Texto del 17-01-14

Sorgida per suplir la manca de centres d’educació internacional a la zona del Camp de Tarragona, aquesta escola ha ideat, des de l’arrelament amb l’entorn, un sistema educatiu basat en l’aprenentatge d’idiomes, noves tecnologies i la formació en valors humans com la cooperació, la sostenibilitat o la integritat. Els seus responsables tenen molt clar que l’entitat és un exemple de com la mobilització altruista popular pot donar resposta a una necessitat social.                                                                      

Projecte nascut de la Fundació Fòrum Cívic del Camp

Setze personalitats destacades de l’àmbit empresarial, intel·lectual i educatiu del Camp de Tarragona promogueren la Fundació Fòrum Cívic del Camp, una entitat que, de manera altruista, pretén, d’una banda, proposar solucions per a les mancances del territori del Camp de Tarragona i, d’una altra, plantejar iniciatives per a la implementació socioeconòmica de la zona, tot cercant agents socials perquè les materialitzin. Arran de les iniciatives debatudes sorgí la idea de crear un centre educatiu que fomentés la internalització de l’educació a la zona i que servís de reclam perquè els talents estrangers s’interessessin a venir a viure i treballar en una zona turísticament molt activa, rellevant dins del sector industrial i que disposa de centres universitaris i de recerca a nivell internacional.

Posar remei a les mancances formatives de la zona

El Camp de Tarragona és un territori amb més de 600.000 habitants que històricament no havia disposat de cap escola internacional, de manera que les famílies que buscaven aquest tipus d’educació s’havien de desplaçar fins a Sitges o Castelló. Així, amb l’objectiu de posar remei a aquesta mancança, l’any 2005, després d’haver confirmat mitjançant un estudi la viabilitat del projecte, la Fundació Fòrum Cívic del Camp decidí assumir la construcció i la gestió d’una nova escola a través de la Fundació Escola Internacional del Camp, una institució privada sense ànim de lucre. El seu comitè executiu està format pels Srs. Josep Maria Bach (que la presideix), Gabriel Ferraté, Jordi Miarnau, Josep Maria Vidal Barraquer , Jaume Vilella i la Sra. Pilar Campos. Es donà el càrrec de director general a Jaume Vilella, pel seu vessant internacional (durant 11 anys fou el responsable de l’expansió internacional d’una empresa industrial) i de gestor experimentat de projectes, idoni per impulsar el projecte i el seu nou model de gestió educativa. I es complementà l’equip amb excel·lents professionals d’arreu del món, molt experimentats en l’àmbit docent.

Model pedagògic propi: Sòcrates Educa

El patronat de la Fundació Fòrum Cívic del Camp sol·licità a Gabriel Ferrater, impulsor i rector de la UPC i la UOC, la creació d’un model pedagògic propi de formació integral que partís de la tradició pedagògica catalana; que vinculés l’ensenyament amb el territori –des del vessant cultural però també incentivant la col·laboració en la societat civil– i alhora el complementés i el transcendís amb la internacionalització; igualment, que emfasitzés la formació en valors i que promogués l’ús de les noves tecnologies. Així sorgí el mètode Sòcrates Educa, els principis pedagògics del qual són la internacionalització, els valors personals i la rellevància del sentit de comunitat, l’ús de les noves tecnologies, el respecte al medi i la sostenibilitat. 

Ajudem a desenvolupar el talent

El nostre model representa una resposta integral i perllongada a les necessitats educatives. Oferim places des de p-1 fins a batxillerat i donarem la possibilitat de complementar els estudis amb un batxillerat local i internacional, que inclourà aspectes formatius i humans diferenciats –elaboració d’una tesina, implicació en la societat civil, etc.– i culminarà amb unes proves que donaran als estudiants accés directe a les millors universitats del món. A més, en el futur disposarem de titulacions de cicles formatius vinculades al sector químic, hoteler, turístic o salut per respondre a les necessitats del mercat. Malgrat que últimament hi ha moltes veus que defensen els Cicles Formatius i la formació Dual, sembla que ningú no s’acaba de decidir a prendre mesures per innovar-la i incentivar-la. La nostra escola, en canvi, pretén esdevenir un centre d’ensenyament preuniversitari amb el màxim d’opcions formatives possible, perquè considerem que tots els alumnes tenen algun talent, que aquest és molt diferent segons cada persona, i que la nostra missió és ajudar-los a desenvolupar-lo.

Perfil de l’alumnat

Ens organitzem com un centre de dues línies amb una capacitat màxima de 1.200 estudiants. Ara s’estan formant a la nostra escola 400 estudiants, després d’haver començat el curs passat amb 300 alumnes provinents de 35 poblacions de la comarca. Un 60% dels nostres alumnes són catalans, un 20% provenen de famílies total o parcialment estrangeres, i el 20% restant són fills de treballadors d’empreses multinacionals o nouvinguts al territori.

