Text del 2001
Josep Querol pertany a la generació d’advocats formats acadèmicament després de les primeres reformes legals que va comportar l’arribada de la democràcia: “Vaig estudiar dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aleshores no hi havia una lliure elecció d’universitat per part dels estudiants, sinó que funcionava un sistema d’assignació en funció dels instituts on s’havia cursat el Batxillerat. En un primer moment, m’hagués agradat més estudiar a la Central perquè desplaçar-se fins al campus de l’Autònoma no resultava gaire còmode. Després, em vaig adonar que estava gaudint d’una situació privilegiada, perquè en aquesta universitat encara no es vivia el fenomen de la massificació que impedeix un contacte directe amb els alumnes i resta qualitat a l’ensenyament. He pogut comprovar això durant els set anys en què hi he estat com a professor de dret mercantil. Aleshores, la massificació també hi havia arribat i dificultava la tasca de formador, ja que desmotiva força els alumnes.”
Durant els darrers cursos de llicenciatura va començar a preparar-se per a l’exercici pràctic de la professió: “Vaig entrar en període de pràctiques a un despatx de reconegut prestigi de Barcelona. Un cop acabats els estudis, m’hi vaig incorporar de manera estable fins l’any 1997 en què vaig muntar el meu propi projecte d’assessorament amb Miquel Vives, que també era advocat al mateix gabinet. Crec que no és gens aconsellable que algú acabat de llicenciar comenci a treballar pel seu compte, perquè és necessària una certa preparació professional i l’especialització que et proporciona el fet de col·laborar amb un despatx. A més, els anys et canvien, et fan evolucionar i et donen una maduresa que considero fonamental per exercir d’una manera lliure la professió. La vida és una successió d’etapes i un ha de saber com viure cadascuna d’aquestes etapes.”
El despatx Querol-Vives s’encarrega de l’assessorament de particulars i, fonamentalment, d’empreses: “Es basa en els camps mercantil, fiscal i laboral de l’empresa. També ens fem càrrec de la vessant processal dels clients. Una part molt important de la nostra feina és el dret internacional. El món camina cada vegada més cap a la globalització econòmica, que comporta tota una sèrie de problemàtiques legals. Un cas molt significatiu és el de les empreses que disposen d’inversions a diversos països i tenen seus a diferents estats amb legislacions fiscals pròpies. Això fa que l’empresari hagi de prendre una decisió quant a la contribució en la fiscalitat, el règim de la Seguretat Social, etc. en tots ells. La feina dels assessors és arribar a la solució adient, sempre dins el marc de la legalitat, per al client. Al contrari del que es pensa habitualment, moltes vegades les empreses no es mouen per criteris econòmics, sinó per raons d’imatge, com en el cas de les multinacionals amb diverses filials arreu que prefereixen canalitzar la seva fiscalitat cap al país d’origen.”
Aquest assessorament fiscal d’àmbit internacional comporta un bon coneixement dels diferents sistemes contributius nacionals: “La fiscalitat és un àmbit legislatiu que es caracteritza pel dinamisme, no tan sols a l’Estat espanyol sinó arreu del món. Les causes d’aquest fenomen són econòmiques perquè, mitjançant les desgravacions, cada estat intenta impulsar determinades accions per part del contribuent. Si en un determinat període el nombre de fills d’una família comporta una desgravació fiscal en la seva declaració de la renda, l’Estat està intentant promoure el creixement de la natalitat. Això fa que els interessos de diversos països siguin difícilment harmonitzables d’una manera completa. Tot i així, en comparar la situació de la Unió Europea amb la dels Estats Units, on cada estat federal té la seva pròpia legislació fiscal, podem comprovar que el grau de divergència no és tan gran. Crec que hem assolit fites que eren impensables vint anys enrere, com ara la creació del Banc Central Europeu o la unificació monetària. Ara bé, aquesta aproximació tan sols serà possible si predominen els interessos col·lectius dels països membres per sobre els particulars de les nacions i, en aquest sentit, tenen la darrera paraula les persones encarregades de gestionar els interessos dels ciutadans a escala comunitària.”
Des dels inicis de la seva activitat professional, Josep Querol va mostrar interès per les tasques d’assessorament empresarial. Per tal d’assolir un bon nivell professional, considera necessària la combinació de teoria i pràctica: “Crec que tot advocat ha de tenir una bona i sòlida formació de base perquè afavoreix l’agilitat a l’hora d’enfrontar-se a qualsevol problemàtica que consulta el client. Aquest substrat legal s’adquireix durant els estudis acadèmics. Quan arribes a la universitat i comences a estudiar dret, tens una imatge molt activa de la professió. Per això pot decebre trobar-se amb matèries tan abstractes com el dret natural o d’altres. No obstant això, són fonamentals i molt útils, tal com es fa evident a l’hora de desenvolupar la teva activitat professional. Després, la vessant pràctica del treball i els interessos personals originen l’especialització en una o diverses branques. En el meu cas, des de sempre m’he interessat pel dret mercantil i, especialment, per l’internacional.”
Les solucions judicials han de considerar-se com l’última opció per a un advocat, que sempre intentarà arribar a un consens, a pesar que, de vegades, són les úniques possibles: “Crec que sempre és preferible no haver d’arribar als tribunals, ja que per al client tota acció judicial comporta un temps d’espera difícil d’assumir. Ara bé, hi ha situacions en què no és possible arribar a un consens i l’única mesura que es pot adoptar és la contenciosa. Des de la nostra posició d’assessors, sempre hem de pensar quina és la millor opció per al client, que ha de conèixer els aspectes positius i els negatius de la decisió que prendrà. La tasca d’un assessor jurídic en les qüestions contencioses no fa referència a l’acatament del criteri del teu client, sinó a l’anàlisi i l’assessorament que sigui més adient per a ell.”
Aquesta part de la seva feina és especialment agraïda quan se’n recullen els fruits: “T’impliques força en els processos contenciosos perquè saps que has de posar el millor de tu perquè es resolguin a favor del teu client. També hi ha d’haver un component objectiu que ve donat per la teva professió. Quan les resolucions són favorables al teu representat, pots comprovar la importància del component humanitari en el teu treball perquè la satisfacció que sent el client esdevé també teva.”
Aquest vessant humanitari es pot fer extensiu a tota la tasca de l’assessor: “Omple molt veure que estàs ajudant el teu client i també el fet que mai no deixes d’aprendre i de créixer personalment i professional.”
