Text del 06-10-2010
“Veiem el pacient d’una forma dinàmica, en creixement. La nostra filosofia és més preventiva que no pas correctiva, per això ens agrada treballar amb els pacients des de la infantesa, amb tractaments interceptius i funcionals que alleugeren la fase d’ortodòncia fixa”
“Sovint una dentadura antiestètica, tot i ser funcional, és causa de molts desequilibris i complexos”
“Tenir una aparença acurada repercuteix positivament en la salut”
“Un malalt no ho està tan només del cos, sinó també de l’ànima. Quan estem malalts, tots som iguals, reis i pidolaires. Pot canviar l’embolcall, però el fet substancial és igual per a tothom. La funció del metge és curar la malaltia, però també l’ànima, el camí més curt per entendre i guarir la dolença”
“El dentista, en general, fa molta por. Per tant a la consulta s’han de cuidar els mínims detalls, extremar la cordialitat i la simpatia. La tècnica sense psicologia no funciona”
El doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Ortodòncia, Josep Maria Ustrell i Torrent, és responsable d’una consulta odontològica que ocupa una vintena llarga de persones. “El meu entorn professional arriba a la cinquantena de persones si hi compto també el personal de les dues entitats en les quals imparteixo classes, la Universitat de Barcelona i l’Instituto Superior de Ciências da Saúde de Portugal. Moure’s pel món acadèmic ajuda a estar al dia de l’ortodòncia més innovadora. Perquè, si només veus la quotidianitat laboral de la consulta, t’acabes aïllant una mica. A més, és un honor gaudir de la possibilitat d’ensenyar en dues ciutats de cultures diferents i tenir anualment més de cent futurs dentistes al teu càrrec, als quals has d’orientar i dirigir. Aquesta tasca és una gran responsabilitat. Viure a cavall de dos països té el seu desgast físic, però ho faig molt a gust.”
A banda de la seva influència en el país lusità, el doctor Ustrell marca la línia en ortodòncia a la Universitat de Barcelona. “Nosaltres veiem el pacient d’una forma dinàmica, en creixement. La nostra filosofia és molt preventiva, per aquesta raó ens agrada treballar amb els pacients des de la infantesa, amb tractaments interceptius i funcionals que prevenen l’ortodòncia fixa correctiva.”
La imatge és cabdal per a l’estabilitat psicològica i l’èxit social. “Arreglar-se les dents pot suposar la superació de complexos molt arrelats. En aquest sentit, recordo el cas d’una pacient que va començar a pintar-se els llavis només després d’haver-se fet arreglar les dents. Portava tota la vida amagant la boca i, per desviar-ne l’atenció, se n’estava de pintar-se. Disposar d’una aparença acurada repercuteix positivament en la salut. Una de les conclusions d’un estudi comparatiu sobre estètica i benestar fet a Barcelona i a Porto és que, amb una harmonia del 52%, la gent se sent molt bé amb si mateixa. Per harmonia entenem proporció àuria i, a qui li manca aquesta proporció, acaba per recórrer al món de l’estètica. En el cas de l’ortodòncia, el 70% dels pacients hi acudeixen per motius només d’aparença. La salut sembla haver quedat en un segon lloc per a molts d’ells, potser perquè sovint una dentadura antiestètica, tot i ser funcional, és causa de molts desequilibris i complexos. Val a dir, tanmateix, que, en mirar la cara d’una persona, acostumem a fixar-nos més en els ulls o en el nas, i menys en les seves dents.”
El doctor Josep M. Ustrell va treballar alguns anys amb el doctor Jaume Planas. “Compto amb experiència en el sector estètic, i cal dir-li al pacient amb claredat què se li pot arribar a fer i quan no es pot anar més enllà. En odontologia, posem per cas, fa un temps hi havia una tendència cap a la pròtesi d’aparença massa perfecta. S’ha de buscar la naturalitat i no abusar de les dents de piano, especialment en persones d’edat. Es veuen artificials, postisses.”
