses. També reivindico la figura de l’aprenent; ara mateix, gràcies a un conveni amb la universitat, tenim estudiants de darrers cursos amb moltes ganes d’aprendre.

L’atur es combat afavorint la contractació

Contractar en aquest país és una activitat complexa, i no ho hauria de ser. Malgrat la reiterada proposta de simplificar els tipus de contracte en un o dos models, ara com ara seguim amb 47 models diferents. Si el principal problema que se’ns planteja com a sistema i com a societat és el de l’altíssim índex d’atur, la millor manera de combatre’l seria facilitant i abaratint la contractació.

Que l’esperança i la veritat no es confrontin

Els efectes de la crisi duraran més anys del que els governants ens estan dient. Tot el capital humà de joves preparats que ha marxat a l’estranger a buscar una vida professional trigarà anys a tornar, si és que ho fa, perquè difícilment trobaran aquí els avantatges que estan trobant en els països receptors. Malgrat tot, entenc que els governants estan obligats, també, a donar missatges d’esperança. Agrairíem molt, però, que l’esperança no es confrontés a la veritat.

Vertiginosa diferència entre Alemanya i Espanya des del punt de vista tècnic

Des del punt de vista tècnic, que és aquell que conec en profunditat, puc dir que a Europa, efectivament, hi ha dues velocitats. En aquest àmbit, la diferència entre Espanya i Alemanya és vertiginosa, perquè aquí no hem apostat mai per la tecnologia autòctona i allà, des de fa anys, les grans empreses han sabut fer recerca, investigar i desenvolupar tecnologia pròpia; vist així, doncs, s’entén que nosaltres anem a la ressaga.

No és responsabilitat de l’euro la nostra situació present

Si ens haguéssim d’acollir a un euro de segona velocitat hauríem d’assumir una forta inestabilitat, i això no ens convé en absolut. Potser al principi seríem més competitius, però després fóra difícil que ens tornéssim a reenganxar al tren dels països més capdavanters. És veritat que l’euro és una moneda feta a mida per als interessos alemanys, i que la resta de països no hem tingut altre remei que assumir-la tal i com l’han dissenyada ells; però no és menys cert que Espanya i la resta de països del sud d’Europa no hem actuat com calia. Per tant, seria injust culpar de tot el que ens passa a l’euro i a la nostra vinculació amb Europa i Alemanya.

De la deslocalització a la relocalització

Alguns dels nostres clients fa uns anys es van deslocalitzar a països emergents com l’Índia i a la Xina, i en l’actualitat estan començant a localitzar-se aquí una altra vegada. No es tracta de casos aïllats, sinó d’una tendència estesa entre l’empresariat català. L’automatització possibilita aquest tipus de retorns, perquè redueix la mà d’obra i fa que els costos salarials més econòmics d’altres continents deixin de ser rendibles. Estem davant un motiu de celebració, perquè en l’activitat econòmica no només s’han de tenir en compte els balanços a final d’any.

El dret a decidir i el deure del sacrifici

El dret a decidir és fonamental i, per tant, com a ciutadà català reclamo poder exercir aquest dret quan la majoria ho consideri oportú. Sembla bastant clar que si s’opta per la independència, al principi, i durant uns quants anys, passarem dificultats econòmiques, per molt que, a la llarga, ser els amos del nostre mateix destí ens acabi beneficiant. Així doncs, més val que col·lectivament estiguem decidits, també, a fer aquest sacrifici inicial, que es fa difícil d’explicar quan la independència es ven, precisament, com a solució a la crisi i les dificultats econòmiques. Per això, tant o més important que el resultat de la consulta és com es planteja el procés i com es forma la gent per fer aquest sacrifici.

Amb l’ajuda de la família i l’equip

Voldria expressar la meva gratitud a totes les persones que m’han ajudat a ser on sóc, començat pels meus pares, seguint per la meva germana Esther i arribant a meva esposa, Eva, la paciència i comprensió de la qual han estat un ajuda inestimable. Les nostres filles, Maria, Clara i Georgina, són la meva raó de viure. I també vull agrair a tot l’equip de Teknics la seva qualitat humana i professional.