Text del 2006
El professional de la farmàcia ha de saber tractar les persones i escoltar-les.
.
El món de l’oficina de farmàcia ha viscut canvis importants al llarg de les darreres dècades. Aquella farmàcia de la rebotiga amb un espai per realitzar la formulació magistral ha anat desapareixent per donar lloc a una oficina que dóna més prioritat a l’atenció a l’usuari i a dispensar uns fàrmacs produïts per una potent indústria farmacèutica que s’ha desenvolupat i expandit en gran manera al llarg de l’últim quart de segle. Des d’aquesta perspectiva canviant, l’oficina de farmàcia i els professionals farmacèutics han demostrat la seva capacitat d’adaptació a nous temps i una voluntat ferma de continuar donant un servei de qualitat, amb garanties i professionalitat a la població. La seva contribució a millorar el benestar i la salut públiques és evident i així ho viu Jordi Olius Mas, farmacèutic amb una dilatada trajectòria professional des de la seva oficina del barceloní barri del Carmel. La Farmàcia Olius ha crescut adaptant-se a la realitat dels temps. Jordi Olius Mas ha donat forma i vida a aquest projecte personal que avui comparteix amb la seva filla Marta, també farmacèutica, que aporta una nova manera de veure l’establiment i la il·lusió de continuar oferint serveis de qualitat en consonància amb les necessitats de la població. Jordi Olius va néixer a Guissona. La vocació farmacèutica va sorgir en el marc d’una família vinculada al món farmacèutic. Els seus pares, Rafel i Rosa, van ser el puntal necessari per iniciar el seu projecte professional. “Sóc fill d’un ajudant de farmàcia. He viscut l’època en què el metge després de visitar el pacient anava a la farmàcia a parlar amb el farmacèutic per decidir una medicació a mida. Això eren altres temps, cap als anys 50, quan encara no hi havia el gran nombre de fàrmacs que hi ha actualment. Una vegada la mare em va preguntar què volia estudiar i jo li vaig respondre que no entenia el que em demanava. Encara no tenia clar quin camí havia d’emprendre. Des d’aleshores els pares em van anar ajudant per poder cursar la carrera de farmàcia. Van haver de realitzar molts esforços per donar-me una formació que em va obligar a traslladar-me a Barcelona. El meu pare ha estat un referent en la meva vida professional. Va ser un auxiliar de farmàcia que, tot i que va formar-se en uns anys en què no hi havia tantes facilitats, fins i tot va obtenir un títol d’auxiliar farmacèutic atorgat per la Generalitat republicana.”
La formació que va rebre a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona estava molt centrada en la teoria, fet que implicava certes mancances formatives en matèries de tipus pràctic. “En aquells temps no hi havia mitjans per realitzar la formació pràctica. La professió s’aprenia a l’oficina de farmàcia.”
Una vegada acabada la carrera Jordi Olius tenia la possibilitat de quedar-se a Guissona a exercir la professió. “Com que la farmàcia del poble ja tenia un regent, vaig decidir que el meu futur professional havia de ser en una altra localitat, i vaig escollir Barcelona. Els primers passos professionals van ser a la farmàcia Salses. Allà vaig entrar en contacte amb la professió. Més endavant vaig estar a la Farmàcia Bonal fins que va sorgir la possibilitat de comprar una petita oficina de farmàcia, que vaig adquirir amb l’ajuda dels pares. En aquells anys vaig tenir l’oportunitat de conèixer el doctor Bonal, que just havia acabat de llicenciar-se en farmàcia i iniciava la seva trajectòria professional. A la barriada del Carmel on vaig instal·lar-me, molt mancada de serveis i equipaments sanitaris, no hi havia ni metges i el farmacèutic adquiria un paper important en l’atenció sanitària.”
També en els primers anys d’acabar la carrera va tenir l’oportunitat de conèixer el doctor Rozman, amb qui “jugàvem partides de dòmino plegats al restaurant on anaven a menjar. Tinc el record d’un home cristià i molt bo.”
Jordi Olius va començar treballant sol a la seva oficina de farmàcia situada a l’aleshores barriada del Carmel. Són més de quaranta-cinc anys de servei a la gent del barri, un temps durant al qual s’han produït grans canvis urbanístics a la zona i una constant transformació de l’estructura urbana. La barriada, avui plenament integrada a la ciutat, ha viscut dies complicats amb l’esfondrament d’un túnel de la línia de metro a principis del 2005. “Aquesta situació ha perjudicat profundament la gent del barri i molts comerços. La farmàcia va haver de tancar durant un període de temps, fins que la situació es va normalitzar. A l’oficina hi ha tres dependents i la meva filla Marta.”
Aquest farmacèutic català recorda amb nostàlgia l’època en què a la farmàcia hi havia un parcel·la d’activitat dedicada a la formulació magistral. “Fa uns anys encara venia gent a la farmàcia demanant-nos algun remei per un mal de ventre o un refredat. Quan estava a Guissona ajudant els meus pares venia a Barcelona a buscar la penicil·lina per poder dispensar algunes receptes. Supositoris, òvuls vaginals, pastilles… eren alguns dels medicaments que el meu pare confeccionava. Fins i tot havia preparat injeccions d’oli camforat per a cors dèbils. També fèiem alguns medicaments amb bicarbonat que eren una solució als problemes lleus de salut d’algunes persones. Són tasques que han anat desapareixent a la majoria de farmàcies. Les coses són molt diferents en l’actualitat. La universalització de la Seguretat social i l’atenció mèdica que donen el centres d’atenció primària fan que els metges receptin fàrmacs que produeix la indústria farmacèutica. El farmacèutic pot orientar el pacient sobre la forma com s’ha de prendre el medicament i sobre la necessitat de seguir les indicacions. A la nostra farmàcia es continuen fent algunes fórmules magistrals de poca complexitat.”
Una de les inquietuds de la farmàcia actual és l’atenció al client. “Els farmacèutics hem de desenvolupar un paper social, en contacte amb una població que necessita el nostre assessorament i atenció personalitzats. El professional de la farmàcia ha de saber tractar les persones i escoltar-les. Als joves farmacèutics potser els costa més d’entendre aquesta faceta del professional farmacèutic, però és important que la sàpiguen desenvolupar amb interès i il·lusió.”
Paral·lelament, en els darrers anys ha tingut lloc la introducció de les noves tecnologies i de la informàtica. Els seus avantatges han comportat millorar el servei i estar en contacte amb els CAP. “Són nous mitjans que han de millorar el servei i l’atenció a l’usuari.”
Davant d’un sector tan canviant i amb grans reptes, Jordi Olius recomana als joves farmacèutics optimisme davant de la vida i capacitat d’adaptació. “S’ha de batallar per aconseguir els objectius i conèixer les necessitats actuals de la població per continuar oferint un servei de qualitat amb unes garanties totals.”
De ben segur que les noves generacions adoptaran la forma de desenvolupar la professió amb criteri i ètica del gros dels farmacèutics catalans dels darrers temps.