L’odontologia, com totes les disciplines mèdiques, està a l’expectativa dels avenços que es puguin aconseguir a través de les cèl·lules mare. “Aquí entrem en qüestions ètiques. Seria fantàstic fer créixer dents noves gràcies a les cèl·lules mare i la regeneració de teixits, però crec que els implants són, ara per ara, una molt bona solució. Pensem que les dents són material biològic i, en conseqüència, és material efímer. Els implants de titani s’acaben fusionant amb l’os i asseguren uns resultats molts bons. En qualsevol cas, la tecnologia mèdica evoluciona vertiginosament; sobretot, on hi ha hagut més avenços és en les tècniques d’ortodòncia fixa per a adults perquè s’estan adaptant als requeriments estètics dels temps que corren.”
En general, si no hi ha més avenços és perquè no s’hi destinen prous diners públics. “La Universitat de Barcelona vol excel·lència en investigació. Però l’excel·lència sense pressupost és impossible. Si el Govern, que és el que recapta els diners, no inverteix en R+D+I, evidentment no ho farà un particular amb el seu salari.”
Els doctorants d’odontologia d’aquesta institució fan bàsicament tesis clíniques. “Les tesis clíniques són també importants, però estem molt aïllats. Fins que al nostre entorn no arribem al convenciment que només podem avançar si fusionem les ciències bàsiques i les ciències clíniques, no ens en sortirem.”
La relació entre estètica corporal i equilibri emocional és profunda i innegable. “L’Abadia de Montserrat m’acaba d’editar Dos mestres de la meva vida, que recull les biografies d’un metge i d’un monjo. El metge era qui em va orientar perquè fes medicina i el monjo era el meu conseller. Tots dos coincidien en el mateix: que un malalt no ho està tan sols del cos, sinó també de l’ànima. Quan estem malalts i arribem a un hospital, tots som iguals, reis i pidolaires. Pot canviar l’embolcall, però el fet substancial és igual per a tothom. La funció del metge és curar la malaltia, però també l’ànima, perquè d’aquesta manera s’escurça el camí per guarir la malaltia. Amb això vull donar a entendre que l’exercici de la medicina ha de tenir molt en compte els factors psicològics o emocionals. I no cal dir que el factor psicològic també és molt important a cadascuna de les pràctiques o els processos de l’odontologia, en el meu cas concret l’ortodòncia. El dentista, en general, fa molta por. Per tant, a la consulta és necessari cuidar els mínims detalls. S’ha d’extremar la cordialitat i la simpatia. Els pacients volen que li donis solució al seu problema dental, però també que els diguis bon dia. La tècnica sense psicologia no funciona.”
El doctor Josep M. Ustrell complementa la seva tasca docent amb la divulgació editorial. “La Universitat de Barcelona em publicarà enguany el llibre Manual de Ortodoncia, amb la col·laboració de noranta professionals de diversos països, obra en la qual podem trobar alguns aspectes que no se solen tractar, com gestió, relacions humanes, psicologia, protocol, etc.”
També està a l’espera dels resultats de diverses tesis doctorals que codirigeix amb altres professors de l’àrea o d’especialitats afins. “En una d’aquestes tesis s’està fent la recerca amb la col·laboració d’un grup d’enginyers de la Universitat de Coimbra i, en una altra, amb el sector industrial d’Alemanya. De tot això en sortirà informació important per tal de millorar la tècnica diagnòstica i terapèutica.”
Aquest conjunt d’esforços s’ha de veure reflectit a Internet. “Internet marca el ritme de la informació en l’actualitat: fas una conferència a París i l’endemà ja està a la xarxa. Vivim amb un ritme de divulgació frenètic, sovint excessiu (per no dir contradictori i poc contrastat), però són els signes dels temps i no s’hi pot lluitar. Si ets professor, has de comunicar i, la xarxa és la millor eina per fer-ho.”
De totes maneres, el doctor Ustrell també disposa de temps per a la tradició. “Sóc president de la Confraria de Santa Apol·lònia, la patrona dels dentistes, des de fa vint anys. Aquesta circumstància m’ha permès mantenir una relació més social amb els companys de professió.”