Un model educatiu que dóna resposta a les necessitats del segle XXI

A més d’oferir una formació acadèmica que aspira a l’excel·lència, els alumnes de la nostra escola es forgen com a ser éssers humans cabals, íntegres, coherents i resilents, amb esperit emprenedor, flexibilitat i preparació per despuntar en el seu talent i per desenvolupar-se a tots els nivells (professional i humà) en qualsevol territori. En definitiva, a diferència del sistema educatiu vigent, basat en principis pedagògics del segle xix, el nostre model educatiu ha estat ideat al segle xxi per donar resposta als reptes i necessitats d’avui.

Català, castellà, anglès i xinès

El nostre projecte lingüístic parteix de l’aprenentatge del català, la llengua del territori, del castellà, de l’anglès i del xinès, llengües amb més parlants del món. El nostre objectiu és que els alumnes siguin lingüísticament competents en aquests quatre idiomes en acabar l’escolarització, i que els emprin de manera flexible i espontània, com nadius en cada una d’elles.

Anticipar-nos a les necessitats educatives

Les decisions educatives parteixen de previsions a llarg termini i han de considerar tots els vessants: didàctics, econòmics i socials. En el nostre cas, hem optat pel xinès com a segona llengua estrangera perquè, per una qüestió neurofisiològica, s’activa en una part diferent del cervell amb el conseqüent guany quantitatiu i qualitatiu d’activitat cerebral; també, perquè és la llengua més parlada del món, i perquè probablement l’economia xinesa anirà guanyant rellevància, de manera que el seu idioma esdevindrà prevalent a l’Àsia i a l’Àfrica, on els interessos xinesos són molt importants.

Com preparar els nostres nens i joves per afrontar la conjuntura present

Conèixer altres cultures també ajuda els estudiants a assumir el caràcter mutable de la realitat i de les circumstàncies; a assumir el fet, sense anar més lluny, que fa només una dècada érem receptors massius d’immigració, mentre que ara som nosaltres els qui hem de marxar buscant oportunitats laborals. Només l’equilibri mental, una bona base cultural i acadèmica, poden preparar convenientment els nostres nens i joves per afrontar amb èxit les circumstàncies actuals i futures, en un món en canvi constant.

Caminant cap a l’excel·lència

L’escola ha de pretendre sempre l’excel·lència humana i acadèmica; i aquesta només s’assoleix partint de la tenacitat, del treball diari. Sense aquest objectiu ambiciós es corre el risc de caure en la mediocritat. Això no significa que el nostre centre vulgui esdevenir una escola elitista, destinada només a persones amb potencial intel·lectual o econòmic alt; ans al contrari, el nostre desig és fer que cadascú desenvolupi les seves capacitats i mantenir les quotes el més baix possible mitjançant les donacions: hem ideat un sistema de beques, recerca de fons… que ens permet plantejar l’equitat d’entrada i l’excel·lència de sortida. 

Al nostre Estat, la figura del docent no es valora com caldria

En els països amb sistemes educatius punters, els professors són figures prestigiades socialment perquè les famílies s’adonen de la transcendència de la seva funció per al futur dels seus fills. Si desitgem reforçar l’educació de les noves generacions, la societat hauria d’exigir, però sobretot incentivar i valorar, l’excel·lència dels docents.

Falta d’estabilitat legislativa en matèria d’educació

L’educació és una qüestió d’Estat, mai d’ideologia política, perquè en depèn el futur dels països; per evitar que les escoles de l’Estat espanyol es converteixin en escenaris de conflictes ideològics, caldria que la legislació acadèmica fos estable i que s’aprovés en el marc d’un acord d’Estat entre els grans partits polítics.

Prova de què una iniciativa privada i altruista pot donar resposta a una necessitat social

La nostra escola demostra que la iniciativa privada i altruista de la societat civil pot donar resposta, des de la innovació i l’excel·lència, a les necessitats socials d’una comarca. En aquest sentit, l’esperit fundacional de l’escola es vincula a la donació, sobretot empresarial, i el mecenatge; uns conceptes molt implantats a l’àmbit anglosaxó, i que aquí tenen escassa tradició, entre altres raons perquè comptem amb molt pocs al·licients (desgravacions fiscals mínimes, manca de reconeixement, etc.).

Adaptabilitat de la nostra entitat a qualsevol estructura estatal

Caldria que la societat detectés allò que no funciona i que actués per esmenar-ho, fent que aquests canvis s’assumissin positivament i amb naturalitat. El nostre model d’escola internacional es troba profundament arrelat al territori i s’obre amb esperit constructiu a les transformacions derivades de l’evolució sociopolítica del país.