Sr. Josep Maria Anzizu i Furest et alia
Sr. Josep Maria Anzizu i Furest et alia
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

JOSEP MARIA ANZIZU I FUREST

ASSOCIACIÓ CATALANA DE PITCH & PUTT

Text del 05-10-2010  

La pràctica d’aquest esport és a l’aire lliure, en un entorn natural, cosa que ajuda a oblidar els maldecaps quotidians. A més, és una disciplina on els moviments corporals són poc agressius i que obliga a caminar de manera constant. Per tant, és adient per a totes les edats i condicions físiques.

El Pitch & Putt és una modalitat esportiva nascuda a Irlanda durant la primera meitat del segle xx, que va introduir-se a Catalunya l’any 1990, quan Martin Withelaw, d’origen irlandès i resident a Girona, va inaugurar el primer camp per practicar aquesta activitat al terme municipal de Solius. “El recorregut de Solius de seguida va tenir una bona acollida i ràpidament va anar atraient nous visitants moguts pel boca-orella. Aquesta circumstància va fer que, a curt termini, l’exemple de Solius arrelés fins al punt d’incentivar la creació de nous camps a El Vendrell, Sant Jaume dels Domenys, Capmany, Vallromanes i Sant Cebrià de Vallalta.”

Això provocà que l’any 1994 es constituís l’Associació Catalana de Pitch and Putt (ACPP). “El 1999, aquesta entitat, juntament amb les associacions d’Irlanda, Gran Bretanya, França, Holanda i Itàlia van constituir l’Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA). I l’any 2000, l’ACPP i la Federació Catalana de Golf van signar un acord amb el qual es reconeixia l’autonomia del Pitch and Putt i s’acordava establir diferents àrees de col·laboració entre ambdues entitats. Finalment, el 2006, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya va reconèixer la constitució de la Federació Catalana de Pitch and Putt (FCPP) i va registrar-la. Actualment celebrem 20 anys de la implantació del Pitch & Putt a Catalunya i podem afirmar que, en un espai relativament curt de temps, s’ha convertit en un dels esports amb més número de practicants al nostre territori. L’ascendent projecció d’aquesta activitat ha permès que, a dia d’avui, comptem amb 36 camps dins el domini català i dos més associats a Andorra, país que en aquest àmbit forma part de l’ACPP.”

L’ACPP i la FCPP són entitats independents amb competències ben diferenciades. “En termes generals, podríem dir que la Federació controla el vessant esportiu oficial i l’Associació el vessant empresarial. Cal fer esment que la FCPP és una de les poques federacions catalanes reconegudes internacionalment. I no existeix cap federació espanyola de Pitch & Putt, perquè aquest esport, a escala estatal, depèn del golf convencional. Últimament s’ha produït un esdeveniment rellevant: per primera vegada Catalunya ha estat campiona d’Europa en Pitch & Putt i aquest fet ens ha projectat més fermament cap a l’àmbit internacional.”

Catalunya és un país emprenedor que va veure una bona oportunitat de negoci en la pràctica d’aquest esport. “Moltes famílies van considerar-lo una ocasió per fer rendibles certes terres de la seva propietat que donaven beneficis molt minsos com a explotacions agrícoles. Arran de la crisi econòmica que travessem actualment, s’està posant en evidència que, a causa de la seva capacitat de flexibilitat i adaptació, el camps que són gestionats dins un model familiar subsisteixen millor els moments de recessió.”

A més, es tracta d’un tipus d’inversió on el terreny pràcticament queda exempt de qualsevol impacte ecològic. “Amb la construcció d’un camp de Pitch & Putt senzillament es remodela un entorn natural que, en moltes ocasions, exigeix una despesa d’aigua inferior a la que requeria el cultiu que s’hi conreava amb anterioritat. Val a dir que les lleis són molt estrictes i avui només permeten emprar aigua reciclada per regar els camps. Hem de tenir en compte que un camp de Pitch & Putt ocupa un terreny més aviat petit que mesura entre cinc i deu hectàrees. En aquest sentit, no té comparació amb les necessitats d’un camp de golf, que n’ocupa prop de cinquanta.”

Un dels atractius del Pitch & Putt és la seva assequibilitat per a pràcticament tothom. “Quan va arribar a Catalunya representà una alternativa al fet de jugar en un camp de golf, que es perfilava com una modalitat amb preus elevats i condicionants de tipus social, per tant fora de l’abast de molta gent. Té el seu origen justament en les colònies de vacances populars a Irlanda, on els amants del golf construïren petites rèpliques dels grans camps per satisfer la seva afició a aquest esport. Realment, el Pitch & Putt ofereix moltes avantatges, responsables de la seva proliferació. Les distàncies recorregudes durant el joc són menors que en un camp de golf convencional, no requereix cap mena de llicència per jugar, és molt més econòmic que el golf i permet fer una partida de 18 forats en prop de dues hores. Certament, totes aquestes característiques van fer que el Pitch & Putt encaixés amb les demandes d’una classe mitjana que s’anà aficionant a aquesta nova activitat. Dels més de 16.000 federats que hi ha actualment, la gran majoria pertanyen a la classe mitjana, però això no treu que també s’hi contemplin persones de classe baixa o alta. No hi ha cap mena de dubte que l’aspecte interclassista del Pitch & Putt ha acabat convertint-lo en un esport immensament popular. El periodista Joan Perich va arribar a escriure en un article que el camp de Pich & Putt iguala les persones, ja siguin homes o dones, grans o joves, amb major o menor poder adquisitiu.”

Antoni Lloret i Guisasola, secretari executiu de la Federació Catalana de Pitch & Putt, i Josep Maria de Anzizu i Furest, durant quatre anys president de l’entitat després de vuit amb el mateix càrrec a l’Associació, tenen clars els beneficis per a la salut d’aquest esport. “Un factor importantíssim d’aquesta activitat és la facilitat amb què podem desconnectar de la vida diària mentre juguem. La seva pràctica a l’aire lliure, que es desenvolupa en un entorn natural, ens ajuda a oblidar-nos de l’estrès i dels maldecaps quotidians. Es tracta d’una pràctica on els moviments corporals són poc agressius, alhora que ens obliga a caminar de manera constant. Per tant, és recomanable per a totes les edats i condicions físiques, però ho és especialment per a la gent gran, a qui, a banda de mantenir-los dins una bona sintonia corporal, els empeny a efectuar relacions socials, una activitat indispensable pel benestar psicològic de les persones jubilades.”